Els límits de la paciència

Publicar aquest article dissabte dóna una bona perspectiva dels últims set dies, i permet una cosa per a la qual els periodistes que treballem el diari no acostumem a tenir gaire temps. Aturar-nos i veure la seqüència de la setmana. I ja en van unes quantes en què aquesta seqüència és demolidora.

L'última setmana hem vist el Rei respondre a una no entrevista, el seu nom barrejat en un intercanvi d'e-mails que sona a vendetta d'antics socis, i el seu gendre, el duc de Palma, protagonista d'un informe de l'Agència Tributària que veu indicis de delicte fiscal. Hem vist un altre imputat, Rodrigo Rato, últim president de Bankia, a la qual estem rescatant amb els diners de tots, ser fitxat sense guardar cap dol per una multinacional. Ens hem assabentat que el Banc d'Espanya va tenir, per dir-ho suaument, ceguesa davant els indicis que algunes caixes i alguns bancs caminaven cap al precipici i ens hi arrossegaven a tots. Un partit, Unió Democràtica de Catalunya, ha admès implícitament que es va finançar il·legalment amb fons per a aturats. I que els seus dirigents donen per tancat el cas perquè ells no sabien què feien els seus subordinats. I per rematar ens expliquen que l'exconseller de Sanitat de Madrid, sense cap més vinculació en el seu currículum amb el món de la salut que haver tingut aquesta responsabilitat en el govern regional, assessora ara una companyia que s'ha quedat amb el servei d'anàlisis clíniques que ell va privatitzar quan estava en el poder.

Agafin aire que ara ve el negatiu de la fotografia. Aquesta mateixa setmana, els ciutadans de la mateixa comunitat del senyor Güemes han començat a pagar l'euro per recepta que vostès a Catalunya coneixen bé. Hem vist també pacients d'un hospital d'Alacant demanar als seus familiars lleixiu perquè els treballadors de la neteja fa mesos que no cobren la nòmina i van decidir que per no cobrar, millor fer vaga. Brussel·les ens va dir que ja hem superat els sis milions d'aturats i gràcies al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient vam saber que a les llars espanyoles hi entra cada vegada menys menjar.

Les finances

Que han passat altres coses em diran vostès. Sí, és clar. La prima de risc va baixar als 330 punts bàsics. No ho minimitzo, sé que és molt important. Però els nostres dirigents hauran d'esforçar-se molt perquè amb aquest panorama i a aquestes altures ens emocionem amb els vaivens dels mercats financers o amb les grans xifres de la macroeconomia.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Perquè hi ha coses que són gratis. Coses que la crisi no disminueix, sinó que emmarca. Per excés o per defecte. Com la decència, la responsabilitat, el respecte a la intel·ligència dels ciutadans i al seu sacrifici.

Setmanes com aquesta deixen tocada la qualitat de la nostra democràcia i una inquietant sensació que el món segueix girant però els nostres representants públics, de dalt a baix, s'han quedat aturats en un altre temps.