LA BATALLA DE MADRID
Els plans secrets d'Esperanza Aguirre
"El desgast de Rajoy que porta a terme Aguirre té fites importants: l'euro per recepta, la política antiterrorista enfront del final d'ETA i les seves aparicions espectaculars en l''assumpte Carromero'"
Aguirre i Güemes, en la inauguració d’un hospitala Aranjuez, el 2008. /
Per a qui encara té dubtes,Esperanza Aguirre va deixar la presidència de la Comunitat de Madrid per no cremar-se en les operacions de privatització i retallades que tenia planejades des de fa molt temps. Des de la seva posició a la presidència del PP madrileny, segueix erosionant el presidentRajoyamb l'esperança de substituir-lo en la direcció del partit i en lapresidència del Governquan el president quedi carbonitzat per les seves reformes.
Compta amb un equip d'incondicionals el cap dels quals ésIgnacio González; la punta de llança en una actuació vicària i provisional de la totpoderosa Esperanza Aguirre que està fent la feina bruta brut per a quan torni ella a lapresidència de Madrid.
El desgast que porta a terme Aguirre de Rajoy té fites importants. L'euro per recepta, la política antiterrorista enfront del final d'ETA i les seves aparicions espectaculars en l'assumpte Carromero són indicis clars de la seva intenció de posar en problemes Rajoy i d'aglutinar les bases més radicals delPartit Popular.
Carromero com a víctima
Enfront de la prudència amb què elGovern ha tractat el 'tema Carromero', Aguirre pretén presentar Ángel Carromero com a víctima, en lloc de com el conductor imprudent que va acabar amb la vida d'un significatdissident de larevolució cubana. I la seva equació és com totes elemental: si l'accident va passar en un país que ella demonitza com a dictadura, Carromero és indiscutiblement innocent, encara que no hi hagi cap dubte que es va tractar d'un accident per conducció temerària de qui era novell en la conducció i tenia un santuari de multes.
Esperanza és una persona essencialment autoritària que no concep la discrepància com una eina de la democràcia. La seva tecnologia és eldogmatisme: no admet mai la possibilitat de no tenir raó des de la superioritat que li dóna aquesta estranya personalitat mistificada entre marquesa i personatge vulgar del carrer. Utilitza les males paraules i els renecs amb la mateixa naturalitat que un vestit deChanel, que a més és d'imitació.
És molt més llesta queRita Barberá i no usa bosses deVuittonencara que vagi sempre impecable. I la forma despectiva amb què es manifesta davant els discrepants té un arrelament aristocràtic de considerar els altres idiotes i inferiors. Ha aconseguit la submissió en el seu entorn; i qui no la obeeix, senzillament desapareix. I així ha guanyat elecció rere elecció comptant amb la inestimable col·laboració d'un socialisme madrileny, encapçalat ambTomás Gómez, que té com a única obsessió real mantenir el control del seu partit.
Privatització de la sanitat i la televisió
La privatització de la sanitat madrilenya i deTelemadrid és un sucós negoci per a grups empresarials afins. Quan es consumeixin els acomiadaments del 90% de la plantilla --excloent-ne, és clar, els caps-- es procedirà a la privatització de l'únic canal que té el nom de Madrid. I llavors, els amics d'Aguirre convertiran la televisió en un negoci i en un altaveu de la propaganda de la lideressa sense la incomoditat de sindicats i treballadors.
Perquè no hi hagi dubtes i sense necessitat de dissimular,Juan José Güemes,que va ser una de les mans dretes d'Aguirre i impulsor de la privatització de la sanitat madrilenya, utilitza la sang dels madrilenys --mai més exactament dit-- com a palanca del seu enriquiment personal. I no quadra una pregunta elemental. ¿Per què li surten a l'empresa de Güemes més barates --no pas als madrilenys-- les anàlisis de sang que als laboratoris de la Seguretat Social? Molt senzill: perquè s'eliminen moltes anàlisis i perquè els sanitaris de l'empresa privada tindran sous de gairebé esclavitud.
Aquesta és la terra cremada que prepara Esperanza per al seu retorn triomfal quan els seus lacais hagin acabat la feina bruta que ella els ha encarregat.
