Homes i dones no som iguals
"Si li dius a una amiga que estàs fatal, si no pot venir corrent per parlar perquè és a Austràlia, estarà al telèfon el que faci falta, aguantant el teu conyàs"
Exercicis de Pilates en cadira al gimnàs Metropolitan Sagrada Família. /
No somiguals. Homes i dones no som iguals, i no sóc menys dona per reconèixer-ho. A més jo no vull ser igual que ells. Quan era una nena no veia moltes diferències entre ells i jo. Era igual d'atrevida que un nen, anava amb el meu monopatí i la meva bici a la mateixa velocitat que qualsevol dels meus amics, corria com una boja, i tenia els millors llocs secrets quan jugàvem a fet a amagar. Ells em queien bé, fins i tot em queien millor que algunes d'elles. Les nenes 'mantega' no m'agradaven, eren ploramiques, no volien embrutar-se, mai atrapaven ningú quan elles els tocava parar (en el joc) i es cansaven de seguida. Si es feien mal, lesllàgrimes estaven assegurades. Aquestes nenes em semblaven unes toves, igual que la mantega, per això les vaig batejar així.
Amb els anys, no obstant, m'he acabat entenent millor amb elles. Segueixo tenint bons amicshomes, és clar, però si penso en un percentatge real crec que surten guanyant els gais, que són homes evidentment, però gais... He arribat a la conclusió que entendre els homes és un camí d'alt risc.
Lesdones que m'envolten són complicades, sensibles, llestes, algunes més guapes que altres, treballadores, mares, lesbianes, divorciades, simpàtiques, neuròtiques, casades, solteres, heteros... però tenen alguna cosa en comú, totes saben el que vols dir quan surten de la teva boca les següents paraules: "¡Necessito parlar, estic fatal!". Una dona ho entén a la primera. Nosaltres empatitzem perquè bàsicament parlem el mateix idioma. Això mateix si l'hi dius a un home pot tenir com a resposta: "¿Araaaa? ¡uffff m'estic caien de son!" o "¿però de què vols parlar? si ja hem parlat abans, ¿no?" o "si parlem tant acabo tenint mal de cap" o "és que he quedat amb un col·lega per prendre una copa, ¿però et va bé que et truqui després?". No, després no em va bé, jo vull parlar ara. I una altra cosa, és clar que teniu mal de cap, si la intel·ligència emocional la teniu sota mínims.
Desfogar-se
Si li dius a una amiga que estàs fatal, si no pot venir corrent per parlar perquè es aAustràlia, estarà al telèfon el que faci falta, aguantant el teu conyàs, les teves llàgrimes, i el que sigui. Perquè una coseta, nois, no busquem que ens rescatin, no volem solucions, només volem desfogar-nos. És una cosa semblant al que feu vosaltres amb el porno, sense paraules això sí, tret del "ahhhhhhhhh" final. Vosaltres parleu amb la mirada i amb alguna part més del vostre cos i nosaltres per desfogar-nos verbalitzem, plorem, escoltem, riem i ens moquem. Tot alhora. Aquesta és una altra. Nosaltres sí podem fer dues coses a la vegada, i em nego a creure que vosaltres no, el que passa és que fent-les d'una en una us estalvieu un ou, i amb una mica de sort les acaba fent un altre. El que tinc clar és que llestos en sou de debò.
Inés, col·lega de treball i amiga, m'ha bombardejat viawhatsapp aquests dies perquè escrivís sobre les diferències entre homes i dones, per això aquest article. M'ha il·lustrat amb dos missatges d'aquells de reenviar a tothom i un començava així: "Fer pipí dret és fàcil, però m'agradaria veure un home traient-se uns sostenidors sense treure's la samarreta, portar una vida dins durant nou mesos, suportar un part, treballar, estudiar, estar estupenda..." I a això hi afegeixo jo, quants d'ells sobreviurien a una bona síndrome premenstrual, quants saben el que és que et tirin enrere en una entrevista de feina perquè has dit que tens fills, i quants d'ells han d'ajornar la seva paternitat per desenvolupar-se professionalment. I sí, ens afecta el període menstrual, però seguim donant el millor de nosaltres ¿algun problema amb això?
Capítol llarg seria explicar les mamonades que hem d'aguantar de més d'un que es creu que tépatent de cors. Una noia a la qual vaig conèixer fa poc em va dir que a la seva feina hi havia un porc que tenia la mà una mica llarga, i que era un dels socis de l'empresa. Havien traslladat la seva queixa a una dona, però la cosa no havia prosperat, encara que el tio estava de baixa permalaltia i allà estaven totes resant perquè al porc li arribés la seva hora. ¿Quines coses, veritat? I sort que no es cansen de repetir-nos que som iguals. !I una merda! No conec ni un sol home que m'hagi dit que una tia s'ha intentat sobrepassar amb ell al seulloc de treball.
Rossa, alta, prima i molt rica
Les diferències abismals entre nosaltres i vosaltres no s'acaben aquí. És pitjor. Ahir vaig veure uns minuts (no vaig necessitar més temps) d'un programa de TV que es titulava'Millonario busca esposa'. Disposaven de milionari i milionària (ella era moníssima: rossa, alta, prima i rica, molt rica). Vaig sentir perles com aquestes de laCelestina americana televisiva sobre la milionària que buscava marit: "Té més de 40 i una filla de 16 mesos, la seva situació és complicada... no sé si li podrem trobar parella... Ella em preocupa més que ell". "Linda (oSharon, no en recordo el nom) has de posar-te talons si vols caçar un home, 'push-up' per realçar els teus pits i perdre aquest aire de mama". I aquí va l'última perleta que he seleccionat: "Ser una dona més gran de 40 i buscar l'amor és un problema per als homes, les volen més joves".
Demano lapena màxima per a aquesta senyora horrible que ens ven com si fóssim mercaderia. Però la veritat, encara que em pesi, és que els tios les volen guapes, primes i joves, i sense càrregues addicionals, és clar. La majoria no busquen una companya que estigui a la seva altura intel·lectualment, alguns sí, però llavors ha d'estar bona. A nosaltres la publicitat ens bombardeja constantment dient com de meravelloses, sexis i joves que hem de ser i a ells, com a molt, els diuen que prenguin vitamines per als cabells.
Muntar-s'ho de pena
Doncs que sapigueu que nosaltres també volem tocar un ventre pla, i que sigueu simpàtics, llestos, meravellosos, i que estigueu receptius a les nostres peticions. Elsjoves estan bé, però no som idiotes. ¡Ah! Ara en recordo una altra: tota la vida amb el maleït rol que ells sempre estan disposats i nosaltres no ¡Quant de mal ha fet el cine! Nosaltres som persones amb desitjos, igualets que els vostres, però no anem fardant pel món del que no som. I en defensa d'algunes dones que estimo vull, dir-vos nois que no és que no en tinguin ganes, és que us ho munteu de pena.
Em deia una amiga d'un amic comú que és molt selectiu amb les dones. Innocent, jo li pregunto:
-- ¿I què selecciona perquè ell no és elBanderas precisament?
-- Les ties (em contesta). Les vol guapes i intel·ligents, i si són més joves que ell millor.
Notícies relacionades-- Doncs res, res, que segueixi buscant que igual té sort i tot.
He fet aquest article abans i després d'anar al 'gym' i el que he sentit mentre estava dalt de la bici no m'ha sentat bé. La cançó deia: "Nena, nena, mueve tu culito... nena, nena te voy a dar tacata". La següent no ha millorat el meu estat d'ànim: "Ahir a la nit vaig perdre les calces i em va agradar" (en anglès sona millor). Quan senti al 'gym' "ahir a la nit vaig perdre els meus calçotets per tu i moc el meu culet perquè tu em donis tacata", tornem a parlar de la igualtat entre homes i dones.
