EL FUTUR DE L'AUTOGOVERN
¿Majoria i oposició al mateix temps? A Catalunya, sí
"Alguns podrien afirmar que es tracta de l'aportació catalana a la teoria de les formes de govern: la forma parlamentària d'oposició governamentalitzada"
Artur Mas i Oriol Junqueras surten del despatx del president abans de firmar l’acord d’estabilitat, el 19 de desembre passat. /
El 9 de gener, la presidenta del Parlament,Núria de Gispert, va dictar una resolució per la qua es declara Oriol Junqueras cap de l'oposicióOriol Junqueras. Es tracta d'una figura institucional únicament regulada en la llei de laPresidència de la Generalitat i del Govern, aprovada el 2008, que en la seva disposició transitòria segona estableix el que denomina com a estatut del cap de l'oposició. La disposició identifica el seu titular com "el diputat que exerceixi la presidència del grup parlamentari de l'oposició amb més escons al Parlament". Junqueras és, efectivament, diputat i president d'un grup parlamentari, encara que costa acceptar que aquest ho sigui d'oposició.
Certament, es podria qüestionar la conveniència d'aquesta figura en unsistema parlamentari, com el nostre, allunyat delbipartidisme. Així ho va fer, entre d'altres,Artur Masquan el 2004 el llavors presidentMaragall va incorporar mitjançant un decret a la forma de govern catalana una institució de llarga tradició en el parlamentarisme dematriu britànica. Ara bé, un cop admesa la seva existència, resulta difícilment acceptable que un dels dos firmants de l'acord per garantir l'estabilitat parlamentària del nou Govern sigui simultàniament líder de l'oposició.
En vigílies de Nadal, Mas i l'ara cap de l'oposició firmaven al Parlament l'anomenatAcord per a la transició nacional i per garantir l'estabilitat parlamentària del Govern de Catalunyaestabilitat parlamentària. La lectura d'aquest text no deixa cap dubte pel que fa a la voluntat dels seus signataris. S'afirma que el "lideratge compartit" reclamat pel poble de Catalunya en les eleccions del 25 de novembre "requereix un esforç decoresponsabilitat per part de les dues principals forces de l'arc parlamentari per poder disposar d'una estabilitat parlamentària que garanteixi una gran majoria i consens en els principals reptes de l'agenda parlamentària i governamental", i es conclou que tots dos partits polítics "acorden la següent dinàmica d'actuació i de treball conjunt, en l'àmbit parlamentari, per fer efectiva l'estabilitat de l'acció del Govern".
Estabilitat i treball conjunt
La part dispositiva de l'acord obliga "les dues parts" a votar lainvestidura de Mas, a "aprovar i impulsar les accions executives i parlamentàries que garanteixin la convocatòria d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya" i a "garantir l'estabilitat parlamentària de l'acció del Govern", inclosa la "política econòmica i pressupostària". És a dir, el compromís bipartit comprèn els dos àmbits d'acció política que fan de la desena legislatura una de les "més transcendentals de la nostra història com a país". ¿Pot ser alguna de les dues forces polítiques vinculades per aquest acord el principal partit de l'oposició?Lideratge compartit,coresponsabilitat, estabilitat parlamentària, gran majoria, treball conjunt, ¿és llenguatge de majoria o d'oposició?
La clàusula de salvaguarda continguda en el pacte, que preserva l'autonomia dels dos socis "en tots els aspectes que no afectin l'acció del Govern ni l'acord d'estabilitat", no canvia les coses, és a dir, no fa d'ERC ni de CiU partits de l'oposició. A la pràctica, aquests dos grups han donat pas a un pacte de legislatura, que conforma una majoria parlamentària-governamental integrada pels diputats i diputades de tots dos partits i que no suposa l'existència d'un Govern de coalició. Cal recordar-ho el més obvi: en un sistema parlamentari es pot formar part de la majoria sense necessitat d'estar integrat al Govern. I aquesta és la característica dels pactes de legislatura davant dels acords de coalició, que suposen la incorporació al Govern dels seus firmants.
Confusió de papers
En la democràcia parlamentària de partits, ladivisió clàssica de poders entre Parlament i Govern s'ha vist substituïda per una altra: el Govern disposa de majoria parlamentària i l'oposició s'oposa al Govern des de la minoria parlamentària. Al fer líder de l'oposició el president d'un grup integrat en la majoria s'altera ifalseja el pressupost sobre el qual se sustenta aquella forma de govern, que no és un altre que la dialèctica majoria-oposició; esdesdibuixen i confonen els rols de totes dues.
Notícies relacionadesEncara que posats a explicar aquesta situació, que implica l'ocupació parcial (i simbòlicament principal) de l'oposició per una força política de la majoria de govern, alguns podrien afirmar que es tracta de l'aportació catalana a la teoria de les formes de govern: la forma parlamentària d'oposició governamentalitzada.
Discutim si té sentit que en el nostre sistema de govern existeixi un cap de l'oposició. Però mentre ho discutim, seria convenient que ens prenguéssim seriosament lesinstitucions que lliurement hem decidit incorporar al propi sistema.
