ANTOLOGIA DE BESTIESES POLÍTIQUES
El seductor Güemes se'n va d'on mai hauria d'haver anat
"Estem segurs que a Güemes, al contrari que a la seva dona, Andrea Fabra, no se li acudiria cridar "que es fotin" als que per si mateix ja estan molt fotuts"
Josep Antoni Duran Lleida, durant una conferència a Xile, la setmana passada. /
Quan el març del 2010Juan José Güemesva deixar laConselleria de Sanitat del Govern autonòmic deMadrid, va dir que se n'anava perquè havia tingut una bona oferta empresarial i que ja no viuria de la política. "El nou projecte --va concretar-- em permetrà treballar sobre el terreny en la creació de noves empreses, cosa bàsica per a la recuperació econòmica". La presidenta que el va nomenar per al càrrec,Esperanza Aguirre, es va resignar a perdre un dels seus col·laboradors preferits i més atractius, com ell mateix reconeix sense empatx: "Sóc un seductor; tinc un do natural per agradar la gent".
Tan convençut està dels seus dons que no ha vacil·lat a jugar les seves cartes en conjuntures polítiques difícils. Per exemple, quan el 2008 no va fer cas de la seva mentora Aguirre i es va presentar per a l'executiva del PP presidida per un febleRajoy. "Presidenta --li va dir a l'atònita Doña Espe--, creient-me elegit, vaig desplegar els meus encants". Entre els encantats en aquell congrés 'pepero' de València hi haviaCarlos Fabra, sogre de Güemes i llavors totpoderós president de laDiputació de Castelló, que va moure els fils juntament amb el valenciàCamps per promoure el seu gendre. Per cert, fins ara, Güemes ha tingut dos sogres: l'actual i citat Fabra (imputat des de fa anys per tràfic d'influències, suborn i delicte fiscal i impulsor de l'inefable aeroport sense avions) i el pare de la seva primera dona --Berta Rodríguez--, filla deDomingo Rodríguez Losada, conegut constructor d'EL Algarrobico, hotel símbol de la destrucció de la costa emplaçat al parc natural de Gata.
¿Quina va ser la verdadera raó per la qual Güemes va abandonar una prometedora carrera política el 2010? Al conèixer-se dies enrere la notícia que la multinacional Unilabs España --per a la qual treballava Güemes des de l'agost fins ara-- havia comprat el 55% de BR Salud, entitat a la qual el mateix Güemes va adjudicar, quan era conseller de Sanitat, les anàlisis clíniques privatitzades de sis hospitals madrilenys, se'n va armar una de bona. Fins al punt que acaba de dimitir del consell d'administració al qual no va hauria hagut de pertànyer, encara que respectés de llarg els dos anys que impedeixen a un excàrrec públic fitxar per una empresa privada del mateix sector, en aquest cas el sanitari. ¿Vol dir que si no hagués estat criticat hauria seguit aUnilabs?
Güemes ha justificat la seva dimissió per "haver perdut una part de llibertat en la defensa" dels seus ideals i de les seves "profundes conviccions en suport de la col·laboració público-privada". Aquest home és un incomprès. Ell, precisament ell, que va creure que havia arribat l'hora de contribuir a la sortida de la crisi econòmica d'Espanya treballant com a empresari i va sacrificar la seva carrera política iniciada a prop deRodrigo Rato, que, ves per on,ha fitxat sense remordiment de consciència per laTelefónica que va privatitzar quan era ministre d'Aznar. Ell, Güemes, sempre preocupat per la despesa pública, com demostra la seva lluita contra els sindicats en l'etapa de conseller deSanitat. "Amb el sou dels [representants sindicals] alliberats, més de mil --va arribar a dir--, es podria construir un hospital de 450 llits".
Si se li hagués fet més cas a aquest emprenedor exemplar, no hauria hagut d'esborrar del seu bloc personal aquesta definició dels gais: “Un gai és un homosexual amb estudis que, fent ús dels seus coneixements, aconsegueix prebendes polítiques i subvencions de l'erari públic amb l'anuència de tota l'esquerra". ¿Ho veuen? L'obsessió deGüemes sempre ha estat la mala gestió dels diners de tots. Estem segurs que a ell, al contrari que a la seva dona, Andrea Fabra, no se li acudiria cridar "que es fotin" als que per si mateix ja estan molt fotuts.
L'aixeta oberta de Duran Lleida
El líder de la U de CiU,Josep Antoni Duran Lleida, no només ha aconseguit evitar un judici públic en què no hauria tingut més remei que declarar sota jurament per l'irregular finançament del seu partit, sinó que, a més, com a cristianodemòcrata confés, ens ha il·luminat amb aquesta paràbola: "Si vostè té un pis i algú està treballant a casa seva i es deixa l'aixeta oberta, vostè no ho fa voluntàriament ni té responsabilitat penal. És clar que haurà de pagar, però és una responsabilitat civil subsidiària". En l'escàndol d'Unió Democràtica de Catalunya, la factura de l'aixeta oberta puja a gairebé 400.000 euros, que és la quantitat pactada per la fiscalia i UDC per liquidar sense judici l'anomenat 'cas Pallerols', cognom de l'empresari andorrà que durant cinc anys va desviar al partit un percentatge de la subvenció que la Generalitat li donava per organitzar cursos de formació.
A veure si hem entès bé la paràbola:Pallerols estava treballant al pis de Duran ambVicenç Gavaldà (secretari d'organització del pis); el germà d'aquest,Lluís, que era el director general dels 'fontaners'; iSantiago Vallvé, l'encarregat de comptar els diners dels ingressos per la feina. El cas és que algú es va deixar l'aixeta oberta i el propietari de la casa, Duran, se'n va assabentar pels diaris. Conclusió: que en prenguin nota els que tenen pisos alPalau de la Música, aPretòria , a la xarxaGürtel, etcètera.
Rajoy no estava resant amb Obama
El funeral del sergentDavid Fernández Ureña, primer militar mort a l'Afganistan des que governaRajoy, es va celebrar el diumenge 13 de gener a Saragossa, sense que es desplacés fins allà el president del Govern, que no tenia cap acte oficial que l'hi impedís. Fa gairebé tres anys, va morir, també a l'Afganistan, el soldatJohn Felipe Romero. El llavors presidentRodríguez Zapatero estava de viatge als Estats Units convidat perObama al denominat Esmorzar d'Oració.
Indignat el PP per l'absència de Zapatero al funeral del soldat Romero, va prendre la paraula el portaveu del partit,Esteban González Pons, per proclamar: "A mi m'hauria agradat veure el president pregant, als peus de la bandera d'Espanya, en el funeral d'un soldat espanyol mort a l'Afganistan. Deu ser molt important fer oració al costat d'Obama". ¿Al costat de qui va resarRajoy a Madrid?
El ministre dels iogurts caducats
"Jo em barallo amb els meus fills, però jo veig un iogurt i ja pot posar la data que vulgui que me'l menjo", ha proclamat sense tallar-se ni un pèl elministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient,Miguel Arias Cañete. Sí, igual que quan era ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació ambAznar, que es fotografiava menjant mitjanes en plena crisi de les 'vaques boges'.
"Els nostres remugants --pregonava llavors-- han menjat pinsos vegetals i no animals. Aquí no s'ha convertit els remugants en caníbals". També va destacar per la seva peculiar visió del naufragi del'Prestige' el novembre de 2002, el vessament del qual va causar un dels pitjors desastres ecològics de la història. Tres dies abans que el petroler es partís en dos, Cañete, sempre optimista, va sentenciar: "Afortunadament, la ràpida intervenció de les autoritats espanyoles allunyant el vaixell de les costes fa que no temem una catàstrofe ecològica ni grans problemes per als recursos pesquers".
O sigui, que atenció amb els iogurts caducats.
La pedra i la prima de risc
El ministre de l'Interior,Jorge Fernández Díaz, s'ha carregat el seu secretari d'Estat de Seguretat,Ignacio Ulloa. Li serà difícil trobar un substitut amb tant zel professional. Recordem el que va respondre el maig de l'any passat quan se li va preguntar pel costós desplegament de 8.000 policies a Barcelona amb motiu de la reunió delBanc Central Europeu: "No podem permetre que per la broma de la pedra o delcòctel molotovpugi laprima de risc". Senyor ministre, això no es fa.
Notícies relacionades
