EL FUTUR DE L'AUTOGOVERN
Catalunya pot ser Estat, però ¿ho vol?
¿Qui voldria un Estat tan petit? Doncs qui necessiti un canvi radical i ràpid.
Catalunya és petita. ¿Qui voldria unEstat tan petit, amb tan poc pes específic a nivell mundial? Doncs qui necessiti un canvi radical, i ràpid. Aquest és, per a mi, el factor determinant per dilucidar el valor de la dimensió en un nou Estat europeu: la possibilitat de portar a la pràctica decisions dràstiques a nivell socioeconòmic, o de prendre decisions que tinguin un impacte dràstic a nivell socioeconòmic. L'exemple que tinc al cap ésFinlàndia als anys 90. Un país que vivia d'exportar pasta de paper i del comerç amb l'URSS resulta que es converteix en líder mundial de la telefonia mòbil gràcies aNokia i això el catapulta al capdavant del desenvolupament mundial i altera radicalment l'estructura econòmica de tot el país. Una cosa així només és possible en un Estat petit.
L'escala aEuropa: ¿pugem o baixem? Es pot argumentar, naturalment, que aquesta dependència o fragilitat no són bones, i que una decisió equivocada pot provocar l'enfonsament del país; però en els presents moments de crisi que es viuen a Europa i en particular a Espanya, i amb un model econòmic basat en la construcció i el turisme, ¿algú realment veuria amb mals ulls un canvi de rumb radical?
I aquí hi ha la gràcia d'un Estat petit: que aquest gir radical es pot impulsar des de l'estament públic i implementar-se des del privat perquè, com en el cas finlandès, lainèrcia és molt menor i l'impacte molt més gran.
En resum, que l'únic gran desavantatge d'un Estat petit en el context europeu (insisteixo, no seria el mateix si Catalunya estigués situada a l'Orient Mitjà, però això requerirà uns quants milions d'anys més de deriva dels continents) és la dificultat de portar a terme grans inversions públiques i mantenir una xarxa social a l'altura del que els ciutadans desitjarien, però això es veu temperat en el cas d'un Estat ric.
Així que la pregunta és: ¿seriaCatalunya un Estat (prou) ric per compensar les seves petites dimensions? ¿Seria capaç d'aprofitar aquesta riquesa i aquestes dimensions per fer un gir radical al seu model productiu? Diguem que sembla més factible en el cas català que en l'espanyol, però certament res garanteix que es produeixi. A més, m'atreveixo a pronosticar que un canvi radical de model productiu, incloent-hi una audaç aposta política (que podria sortir malament i deixar els que la prenguin desposseïts de butaca per tota la vida), està tan amunt de l'agenda política actual com, diguem-ne, vendreMessi a l'agenda delBarça. O menys, fins i tot.