Buscant bones notícies
A l'escola del meu fill, per a aquest primer trimestre del 2013, els han encarregat buscar algunes notícies, que després hauran de desenvolupar a classe. Tenint en compte que estem parlant de nens d'entre 9 i 10 anys, la professora ha indicat que siguem els pares els que seleccionem aquestes notícies, perquè coneixent les inquietuds del meu fill i els seus col·legues crec que ells escollirien només entre els tres temes següents: el futbol, el Barça o Messi.
Així doncs, fa un parell de dies que busco fets que siguin notícia per a nens de quart de primària. I aquí em sorgeix el gran dubte: ¿S'ha de posar un filtre per a aquestes ocasions?
No estic parlant de les pàgines o cròniques de successos, que òbviament obvio (quanta obvietat!), o de la crònica econòmica, perquè em semblaria un abús començar a familiaritzar la canalla amb termes com la prima de risc, els mercats financers o el Fons Monetari Internacional.
Però, ¿i la resta de seccions?
¿Li passo al meu fill les últimes novetats en política de Catalunya? Amb aquesta "declaració sobirana" en què res "es verdad ni mentira, sino que solo depende del cristal con que se mira". Si no s'aclareixen entre ells, com l'hi podria explicar jo. I mira que els xavals en el número 1 del seu 'play-list' hi porten el 'Mas Style' del 'Polònia', però d'aquí a entendre aquest embolic crec que hi ha una mica més que una consulta.
¿O millor passo a la política espanyola, i li elaboro un dossier amb alguns retalls sobre un tal Bárcenas i la seva martingala "popular"? Pensant-ho bé, crec que per ara els únics 'sobres' que han de conèixer a la seva edat són els dels cromos.
¡Ja està! El millor serà mirar alguna cosa de naturalesa, medi ambient o vida, aquestes seccions segur que contenen bones notícies per comentar abans de sopar. Però així que m'hi poso, resulta que entre inundacions, onades de fred, sequeres i altres adversitats climatològiques tampoc ho veig clar. Per cert, em crida poderosament l'atenció que tots aquests fenòmens meteorològics siguin sempre “els pitjors dels últims cinquanta anys”.
Buscant, buscant crec que he trobat la notícia optimista per a aquesta setmana.
A Alemanya, amb la nova política de retorn dels envasos de begudes al comerços han aconseguit apujar el reciclatge fins al 98,5%. Amb aquest titular segur que em corono, als nens els encanta reciclar. Però al llegir-ho en veu alta, el nen comença a fer salts per la cuina mentre canta: "Si no ets envàs al groc no vas. Envàs, envàs, envàs on vaaaaaas?". Desisteixo del reciclatge i la mare que... perdó.
Al final opto pel recurs fàcil. L'equació 'Nens + Dibuixos animats = Èxit assegurat'. Li ofereixo la notícia que la indústria d'animació nacional viu una edat d'or. I que amb 'Tadeu Jones', 'Planet 51', 'Pocoyó' o 'La tropa de trapo', entre altres, tenim una bona ratxa.
Notícies relacionadesEl meu fill llegeix la notícia amb atenció. Sembla que la cosa funciona.
Però quan aixeca la vista del paper i em diu: "Ei!, doncs deixa de fer aquestes coses que fas amb persones i dedica't als dibuixos, no?", em quedo pensant per què al col·le no podrien posar unes equacions de primer grau de les de tota la vida i deixar-se de 'tanta notícia i tanta gaita'.
