La roda
Delinqüents de coll blanc
La nova explosió delcas Bárcenasha fet pujar la temperatura nuclear del Partit Popular fins al límit de la fusió. L'home que havia controlat les seves finances durant més de 20 anys, que ha estat en totes les operacions de finançament opac del partit, que en fa dos va haver de plegar pelcas Gürtel, però que fins a la setmana passada encara anava a la seu del carrer de Génova i manava, aquest home, pot fer saltar, si vol, la cúpula -present i passada- del PP. Només ha d'explicar tot el que sap i ensenyar tot el que té.Bárcenasels té agafats pels sobresous. Això sí:Rajoyconfia, com sempre, en no haver de prendre cap decisió, contradient una vegada més l'essència de la política.
Cada vegada que hi ha un nou cas de corrupció, retrunyen per tota la geografia espanyola (em perdonaran que encara hi compti Catalunya, perquè no voldria ser descortès ambBustos, Duran& cia) veus escandalitzades i lamentacions farisaiques que martellegen les oïdes dels soferts ciutadans. El temporal dura el que dura, però sempre s'acaba configurant un quatre que respon
-amb poques variacions- a un patró molt similar: grans titulars de portada als mitjans, evasives i reclamacions de presumpció d'innocència per part de propis i propers, exigència radical d'explicacions i responsabilitats per part d'adversaris, debats encesos i enèsima exigència de modificacions de la llei de finançament dels partits, de més transparència. Si el corrupte és «dels altres», traca i munició de calibre gruixut. Quan és «dels nostres», l'objectiu és passar, de seguida que es pot, a la generalització: «la corrupció és a tot arreu», «tots fan el mateix». Però el problema de fons, més que el finançament dels partits, és la descomposició putrefacta que afecta transversalment la societat, causada per una plaga de delinqüents de coll blanc.
