EL FUTUR DE L'AUTOGOVERN
Democràcia
"La qüestió principal és, ara mateix, si els ciutadans de Catalunya tenim dret o no a decidir el nostre futur. I això no té a veure amb la independència sinó amb la democràcia"
Diàleg a Twitter entre els exconsellers socialistes Ernest Maragall i Marina Geli.
AlParlament hi ha un debat una mica estrambòtic que molts ciutadans no entenem. Els diputats no discuteixen sobre el futur del país, no prenen posicions a favor o en contra queCatalunya esdevingui un nou Estat d'Europa. Encara no. Si tot va bé, aquest altre debat també arribarà però encara no hi som.
La qüestió principal és, ara mateix, si els ciutadans de Catalunya tenim dret o no a decidir el nostre futur. I això no té a veure amb la independència sinó amb la democràcia.
Marc erroni
Marc erroniUn dels punts més capciosos és el de lasobirania. És a dir: es discuteix si el país és un subjecte polític. Sembla una bestiesa, perquè si Catalunya no fos un subjecte no hauria tingut un Estatut d'Autonomia... i ja n'ha tingut tres (1932, 1979, 2006). Si no fos "subjecte", no hi hauria aspiració a constituir-se en Estat. Però pel que es veu és un pas necessari, perquè aquesta declaració inicial és la que permetrà, un dia, legitimar les decisions posteriors, si més no de cara a la comunitat internacional.
El problema central d'aquest moment és que els partidaris de l'Estat propi s'han situat, ni que sigui provisionalment, en el terreny dels que hi són contraris i és a causa d'aquest moviment estrany que hi ha tanta incomoditat.
Per això fóra molt convenient simplificar, de manera molt entenedora, el marc d'aquest debat temporal. No estem parlant sobre Catalunya sinó sobre la democràcia.
Legalitat
LegalitatEls ciutadans d'un territori tenendret a decidir com es volen organitzar? Sí, el tenen. És un dret que va més enllà de l'entorn legal.
L'apel·lació a la legalitat és tramposa. Amb aquest mateix criteri, per exemple, les dictadures no es podrien convertir mai en sistemes democràtics. Que a Espanya hi hagués una reforma en comptes d'una "ruptura democràtica" no vol dir que aquest sigui l'únic procediment vàlid. O, com ha dit l'exconsellerJoaquim Nadal,oi que que els diputats del PSC no consideren il·legal l'Estatut de 2006?
Divorci
DivorciEl PP, per exemple, podria començar des d'ara mateix una campanya a favor del no, una grancampanya per convèncer una gran majoria que l'Estat propi no és una bona solució. Però de moment prefereixen, simplement, destinar els seus esforços a impedir que aquesta decisió tingui lloc.
Encara que no s'ha sabut aprofitar prou bé, el cert és que aquesta és la seva gran debilitat. Perquè amb aquesta orientació s'han situat al camí de l'antidemocràcia. Quan diuen que un referèndum seria il·legal, i ho repeteixen sense defallir, mirant d'aconseguir que el terme "referèndum" quedi associat per sempre al terme "il·legal", fan trampa. Perquè res no seria tan simple com adequar el marc legal.
Ja s'hi va referir un periodista britànic la tardor de l'any passat: mantenir el matrimoni a partir de declarar il·legal el divorci és tan inútil com patètic.
Marc adequat
Marc adequatI és antidemocràtic. Vet aquí el marc on caldria entendre que som: estàs a favor o en contra de la democràcia? Aquesta és ara per ara la pregunta clau.
L'altra trampa consisteix a declarar que el subjecte és el conjunt d'Espanya. És que per ventura van ser tots els habitants de l'antigaUnió Soviètica els que van decidir siLituània,Estònia iLetònia es convertien en nous Estats? Esclar que no. Que votaran tots els britànics en el referèndum que el govern autònom d'Escòcia ha acordat amb Londres? Esclar que no.
Que el PP prefereixi anar contra la democràcia no ens estranya. És el partit que ha heretat el franquisme sociològic, és el partit que aixopluga l'extrema dreta, és el partit de les grans mentides institucionalitzades (març de 2004).
Follia
FolliaPerò és ben trist que elPSC dubti si s'hi vol afegir. Si el PSC no considera que el país sigui un subjecte, per què existeix? Per què no es converteix en una federació més delPSOE en comptes de preservar la seva identitat jurídica pròpia?
Els dirigents actuals del PSC han enfollit. Els preocupa tant la disputa electoral amb el PP que no saben com han d'hissar la bandera espanyola sense abandonar la bandera catalana, sense entendre que el context ha canviat i que una part molt important del país (una majoria, segons les enquestes) vol decidir, vol que es faci aquesta consulta democràtica.
El diàleg al Twitter entre dos exconsellers delGovern que presidia el PSC (un d'ells ja no és del partit) posa al descobert aquesta situació, i per això l'he triat per il·lustrar aquest apunt.
La pregunta
La pregunta Els partidaris de la consulta fan bé de pretendre que el PSC voti a favor de la declaració, però cometen un error garrafal quan centren el debat en la capacitat de Catalunya per decidir, a partir d'una afirmació estrambòtica sobre si el país és o no és un subjecte, i ho farien molt millor si centressin la qüestió en lademocràcia. Al PSC i al PP (encara que no serveixi de gaire) se'ls ha de demanar: sou demòcrates? Sou partidaris de la democràcia?
Si és que sí, oblideu el marc legal existent i feu tot el que sigui possible per adequar aquest marc legal. Si un referèndum és il·legal, feu tot el que estigui a les vostres mans per fer que sigui legal (per cert, ja van tenir una oportunitat al Congrés dels Diputats i van decidir votar en contra d'aquesta opció).
A l'Espanya predemocràtica, el divorci era il·legal.Ho va ser fins a l'any 1981, el mateix any de l'últimcop d'Estat militar que hi ha hagut a Europa. Això vol dir que la gent no tenia mai ganes de separar-se de la seva parella abans de 1981? Esclar que no. Vol dir que el marc legal no s'adequava a la realitat.
Aplaudiments i vergonya
Aplaudiments i vergonyaEl PSC té dret a decidir però ha de saber quin és el marc de la seva decisió. Estan a favor o en contra de la democràcia? De debò que es volen sumar a l'extrema dreta i abanderar l'antidemocràcia?
Si el mateix dia de la declaració hi ha una manifestació de l'extrema dreta al Parlament, posem per cas, voldrà el PSC que aquests manifestants els aplaudeixin? De debò que volen passar aquesta vergonya?
És això el que han de decidir, si és que poden, perquè fa tot l'efecte que el que està passant confirmaria que el PSC no té dret a decidir, que no és de debò un subjecte i que depèn de les instruccions que li arriben del carrer Ferraz de Madrid.
Per això és tan trist comprovar que aquelles persones que els mitjans de comunicació situaven en un grup qualificat com el dels "catalanistes del PSC" tenen tants dubtes i fan servir l'argument de la il·legalitat del divorci. Conec algunes d'aquestes persones i la meva tristesa és tan gran que em costa parlar-ne.
Futur
FuturArribarà un dia, d'aquí unes quantes dècades, en què un estudiant farà una tesi doctoral sobre el procés i aleshores, quan llegeixi les actes dels debats parlamentaris, al·lucinarà. Hi haurà un dia en què Catalunya commemorarà aquestes dates i el PSC corre el risc de quedar marcat per sempre com el partit que va triar l'antidemocràcia al costat del partit que aixopluga l'extrema dreta espanyola.
Valents
ValentsNo em pregunto què opinaJoaquim Nadal perquè ja ho ha dit i estic content que tingui la valentia d'afirmar-ho en veu alta: “No puc estar més d'acord amb l'editorial d'avui del @diariARA. Seria lamentable que el PSC quedés fora de l'acord. Clam per la credibilitat!”
I encara ha dit més coses: “Temo que un cop més el PSC buscarà un camí ambigu que, malgrat l'esforç, irritarà més que ajudarà.Vull equivocar-me!” Gràcies, Quim!
Però sí que em pregunto què diriaJosep Pallachi em temo que al carrer Nicaragua prefereixen no fer-se aquesta pregunta perquè n'intueixen la resposta.
De què parlem
De què parlemCentrem el debat. No discutim sobre l'Estat propi. Encara no. Estem parlant de democràcia. O estàs a favor de la democràcia o hi estàs en contra. Vet aquí l'eix del debat provisional.
Ets demòcrata? Convençut, profundament convençut? O no ho ets gaire, només quan et convé, només d'aquella manera?
Amics del PSC, teniu tot el dret d'oposar-vos als partidaris de l'Estat propi, però no podeu anar en contra de la democràcia sense anar en contra de vosaltres mateixos,si no és que aspireu a obtenir encara menys diputats a les properes eleccions, si no és que esteu decidits, amb tot el dret a decidir-ho, a liquidar el PSC i eliminar-vos del procés més important que ha viscut mai Catalunya en tota la seva llarga història.
Que no ho enteneu? Què esteu fent, amics, que heu perdut el senderi? Ja vau començar malament amb l'intent de rebentar el debat. Teniu temps de rectificar. No perdeu aquesta oportunitat.
I a l'altre costat, per favor, oblideu-vos del llenguatge enrevessat i dels adjectius sonors. El missatge d'ara és un altre. Independència? Encara no, democràcia! Estat propi? Ja en parlarem. Ara parlem de democràcia. Aquesta és la nostra força perquè contra la democràcia, qualsevol argument és dèbil.
Notícies relacionadesDemocràcia, democràcia, democràcia!
