La meva esmena sobre el deute català
"Aquesta mesura serviria per reduir els interessos a pagar per part de la Generalitat i l'ajudaria a complir els objectius de dèficit públic"
Aquest dimarts a la tarda laComissió d'EconomiadelParlament Europeuha aprovat per unanimitat una esmena meva a l'informe delBanc Central Europeudel 2011, que fiscalitza la política monetària única amb caràcter anual. Aquesta esmena demana que el deute regional sigui tractat pel BCE com si fos deute sobirà (estatal) en el cas d'aquelles regions europees amb competències legislatives i poders fiscals dins dels seus respectius Estats membres.
Aquesta mesura serviria per reduir els interessos a pagar per part de laGeneralitat i l'ajudaria a complir els objectius de dèficit públic. Això és important, atès que aquest dimartsla Generalitat de Catalunya ha anunciat que el 2012 el seu dèficit públic dèficit públic ha estat finalment del 2,3% del PIB català i no de l'1,5% fixat pel Govern espanyol (per causa dels impagaments del Govern central espanyol, per cert). Aquest dimarts també han estat aprovades altres esmenes meves relatives a la transparència del BCE i ara al plenari del Parlament Europeu, en la propera sessió del mes de febrer, debatrà i votarà l'informe esmentat. Els diputats ponents de cada grup (jo sóc el ponent del grup liberal-demòcrata) farem un debat ambMario Draghia primera hora del matí i després al migdia votarem l'informe aprovat a la Comissió d'Economia.
1.L'esmena sobre eldeute català, aprovada per unanimitat, té com a de fer que el deute públic català sigui més atractiu per als inversors i per a les entitats financeres, així com reduir les despeses financeres de la Generalitat de Catalunya.
Actualment, tal com s'explica en les directrius d'acció del Banc Central Europeu de setembre del 2011, el deute públic de les regions és considerat pel Banc Central Europeu en una categoria diferent (inferior) que el deute sobirà o estatal. Això provoca que, malgrat tenir la mateixa qualificació que el deute sobirà, al deute públic regional se li apliqui un descompte molt major, fent-lo menys atractiu per a possibles inversors.
El deute català, per exemple, és qualificat com a BBB- per l'agència Fitch. Això vol dir que, quan un banc demana un préstec al Banc Central Europeu i aporta deute català com a garantia, el banc en qüestió rep un préstec per import equivalent al 80% dels títols dipositats (descompte del 20%). Amb la mateixa qualificació i, en cas que tingui el mateix grau de solvència, el deute públic sobirà només pateix un descompte del 10,5%. Aquesta substancial diferència fa molt més atractiu per als bancs comprar deute d'un Estat (per exemple l'espanyol) malgrat que estigui en igualtat de condicions de valoració que el deute català.
Així doncs, l'equiparació del deute català amb el deute dels Estats faria molt més atractiu per al sector bancari la compra d'aquest i per tant n'augmentaria la demanda. Aquest augment de la demanda rebaixaria previsiblement els tipus d'interès a pagar per la Generalitat i per tant rebaixaria els costos del deute públic de Catalunya i ajudaria la Generalitat a complir els objectius de dèficit.
2.Una altra proposta aprovada aquest dimarts amb el suport actiu deRamon Tremosa és que en el futur les injeccions massives de liquiditat (LTRO: Long Term Refinancing Operations) vinculin els préstecs rebuts en condicions d'obligat compliment per part del sector bancari. Aquestes condicions podrien passar per fixar objectius concrets per augmentar sensiblement els préstecs a l'economia real, especialment per a les petites i mitjanes empreses i les famílies.
D'altra banda, també ha estat aprovada una esmena que reclama que els beneficis obtinguts pel sector bancari, per mitjà de les mesures extraordinàries del BCE o dels rescats públics, es facin servir per augmentar el crèdit al sector privat. Avui aquesta és una proposta que és un clam de la classe mitjana catalana, que veu com cada cop és més difícil accedir a condicions de finançament favorables.
3.Finalment han estat aprovades altres esmenes meves per millorar la transparència i la qualitat democràtica del BCE. Entre aquestes s'hi compten que el BCE faci públiques les actes de les reunions del seu consell de govern, així com el registre de les votacions que s'hi produeixen.
Notícies relacionadesAixí mateix, ha demanat que es mantingui un registre públic de les trobades entre membres de la direcció del BCE i els diferents actors del sector bancari i/o financer i que les persones que deixin de treballar en els càrrecs de direcció tinguin normes clares pel que fa al temps que han de deixar passar abans de treballar en el sector bancari o financer. Part d'aquestes esmenes han estat treballades amb la col·laboració de l'oenagé Transparència Internacional.
