LA CRISI DEL PSOE
Carta afectuosa (i sincera) al company Rubalcaba
"¿Però què ha passat a l'esquerra perquè sigui tan complicat establir una diferència entre Elena Salgado i Rodrigo Rato?"
Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba, en un homenatge al primer celebrat a Madrid. DAVID CASTRO
Benvolgut Alfredo: Tenim vivències compartides. Molts quilòmetres recorreguts en la vida política espanyola. Tu com a dirigent delPSOE; jo en els meus vells temps de clandestinitat en la política activa i després en la barricada del periodisme com a compromís intel·lectual amb els valors de l'esquerra democràtica.
Ens estem tornant una mica grans i l'únic avantatge que trobo a la posició que ocupem respecte al nostre propi rellotge és l'experiència. La resta són limitacions. Però això no ens treu vigència, sinó tot al contrari. No concebo la jubilació sinó com l'últim acte de la meva vida conscient i lúcida encara llunyà. Però el temps ens va canviant el lloc des d'on podem exercir el nostre compromís.
He convertit el meu ofici en una mena de franctirador de les meves pròpies conviccions. Em sento ple de vida, esperant dirigir una altra vegada un mitjà de comunicació on pugui exercir amb llibertat.
Com a contrapunt de temps tan complexos m'expandeixo en les xarxes socials. D'aquí, del meu bloc i de la meva participació en el ciberespai, només em poden fer fora els meus lectors. No vull poder i aspiro a seguir tenint influència.
Turmentat per la situació
Estic content amb els meus altaveus perquè no vull ser organitzador de res i pretenc ser impulsor de molt; per a això no cal organització ni autoritat. Només cal tenir capacitat d'establir i expandir les conviccions.
Et dic tot això turmentat per la situació del socialisme espanyol. Saps bé que no he tingut mai carnet ni disciplina. No he treballat mai per a l'Estat quan heu ocupat el poder; menys encara amb el PP a la Moncloa. El mèrit, en tot cas, no és només meu. Crec que la vau encertar no oferint-me mai res perquè els meus serveis no haurien estat satisfactoris per als interessos específics del teu partit tal com teniu enteses l'obediència i la submissió.
Tinc una impossibilitat de naturalesa metafísica per a l'acatament que es contradiu amb les meves conviccions. Jo, en el vostre cas, no m'hauria contractat a mi mateix. Un encert, el vostre, fins i tot quan coincidíem en moltes qüestions per tractar de millorar la societat.
El desenllaç amb la Cadena SER, casa meva durant 17 anys, el saps tu millor que ningú. Aquesta batalla l'he guanyat i és per a mi una font d'enorme satisfacció moral.
Situació catastròfica
Però no t'escric per parlar de mi; m'agradaria enviar-te aquestes modestes reflexions sobre la crisi d'identitat del socialisme (no només espanyol) i sobre la catastròfica situació del PSOE.
Naturalment, aquest és un correu que no exigeix resposta perquè no pretenc determinar cap conducta; són només humils reflexions d'un cor que no està cansat i que segueix bategant amb força a la part esquerra del meu cos.
Tot va començar ambFelipe i tu ja hi eres. No vull ser impertinent si et dic que penso que no tensmemòria de quan no tenies cotxe oficial. El metro i l'autobús urbà són font de saviesa perquè l'olor de la gent és imprescindible per conèixer l'ànima del nostre poble.
Veure els badalls, en directe, de les set del matí és unensenyament permanent. Observar els ciutadans que encara tenenfeina al seu entorn quotidià és una lliçó per poder transformar el món. Seria un exercici magnífic que els nombrosos secretaris generals del PSOE, escampats per la geografia espanyola i organitzats a manera detaifes, renunciessin al cotxe oficial; no només per aquesta exemplaritat tan necessària, més en aquests temps, sinó per tenir la informació imprescindible per ser dirigent d'un partit polític que vol ser d'esquerres.
Els cants de sirena de la Tercera Via britànica
Lasocialdemocràcia europea es va desnaturalitzar arran de la caiguda delMur de Berlín.L'univers hegemònic delneoliberalisme us va afectar. El PSOE no va deixar de ser una excepció.José Luis Rodríguez Zapatero --i tu estaves amb ell-- es va deixar seduir pels cants de sirena britànics de laTercera Via. Vau voler jugar en el camp de la dreta europea sense adonar que ells tenien tacs d'acer i vosaltres jugàveu descalços o en el fang. ¡Quina obsessió per aconseguir l'afecte dels banquers! Aquelles reunions ala Moncloaamb els empresaris més poderosos. La terrible declaració que "rebaixar impostos era d'esquerres". Aquell regal de400 euros a tots els votants contribuents, fugint del principi elemental de progressivitat fiscal.
Vosaltres vau avançar molt en el terreny delsdrets humansperò vau oblidar el paper redistributiu de lasocialdemocràcia. Quan vau abandonar el poder a Espanya els rics també eren més rics i les desigualtats eren més gran que quan hi vau arribar. Us vau oblidar que la primera obligació del socialisme democràtic radica en polítiques fiscals diferents de la dreta i en la lluita permanent per disminuir les desigualtats.
Tinc passió per la política. Vaig ser un home, com bé saps, compromès amb la lluita contra ladictadura. I quan vaig observar que els partits ja triomfants exigienincondicionalitat per poder aspirar al noble ofici de la direcció, em vaig refugiar en el laberint de les meves pròpies idees.
No entenguis aquestes paraules com una crítica o ofensa als milers de militants socialistes que no han canviat les seves conviccions ni en l'època en què els diners i l'èxit eren motor de l'existència de molts. Tota la meva admiració per als que mantenen intacte el seucompromís polític.
Les meves observacions em diuen que esteu perdent massa crítica en la militància. Intueixo que la falta de mecanismes directes departicipació i lapiràmide d'obediència que heu construït sobre la base que qui no és afí no té futur, està deteriorant greument l'adhesió de molts militants i simpatitzants a un projecte que fa aigües.
Terrible pudor de naftalina
El socialisme espanyol fa una terrible pudor de naftalina. No ha entrat aire fresc a les cases del poble --¿encara se'n diuen així?-- i la cooptació de quadros ha fet un exèrcit de professionals de la política totalment predictibles. Els que us seguim amb atenció no esperem mai una sorpresa. Hi ha hagut apostes per saber quant temps esperaria la totpoderosa exvicepresidenta del GovernElena Salgado --vas compartir molts consells de ministres amb ella sense que arribessin ressons d'alguna disconformitat important-- fins que va acceptar un lloc al consell d'administració d'Endesa.
Ni tampoc em va sorprendre que el presidentZapatero indultés en l'últimConsell de Ministres el braç dret d'Emilio Botín. ¡Quantes tardes a la Moncloa amb l'home poderós dels tirants vermells! ¡L'indult com a maquinària d'agraïments! Aquestes pràctiques us resten legitimitat per denunciar la col·locació de dirigents delPP en companyies multinacionals i per a l'indult dekamikazes i 'carromeros'. El poble espanyol està desenganyat, indignat i revoltat i ja no admet cap d'aquestes faltes.
Estic content, ho dic amb ironia, amb tots els companys i companyes exministres que vau poder col·locar en organismes internacionals.
Entenc que talents com el deLeire Pajín han de ser aprofitats. Són gent que no té una altra pràctica professional que la política. I la percepció d'aprofitament del càrrec és demolidora amb l'exemplaritat que se us exigeix com a partit d'esquerres.
Fins i tot m'emociona que tota l'experiència del nostre estimatFelipe la pugui utilitzar --m'imagino que per qüestions tecnològiques-- una empresa tan estimada com Gas Natural. No vull ser pervers preguntant-te si acceptaràs ser conseller d'alguna multinacional quan decideixis deixar la primera línia de la política. Però entenc, en vista de moltes trajectòries, que el poder en vosaltres és un estat natural al qual no sou capaços de renunciar en cap moment de la vida. Per això no em sorprèn que la dreta col·loqui sempre els seus. ¿Però que ha passat a l'esquerra perquè sigui tan complicat establir una diferència entreElena SalgadoiRodrigo Rato?
A vegades trec el so al televisor perquè ni em fa falta llegir els llavis per saber el que direu a cada intervenció. Sense sorpresa no pot haver-hi enamorament; i els espanyols s'han divorciat de vosaltres. Ha estat, a més, una ruptura traumàtica que us resta vots en cada nou procés electoral. I seguim descendint... Molts responsables del partit estan contents que mantenint el seu lloc sigui la prioritat per molt que s'encongeixin les bases sociològiques dels que governen en l'organització. ¡Així, a l'abisme!
No vull fer un vademècum de queixes i laments pel que havia de ser i va deixar de ser. En pròxims capítols et donaré la meva modesta opinió sobre com es podria aconseguir ressuscitar el socialisme democràtic i recuperar la confiança de tants milions de ciutadans honrats que se senten orfes de referències polítiques.
Demà et seguiré escrivint, com una novel·la per entregues del segle XIX.
Una abraçada afectuosa, com sempre, d'aquest modest periodista que sempre ha estat obert a parlar amb tu.
Notícies relacionades(Continuarà)
