Sobirania i sobiranies

El Parlament de Catalunya es disposa a pronunciar-se avui sobre una proposta que contradiu l'essencialista article de la Constitució espanyola que estableix la indissolubilitat (com si es tractés d'una realitat física) de la nació espanyola. Valdria la pena començar a debatre sobre les diferents maneres d'exercir la sobirania que es poden escollir. Un debat polític de gran rellevància històrica, paral·lel a un quefer quotidià marcat pel creixent augment de les desigualtats socials, l'augment de la pobresa i també dels escàndols de corrupció: els casos del Palau de la Música, ITV, Mercuri, Pallerols, Gürtel, Pretòria, Urdangarin, Unió Mallorquina, Bárcenas... entre molts altres.

Els ciutadans, atònits, veuen que el pes de la llei cau sobre els que no poden pagar la hipoteca, al mateix temps que reben informació sobre tripijocs, estafes, robatoris i desvergonyiments diversos dels que haurien de donar exemple a la societat i no ho fan. Els polítics corruptes (afortunadament, una minoria) s'enriqueixen sense mesura a costa del que sigui, evadeixen impostos i adoren el luxe i l'ostentació vulgar. La millor explicitació d'aquest desastre ètic i social la trobem a la casa de barrets valenciana, en la confessiósottovoced'un mític polític valencià en què afirmava sense embuts que estava en política per forrar-se.

És per això que un dels objectius prioritaris que s'ha de plantejar la nostra societat és una regeneració democràtica en què s'estableixin tota mena de mesures i mecanismes de control que facin dificilíssima la corrupció. I això passa, necessàriament, per entendre la democràcia com un procés gradual d'eliminació dels privilegis. El polític és un servidor públic que ha de tenir com a objectiu el bé comú, i la política, no un mitjà per aconseguir poder i/o enriquir-se. Per raons morals, polítiques, socials i fins i tot econòmiques, està demostrat científicament que la corrupció és un fre del desenvolupament econòmic.

Regeneració democràtica i també idees innovadores sobre la manera com es pot reconstruir un sistema polític convertit de facto en lacai dels poders financers. Per exemple, els laboristes britànics estan pensant no només en com es pot redistribuir la renda, sinó també a introduir canvis en el sistema productiu per tal que la democràcia pugui traspassar les portes de les empreses. I hi ha pensadors que estan començant a dissenyar sistemes eclèctics, capaços de compaginar

-abandonant dogmes obsolets- els factors més positius de les economies de mercat i de les experiències de planificació econòmica.

En aquesta època de crisi i de canvi es necessiten idees i referents, discussió política i exemples a seguir. Per desgràcia, la societat té escassa informació de figures històriques de les quals mereixin destacar-se tant les idees com el comportament. Per exemple,Francesc Pi i Margall(1824-1901), un dels efímers presidents de la Primera República espanyola . La seva esposa va haver de demanar al Govern una ajuda per poder enterrar-lo dignament. Això significa que va ser un home honrat.Pi i Margalles va enfrontar en la seva època a tots els factors que impedien la consecució d'una societat més justa: va propugnar la república federal, una revolució democràtica de base popular, l'abolició de l'esclavitud, la llibertat de les colònies, el repartiment de terres entre els jornalers, lleis laborals que suprimissin els aspectes més repugnants del capitalisme com el treball infantil, i també l'educació obligatòria.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El concepte de sobirania dePi i Margallés integral: la mera sobirania política no elimina els elements estructurals alienants que impedeixen el lliure desenvolupament de les potencialitats dels individus com a part de la societat. A la sobirania política s'hi ha d'afegir l'econòmica, la cultural i la social. Els homes han nascut per ser lliures i per adquirir virtut i ciència, tal com va afirmarDante.Per a això s'ha d'eliminar de soca-rel tot allò que freni aquesta llibertat. Per això l'única font de legitimitat del poder polític és el consentiment entre iguals: el pacte federatiu o federació. Tot el que no sigui això és dominació, privilegi, subordinació i prepotència que s'ha d'eliminar des d'una perspectiva democràtica.

Tal com estan les coses,Pi i Margall és un referent clau de la tradició democràtica espanyola: un federalista honrat d'allò més, coherent amb les seves idees i exemple com a polític de servidor públic al servei del bé comú. Només amb exemples com el seu -i no amb el dels que estan en la política per forrar-se- aconseguirà la societat ser més democràtica i intel·ligent i podrem (la majoria) desenvolupar les nostres capacitats com a individus i eliminar les desigualtats estructurals. Catedràtic de Ciència Política (UB).