LA CORRUPCIÓ POLÍTICA
Al PP, qui la fa la cobra (en sobres i prebendes)
"A veure si és veritat que al PP cadascú aguantarà el seu mort o, per contra, seguirà aguantant el seu sobre"
Manuel Fraga i el que aleshores era el seu braç dret, Jorge Verstrynge. /
Només de saber-se que l'extresorerLuis Bárcenas havia muntat al PP una xarxa de sobresous amb diner negre destinats a determinats càrrecs del partit, l'actual secretària general,María Dolores de Cospedal, va pronunciar una frase que ha recorregut mig món: "Al PP, qui la fa la paga, i que cadascú aguanti el seu mort". Al marge de la credibilitat que pugui tenir algú com ella, que cobra tants sous que no li calen sobresous, el que sembla difícil de rebatre és que el PP, des dels seus inicis com aAliança Popular, ha tingut tresorers poc exemplars. En el present capítol d'aquesta Antologia de bestieses polítiques ens fixarem en especial en els que s'han ocupat dels diners del partit els últims 30 anys, començant pel repartidor Bárcenas, a qui l'Audiència Nacionalacusa d'haver reunit 22 milions d'euros de diner negre a Suïssa. Vistos els retalls biogràfics que figuren a continuació, sembla que es confirma que poc recomanable que és posar guilles a vigilar el galliner.
Rosendo Naseiro
Cal remuntar-se al 1982 per trobar un juvenilBárcenas --llicenciat en Ciències Empresarials a l'ICADE dels jesuïtes-- prestant serveis en el departament de finances d'AP, on el valenciàÁngel Sanchis, aleshores tresorer, li va donar l'alternativa en la gerència. La seva estrella va declinar un parell d'anys, però va refulgir de la mà deRosendo Naseiro, que el 1988 va anar a parar a la tresoreria fins que el 1990 va ser detingut per suborn. Bárcenas va aguantar el tipus molt bé, fins al punt que un nou tresorer --Álvaro Lapuerta, gran amic deManuel Fraga-- també va apostar per ell com a gerent. Més aviat, com a supergerent, ja queLapuertaera més polític i Bárcenas gestor. Fins aquell moment, Bárcenas no destacava pel seu patrimoni econòmic personal, però en canvi ja era un expert alpinista que havia participat en una escalada a l'Everest el 1987. No obstant, com ha quedat demostrat amb el pas del temps, el seu màxim estímul han estat elsAlps suïssos.
Devia ser de tanta magnitud l'eficàcia gerencial deBárcenas, que el 2008Rajoyel va ascendir a tresorer, càrrec que va afegir al de senador (ho havia estat perCantàbria i no perHuelva, la província on va néixer). La seva imputació en la corrupta 'trama Gürtel'el va obligar a anar-se'n el juliol del 2009, no sense deixar clar: "Jo li dec molt al partit i el partit em deu molt a mi". El PP va correspondre amb el seu reconeixement als "més de 28 anys de servei [...], exemple de professionalitat i bona feina". Si és de fiar el que va dir en una conversa telefònica el cap de la 'xarxa Gürtel',Francisco Correa, un dels molts serveis de Bárcenas va ser rebre del mateix Correa "1.000 milions de pessetes" per adjudicacions d'obres delMinisteri de Fomenten l'etapa deFrancisco Álvarez-Cascos.
Sanchis, de la gasolina a les llimones
El valenciàÁngel Sanchisarrossega amb ell la polèmica des d'abans de morir-seFranco. Va ser el 1975 quan va perdre la concessió de tres gasolineres aExtremadura perquèCampsa va comprovar que els comptadors estaven trucats. Vaja, que servia menys carburant del que cobrava. Però, cinc anys després, el seu padrí políticFraga el va ascendir a tresorer d'AP, càrrec del qual va ser defenestrat perAntonio Hernández Mancha. I és que les arques donaven un dèficit de 3.000 milions de pessetes. El 1990, va mostrar el seu cinisme quan va ser processat ambRosendo Naseiro: "¿Que hem comès suborn en grau de conspiració? ¿Què vol dir, que vam tenir mals pensaments? Doncs que [el jutgeManglano] ens posi tres avemaries de penitència". Ni això. El cas va ser arxivat pelTribunal Suprem, que va rebutjar les converses telefòniques gravades irregularment.
Ara s'ha divulgat que Sanchis i Bárcenas, que van compartir la tresoreria d'AP, també comparteixen negocis. Concretament, s'al·ludeix a l'explotació de llimones a la finca de 30.000 hectàrees (valorada en 100 milions de dòlars el 1990) que la família Sanchis té des de fa anys aSalta (Argentina). En una ocasió, Sanchis hi va invitar a caçar un tal Fraga Iribarne.
Naseiro, el buscador de diners que es va fer famós
Paisà deFraga (sempre Fraga, caram),Rosendo Naseirova ser el principal protagonista polític del cas que va acabar associat al seu primer cognom. Feia dos anys que era tresorer del PP quan, l'abril del 1990, va ser detingut acusat de suborn. Es va salvar de tornar a la presó gràcies al fet que van ser anul·lades les proves aconseguides a través d'un telèfon del regidor valencià del PPSalvador Paloppunxat judicialment per perseguir un delicte de tràfic de drogues, però no per detectar converses sobre comissions cobrades per requalificacions de terrenys que comportaven un finançament irregular del PP d'Aznar.
Amb un candor impropi, Naseiro va declarar després d'arxivar-se la causa: "Em van penjar la creu del 'cas Naseiro' i això ja no hi ha qui m'ho tregui. De totes maneres, m'ha beneficiat; ara se'm coneix molt més". Aquesta bajanada va rivalitzar amb aquesta altra: "Si en el partit s'havien de buscar diners, es buscaven per on s'havien de buscar, però per descomptat jo no he comès suborn ni res que se li assembli".
Álvaro Lapuerta: "Bárcenas és un noi fantàstic"
Procurador a les Corts franquistes i fervorós fraguista,Álvaro Lapuertava estar al capdavant de la tresoreria 'pepera' des del 1993 (on va substituir Álvarez-Cascos, que se n'havia encarregat provisionalment) fins al 2008. Durant aquells tres lustres, va tenir Bárcenas al costat. "És un noi fantàstic --va dir d'ell, quan el 2009 se li va imputar un delicte contra laHisenda pública que va estimar el seu patrimoni entre 3 i 3,5 milions d'euros--, que sempre ha estat amb mi. Jo tinc molt més patrimoni que ell". S'hauria de veure, a jutjar per això dels 22 milions aSuïssa, però, en qualsevol cas,Lapuerta, pare de 10 fills, és de família molt rica. El seu accés al càrrec de tresorer va ser auspiciat perAznar, amb qui havia estret relacions en l'etapa de Logronyo d'aquest últim. No és casualitat que l'aleshores principiant militant d'AP publiqués els seus famosos articles reaccionaris a 'La Nueva Rioja', diari propietat de Lapuerta. Per cert, l'octogenari exprocurador i exconseller nacional delMovimiento va ser un dels diputats del PP que no van votar a favor (es va abstenir) de laConstitució, tan intocable ara.
El xiringuito de Verstrynge
A partir dels problemes de tresoreria del PP, han agafat rellevància als mitjans de comunicació algunes intervencions de 'peperos' i 'expeperos'. Entre els primers, la sempre oportunistaEsperanza Aguirre, que ara s'ha passat a fer de cercatalents, que, poc abans de propagar-se la notícia del repartiment de sobresous en el partit, va repetir el que havia dit el juliol de l'any passat. O sigui, que "s'han d'acabar els subsidis, les subvencions i lesprebendes". Vocable aquest, el de prebenda, que, segons el diccionari, significa "ofici lucratiu i de poca feina; ganga permanent". Pura actualitat.
També va sortir a la palestra l'advocat i exdiputatJorge Trías Sagnierassegurant que el partit entregava a alguns dirigents els referits sobres fins a 10.000 euros al mes com a complement. Va reconèixer que Bárcenas era un amic amb qui havia "recorregut muntanyes" i mantingut "llarguíssimes converses". No va dir sobre què.
El més expressiu ha estatJorge Verstrynge, exsecretari general i exnúmero dos de Fraga a AP: "El sistema de repartir sobrets, d'establir una cúpula com si fos un xiringuito on tothom té com una espècie de sou B [...], segons sembla va començar el 88". I ja en ple feina, va explicar: "Una vegada vaig enxamparFraga fent tripijocs amb una història de jocs d'atzar a Galícia. Va trucar directament ell al secretari del partit a Galícia i va dir: 'Això s'ha de donar a l'empresa tal'. ¡I l'hi van donar!" No és estrany que, anys més tard, exactament el maig del 1988, Fraga declarés a un periodista: "¿Verstrynge? No esmenti aquest nom. Gent més sàvia que jo s'ha equivocat i ha atorgat la seva confiança a traïdors innobles [...] A mi, pel senyor Verstrynge em queda tan sols una bassa d'odi i un immens menyspreu".
Notícies relacionadesEn fi, tornant a la venjadora justicieraCospedal del principi, a veure si és veritat que al PP cadascú aguantarà el seu mort o, per contra, seguirà aguantant el seu sobre.
