El dia que el PSC es va convertir en PSOE

El dia que el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) es convertí en Partido Socialista Obrero Español (PSOE), el primer que va fer va ser votar en contra del dret dels catalans i catalanes a decidir el seu futur polític.

Al mateix moment, una cosa es va trencar i es va fer miques: la disciplina de vot, quatre paraules que ens recorden que a les formacions polítiques no es pot tenir un pensament propi diferent del que estableix l'estructura dirigent. Bé, si més no, no es pot exterioritzar, perquè et toquen la butxaca o el futur.

El dimecres 25 de gener, cinc diputats i diputades del PSC (l'alcalde de Lleida,Àngel Ros; Núria Ventura; Rocío Martínez-Sampere; Joan Ignasi Elena; i l'exconsellera Marina Geli) van decidir tirar pel dret i dir-hi la seva o, millor dit, no dir res, davant la declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya impulsada per Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV -EUiA). I ves per on, gairebé de forma simultània, tots cinc van ser erigits en paladins de la democràcia perduda i enyorada en el si de les formacions polítiques; en defensors d'un diàleg públic silenciat de forma continuada; en exemples de la dolça pluralitat que, se suposa, farceix els partits polítics a casa nostra; en models a seguir i a imitar. Doncs mira, què vols que et digui, per a mi, no dir res no és cap gesta ni heroïcitat. No és cap mostra de diàleg ni de convivència. És una mica allò de sí, però no; del ni jo ni una part dels nostres votants estem d'acord amb el que imposes, però no m'agradaria dir-ho amb contundència, no fos cas que t'enfadessis i em demanessis que marxés perquè, malgrat tot, aquí s'hi està calent. No votar, és com no anar-hi, és deixar orfes una part dels militants i simpatitzants, és voler estar a totes bandes o, pitjor encara, amagar el cap sota l'ala i no ser enlloc.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Així no es construeix un "consens nacional i social", com van dir tots cinc. Per dir que no estàs d'acord amb un posicionament, has de votar el contrari de l'establert i, en aquest cas i, de passada, si vols, exigir que es treballi per votar llistes obertes, ja que, possiblement, d'aquesta manera, els polítics escoltarien molt més la ciutadania i la política es faria realment al carrer.

Article publicat a http://www.50x7.com/es/