A Mariano Rajoy li queda 'retranca', però poc crèdit

A cap president del Govern que no fos el gallecRajoy se li hauria acudit respondre amb un irònic "sí, home" al periodista que recentment li va preguntar a boca de canó si al PP havia hagut sobresous per als dirigents del partit. Si algun dia es demostrés amb pèls i senyals que hi va haver sobres fins i tot per al Tato, ningú podrà dir que Rajoy va dir que no. Vet aquí, per tant, un exercici de 'retranca'. Si per 'retranca' gallega molts entenem una fina ironia tenyida, o no, de certa conya, Rajoy n'és un exemple. També ho és de la 'retranca' a seques, la que el diccionari defineix com a intenció dissimulada o oculta. ¿O potser no és l'actual inquilí de la Moncloa un gran simulador?

Diguem de seguida que hi ha gallecs i gallecs.Manuel Fragaho era, però s'assemblava aRajoy com un paraigua a un tricorni: gens. En canvi, enPío Cabanillas sí que hi trobem similituds amb Rajoy. No és casualitat que fos Pío qui al seu dia el va recomanar a la cúpula d'Aliança Popular instal·lada a Madrid. Hi ha una anècdota --recordada fa alguns anys per l'escriptorManuel Rivas-- protagonitzada per Fraga i Cabanillas, quan el primer era ministre d'Informació i Turisme, i el segon, el seu subsecretari. Tots dos va anar en ple agost aCambados (Pontevedra) a inaugurar un teleclub. "Acalorats --escrivia Rivas--, els va agafar per anar-se a banyar. 'No tenim banyador', va dir Fraga. 'No importa. Conec unes cales on no va no va ningú', va respondre Pío. Van deixar el cotxe oficial a l'abast de les mirades del xòfer i es van endinsar a la cala. Quan bracejaven com a catxalots van sentir un soroll de cotxe gran. Era un autobús d'un col·legi de monges. Fraga va fugir espantat tapant-se les parts pudendes. Pío el va seguir de lluny cridant: '¡Manolo! La cara. Manolo, la cara!"

Alguna dosi d'aquella sagacitat de Cabanillas heretada per Rajoy segur que ha ajudat aquest a arribar a la presidència del Govern, però, una vegada al cim, ha anat perdent el crèdit a base de quedar gairebé paralitzat en la terra hostil de la gegantina crisi econòmica. Quan el març del 2010 criticavaRodríguez Zapaterodient que "la pujada de l'IVA és una estocada de mal governant", no s'imaginava que dos anys després ell faria el mateix. "No hi haurà banc dolent a Espanya", va proclamar el gener del 2012. "Acabem d'aprovar l'anomenat banc dolent. Això portarà bons resultats", va declarar onze mesos més tard. "En aquests moments no estem per guirigalls, sinó per crear ocupació", es va aventurar a comentar en vigílies de laDiada del setembre passat. El guirigall es va convertir en el clam d'un milió i mig de manifestants indignats per la política centralista del Govern del PP.

"Aprovar resolucions que no estan en el marc constitucional no serveix per a res", ha estat la seva reacció davant la declaració sobiranista del Parlament, negant-se a reconèixer la realitat. Tampoc va reconèixer la realitat quan fa deu anys va naufragar el petroler'Prestige' i es va quedar tan ample llançant al vent la coneguda bajanada: "Del vaixell en surten uns petits filets, quatre regueres que s'han solidificat amb aspecte de plastilina en estirament vertical".

Pot ser que a Rajoy encara li quedi 'retranca', però la seva credibilitat va minvant com aquells filets de plastilina. I sense estiraments verticals ni horitzontals.

Lema episcopal: "Agárrense, muchachones"

La diòcesi episcopal d'Alcalá de Henares ha informat de l'organització d'unes classes d'educació sexual per a joves. El lema suggereix per on va el tema: 'Agárrense, muchachones, porque ahora sí que hablaremos de sexualidad como Dios manda'. El bisbe no és cap altre queJuan Antonio Reig Pla, el mateix que preconitza la curació de l'homosexualitat com si fos una malaltia, concepte aquest últim rebutjat científicament. O sigui, que això de 'muchachones' va per aquó. No en va monsenyor Reig va aprofitar una homilia que TVE va retransmetre la Setmana Santa passada per associar l'homosexualitat amb laprostitució: "Hi ha persones que no acaben d'orientar bé la seva sexualitat, que pensen des de petits que senten atracció sexual pel mateix sexe, i a vegades, per comprovar-ho, es corrompen i es prostitueixen, i van a clubs nocturns d'homes". I com a colofó va acabar així: "Us asseguro que hi troben l'infern".

Al marge de la indignació de la Confederació de Gais, Lesbianes i Transsexuals, que van acusar el bisbe d'"incitació a la discriminació i a l'odi", se li ha d'advertir a Reig que per a la majoria de la gent jove d'ara l'infern és l'atur.

Aquell Trías Sagnier de la poligàmia

No és per molestar, però com que el saber no ocupa lloc, potser és bo conèixer algun detall més de les peripècies polítiques deJorge Trías Sagnier, advocat i exdiputat del PP, que està d'actualitat per haver afirmat que hi va haver sobresous al partit. De ser un jove valor de la dreta catalana, que fins i tot va participar en la negociació perquè se celebrés la primera manifestació autoritzada de l'Onze de Setembre el 1976, va passar, tres decennis després, a defensar, en un estudi per a laFAES aznarista, una peregrina teoria sobre l'Estatut de Catalunya. Per exemple, el text estatutari, segons ell, era "la porta legal per a la futura ampliació del matrimoni a unions poligàmiques com les que autoritza la religió islàmica". També va al·ludir a l'eutanàsia com a "assassinat piadós" i va coronar el seu treball denunciant l'"intervencionisme" del sistema català, que "ni tan sols en l'època deMao i de laRevolució Cultural, quan tots els xinesos feien gimnàstica a la vegada, es van atrevir a tant".

Aquest comentari sobre la gimnàstica denota cert sentit de l'humor d'aquest amic deLuis Bárcenas.

L'arc de Pedro Jota

Frase dePedro J. Ramírezen un debat televisiu de La Sexta: "A mi ja no em pressiona ningú. Fa temps que ens han deixat per impossibles [...] Si la fletxa és a l'arc, ha de sortir. Ni el president del Govern, ni el 'sursum corda' poden impedir-ho". Amb tot el que té a sobre, sembla clar que l'actual president del Govern no està per impedir gairebé res. Però, no tants fums, Pedro Jota, que hi ha uns quants 'sursum cordas' que són els que manen des de dalt. I no ens referim a Déu, que Ell no fica en aquestes coses.

Urdangarin, ¿empalmat o empalat?

Diego Torres, el soci d'Iñaki Urdangarin a l'Institut Nóos, ha desvelat un correu electrònic del gendre del Rei en què, segons sembla, jugava amb el seu títol nobiliari de de manera que la firma deia així: "El duque en... PALMA... do". ¿I si es tractés d'un error al polsar el teclat de l'ordinador i va voler dir 'empalado'? Perquè, tal com s'està desmarcant d'ell la Zarzuela, no seria estrany que la justícia acabés travessant-lo amb un pal per passar-lo per l'ast com es fa amb els pollastres. ¡Mare meva! ¿On anirà a parar la Monarquia?

Més fruits de la reforma laboral

Notícies relacionades

Rajoy i Cospedal cobraven sobresous de Bárcenas, segons 'El País'

El PP nega una comptabilitat oculta i diu que tots els seus pagaments són legals

"La reforma laboral està donant els seus fruits". Declaracions del ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient,Miguel Arias Cañete, el mateix dia que les xifres de l'atur van marcar un nou rècord: sis milions de parats (5,96, per ser exactes). ¿Era necessari dir-ho això, en aquest moment? ¿No devien pensar les 187.300 persones més que van perdre la feina en l'últim trimestre del 2012 que el senyor ministre se'n fotia?

http://lamentable.org/