La roda
Una altra d''Atur, malbaratament i corrupció'
L'enquesta publicada ahir per aquest diari és la tomografia de la desconstrucció del poder del PP. Ningú els creu, ningú confia en ells i molts, la majoria, creuen que els implicats en la trama deBárcenashan de dimitir dels seus càrrecs. El daltabaix del Partit Popular, si ara se celebressin eleccions, seria antològic. La indignació ha explotat per la barreja de pobresa i desigualtat, de corrupció i falta de coherència ètica, i per la insuportable realitat de sis milions d'espanyols desocupats. És aquesta una equació letal en el més modest laboratori de sociologia política.
Les reformes deRajoy, després d'un any al poder, han empitjorat la situació econòmica del país i han portat al llindar de la pobresa milions d'espanyols. Ara hem sabut amb detalls difícilment refutables que els predicadors de l'austeritat han tingut sobresous -que difícilment apareixeran a les corresponents declaracions de la renda pels seus orígens opacs, embolicats en sobres- a l'empara d'alguns dels responsables directes d'aquesta catàstrofe: empreses constructores.Gürtelera un dels proveïdors d'aquests fons, la majoria dels quals vulneraven la llei de partits.
D'aquesta pel·lícula ja clàssica,Atur, malbaratament i corrupció, se n'han rodat diverses versions. Totes van ser un èxit de crítica i públic i van acabar amb les aspiracions polítiques dels seus principals protagonistes. El desenllaç del guió també és clàssic. Negar la major, culpar una part de la premsa i fabricar una teoria de la conspiració. Però al final el gran jurat treu de la política els protagonistes. A més, el dolent de la pel·lícula,Mariano Rajoy,està esplèndid en el seu paper i té si més no la mateixa credibilitat queJavier BardemaNo es país para viejos. No hi haurà forma de protegir el protagonista quan els espectadors surtin del cine.
