Muñoz Molina, confós a Jerusalem
Antonio Muñoz Molina. /
"El"El día era el día y la noche era la noche, no como ahora, que se confunden el uno y la otra, como se confunden tantas cosas". Antonio Muñoz Molina. `
La pressió del moviment deBoicot, Desinversió i Sancions (BDS) contra l'Estat d'Israel ens està deixant, en el camp de les expressions musicals i culturals, moments especialment lluminosos, tant artístics (¿com podríem oblidar aquell 'Roxanne'?) com en l'intel·lectual (aquell“promourem la pau entre israelians i palestins” cantat per a una audiència 100% israelià). L'últim cas és el de l'escriptorAntonio Muñoz Molina,Antonio Muñoz Molinaflamantpremi Jerusalem de literatura, a qui des del BDS se li demana queno reculli el guardó mitjançant una carta que firmen, entre altres, Stephane Hessel, Roger Waters, Ken Loach i Luis García Montero.El motiu:boicotejar l'Estat d'Israel per la seva ocupació dels territoris palestins.
Muñoz Molina anirà a recollir el premi, és clar. Els seus arguments són una lliçó sobre el conflicte al Pròxim Orient formada pels llocs comuns habituals:que Israel és un país molt plural, que hi ha israelians molt crítics amb l'ocupació amb qui Muñoz Molina s'identifica i a qui vol recolzar, etcètera. L'escriptor també diu que "hi ha persones i organitzacions no governamentals a Israel que treballen perquè hi hagi una solució a aquest conflicte, i que per decomptat tenen un compromís ètic amb els palestins igual si no més gran que el de moltes organitzacions que actuen des de fora del país", un raonament similar al d'un altre intel·lectual que es va veure en aquesta tessitura,Joaquín Sabina ("els propalestins més grans que m'he trobat a la vida estan a l'esquerra jueva de Tel Aviv")i que abunda en aquesta tendència tan progressista d'anar a buscar propalestins a tot arreu menys a Palestina.
Confusions
M'agradaria destacar una de les declaracions / explicacions de Muñoz Molina:"A Espanya a vegades no es distingeix entre què és ser jueu o israelià, o entre l'Estat d'Israel i les polítiques concretes del Govern israelià de cada moment".A Espanya no ho sé, no m'atreveixo a generalitzar, però el moviment del BDS distingeix perfectament entre jueu, israelià i sionista. Qui no sol fer aquesta distinció són els amics d'Israel i el mateix Estat d'Israel, per a qui antiisraelià, antisemita i antisionista són sinònims.
Més interessant em sembla la distinció entre Estat d'Israel i Govern d'Israel. Després de la polèmica sobre el seu poema 'El que s'ha de dir', Günter Grass va dir una cosa semblant. Mario Vargas Llosa espatllava una mica al final el seu per un altre costat esplèndid 'Israel/Palestina: pau o guerra santa' amb una idea similar, encara que no idèntica: són els governs d'Israel els que porten el país a una situació que gran part de la societat civil israeliana ("els justos d'Israel", en les seves paraules; "jueus que s'odien a si mateixos", per a la majoria dels seus compatriotes) rebutja. Hi ha, no obstant, una gran diferència entre Muñoz Molina i Vargas Llosa: el Nobel arriba a aquesta conclusió després de visitar per si mateix, sense guies israelians, els territoris ocupats i Israel i veure amb els seus propis ulls el que passa allà. Honradesa intel·lectual, se'n diu d'això.
Des de la fundació de l'Estat d'Israel, tots els Governs israelians han aportat el seu gra de sorra a l'ocupació. Israel, l'Estat, és el que crea els refugiats del 1948 i els del 1967. Israel, l'Estat, és el que avui ocupa Jerusalem est, Cisjordània i Gaza (sí, Gaza). Israel, com a Estat, és qui incompleix les resolucions de l'ONU des de fa dècades. Israel, com a Estat, és el que nega la igualtat col·lectiva i individual a tots els seus ciutadans (les lleis que discriminen els araboisraelians). Israel, com a Estat, és el que ha creat una sèrie d'institucions que tenen com a objectiu confés crear i mantenir una majoria jueva al territori de la Palestina històrica. A això es dediquen totes i cadascuna de les institucions de l'Estat: els tres poders (el paper del Tribunal Suprem és clau en l'ocupació); l'Exèrcit; les forces de seguretat; els ajuntaments (el de Jerusalem, el mateix que impulsa el premi que rebrà Muñoz Molina, és indispensable per a la colonització de la part oriental de la ciutat); la universitat i la gran part del món acadèmic (que lI preguntin a Ilan Pappe); el món empresarial (sense les empreses d'aigua i electricitat, per exemple, no hi hauria serveis a les colònies). També podríem parlar de la societat d'un país on el servei militar és obligatori i que té uns nivells d'objecció i insubmissió mínims.És l'Estat d'Israel i no el Govern de Netanyahu, en definitiva, qui boicoteja el consell de Drets Humans de l'ONU.
Muñoz Molina, evidentment, pot recollir els premis que vulgui i on vulgui.Crec que ni ell ni els altres artistes / intel·lectuals a qui el BDS posa en la tessitura d'anar o no a Israel s'adonen que aquesta situació, en realitat, no va de ser pro o antipalestí.Per al BDS, publicitar aquests boicots és una victòria per si mateix, com el creixement del moviment demostra. Que al final Muñoz Molina vagi o no a Jerusalem no afectarà en realitat la feina del moviment pel boicot, ni empitjorarà ni millorarà la situació dels palestins. En el fons, per a l'escriptor i per a tots aquells a qui se'ls demana que lluitin contra l'ocupació israeliana mitjançant el boicot de l'Estat d'Israel, això es tracta en realitat d'elegir si, d'aquí uns anys, pel que fa al conflicte del Pròxim Orient, un vol ser recordatcom els cantants que Little Steven va reunir per a 'Sun City' o comel rugbi de Nova Zelanda.
PD: Lloc comú molt utilitzat, Muñoz Molina també cita en les seves explicacions la (recorreguda) santíssima trinitat intel·lectual israeliana: Amos Oz, David Grossman i Daniel Barenboim. Posats a lluitar per la pau, contribuir a obrir els ulls al Govern d'Israel i recolzar els israelians que estan pel final de l'ocupació, sens dubte seria millor seguir l'exemple de Barenboim.Una cosa així, per exemple.
