Martínez Madero, in memoriam

Un dels cavalls de batalla durant els set anys de govern d'esquerres a Catalunya va ser la posada en marxa de l'Oficina antifrau de Catalunya (OAC). Va ser un procés dur, recargolat i molt difícil, entre altres coses perquè en l'àmbit polític pocs creien en una institució com l'OAC i en l'àmbit mediàtic les complicitats que va trobar la idea van ser molt relatives. Finalment, l'OAC va ser una realitat i al capdavant s'hi va posar una de les persones més íntegres que he conegut mai i que tenia les idees molt clares de com combatre la corrupció i evitar el frau:David Martí-nez Madero. És curiós veure com ha evolucionat tot, i que potser quan ERC plantejava que calien determinades actuacions no era pas per un caprici partidista o per marcar perfil propi dins el Govern. En aquell moment s'intentava posar l'accent en un problema que ja existia, que era evident i que ara ha esclatat als morros de les institucions i d'alguns partits polítics, remarquem-ho, no pas de tots.

AL DESEMBRE del 2009,Martínez Maderova redactar una proposta de Pacte per a la Integritat, que en el subtítol es presentava com un acord interinstitucional per prevenir i combatre la corrupció al sector públic de Catalunya. En aquesta proposta de pacte s'implicava les principals institucions polítiques i judicials del país, els partits polítics i la societat civil, i plantejava diferents escenaris de funcionament i diversos àmbits d'actuació. Quedava menys d'un any per a les eleccions, que ja feien olor de canvi, i aquest va ser el gran argument per no abordar seriosament la discussió i la possible implementació de la proposta de l'OAC. En aquella proposta, l'actuació executiva l'assumia la mateixa OAC i des del punt de vista més polític el tema pivotava al Parlament, com a institució representativa del país i de la seva ciutadania. Al cap d'un any d'haver presentat la seva proposta, amb un altre Govern a Catalunya i una altra composició del nostre Parlament,Martínez Madero patia un infart dalt d'un avió i moria a Milà. Al desconsol que va deixar a la seva família, hi hem d'afegir el buit que ens va deixar en l'àmbit públic pel que fa a polítiques anticorrupció.

Honorant la seva memòria recordo àmbits on ell proposava actuar, 10 pilars sobre els quals sustentar la política anticorrupció:

1.-Compromís i lideratge polític.

2.-Marc normatiu eficaç.

3.- Mecanismes eficaços de retiment de comptes i responsabilització.

4.-Funció pública professional.

5.-Socialització en els valors del servei públic.

6.-Anàlisi de riscos i sistemes de prevenció i de control intern a cada organisme públic.

7.-Mecanismes per assegurar la transparència en les actuacions públiques.

8.-Institucions independents que promoguin la integritat i que persegueixin la corrupció.

9.-Mecanismes de denúncia i protecció dels denunciants.

10.-Escrutini de la societat civil i dels mitjans de comunicació.

L'acord proposava 34 mesures en aquests àmbits concrets, entre les quals la creació d'un Observatori de la integritat i la corrupció pública a Catalunya. El document posava molt d'èmfasi en la prevenció, i per tant en la formació i conscienciació de responsables i empleats públics per una part i per l'altra, a nivell educatiu, tant d'ESO com a la universitat apostar clarament per la promoció dels valors cívics.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

AL DOCUMENT s'abordaven aspectes tan fonamentals com reforçar la independència dels òrgans de control intern dels ens locals i reforçar les capacitats de les institucions de control. Al costat d'aquests elements més globals també es plantejava la necessitat de màxima difusió a través de tots els mitjans possibles de la relació d'institucions que incompleixen els seus deures. També parlava de suspendre immediatament de funcions les persones sobre les quals hi hagués indicis fonamentats de conductes corruptes. Ara que sembla que hi ha indicis d'actuacions, tant per part del Parlament com del Govern en aquest àmbit, seria bo que algú recuperés el document que en el seu moment hauria pogut ser una eina útil contra la corrupció, i que avui segur que és plenament vigent. Les coses estan canviant, i molt. Molt més del que s'arriba a intuir. El sistema necessita una autèntica reordenació, canviar moltes regles de joc i posar èmfasi en valors diferents als que fins ara han imperat en la política. ElDavidva lluitar contra la corrupció amb èxit, i sabia en quin terreny es bellugava. Caldria saber aprofitar el seu llegat. Transformar la societat, o fins i tot construir un Estat, només és possible des de la política. Tanmateix, des d'una altra manera de fer política.

«Entenem per corrupció pública tot aquell acte que suposi un incompliment conscient d'una obligació pública inherent al càrrec que s'ostenta o la funció que s'exerceix, en oberta deslleialtat amb el mandat legal assumit, perseguint l'obtenció d'un benefici particular»