Un any de reforma laboral
Els empresaris d'aquest país van dipositar tantes expectatives en la reforma laboral de Mariano Rajoy que tot just uns mesos després de posar-se en marxa es van endur una decepció perquè no acabava de ser el que esperaven. No en tenien prou que els acomiadaments col·lectius haguessin augmentat un 45%, ni que les suspensions temporals de feina ho fessin en un 58%, ni que els canvis de condicions de treball que contempla la llei hagin disparat els acomiadaments individuals. Ni tan sols que les indemnitzacions per acomiadament s'hagin abaratit dràsticament; i tampoc la seva derivada fonamental: una enorme pressió a la baixa dels salaris.
Resulta que els magistrats no sempre resolen a favor seu, i que quan un conflicte arriba fins al jutjat pot ser que l'empresa perdi. La derogació del permís administratiu per a la presentació d'un ERO, cosa que ells mateixos van reclamar durant tants anys, ha incrementat la intervenció de l'autoritat laboral. És el que les patronals i els seus advocats ara en diuen inseguretat jurídica.
Per això ja fa uns mesos van començar a pressionar el Govern. Volien que legislés novment i reduís la capacitat dels magistrats per interpretar què és un acomiadament objectiu per causes econòmiques o quan es vulneren els drets a la negociació col·lectiva. Aquesta pressió es va frenar dràsticament coincidint amb l'històric pronunciament dels jutges espanyols al gener contra la llei hipotecària que empara els desnonaments. Sembla que els patrons es van adonar del paper que està adoptant la judicatura espanyola davant les barbaritats que desfilen diàriament per les sales de justícia, i que la gent començava a no estar per orgues.
Les manifestacions recents del president de la CEOE coincidint amb el primer aniversari de la reforma laboral formen part de la nova estratègia patronal, que passa per oblidar els magistrats. Juan Rosell reclama el final dels convenis col·lectius --sense embuts-, l'extensió dels 'minijobs' i, de passada, la poda de funcionaris públics.
Si Rosell fos una mica més objectiu felicitaria Rajoy perquè ha aconseguit augmentar la competitivitat del país amb una devaluació interna que passa per l'abaratiment dels salaris. I tindria en compte, a més, que ho ha fet per l'interès de les empreses, perquè ell personalment no creu ni en la reforma laboral ni en la reducció de les retribucions dels treballadors. Aquí hi ha les dades del Partit Popular: en els últims quatre exercicis ha augmentat les seves despeses de personal en gairebé un 20%; o ha ampliat plantilla o ha apujat els sous un 5% cada any.
