Al contraatac
Probablement, la desconnexió entre els espanyols i els que els representen en qualsevol poder de l'Estat no és deguda només a la plena consciència de qui pagaria els plats trencats del final de festa del creixement desbocat. Potser la irritació final la provoca això que ara anomenen el relat, que és com anar escrivint la història en present i deixar dit per a la posteritat com i per què van passar les coses.
Aquesta setmana, l'actual president de la CEOE,Juan Rosell,un home normalment mesurat, s'ha vist atrapat en una tempesta per dir que ens sortiria més barat tenir funcionaris subsidiats a casa, perquè així almenys estalviaríem en paper i en telèfon. De seguida va aclarir que es referia als funcionaris que no tenen feina efectiva. Però ¿qui ho ha calculat? ¿On són i quants són els metges, policies, jutges, mestres, professors o administratius, braç sobre braç, capaços de fer perillar l'economia espanyola?
Quan l'aixeta del crèdit es va tancar i les empreses van començar a passar dificultats, els treballadors van trigar a descobrir i acceptar que els seus sous elevats, les seves vacances d'un mes a l'any, les hores extres cobrades com a extres i, sobretot, l'absurda pretensió que els salaris pugessin tant com els preus… eren, en realitat i a la vegada, la causa i el tap de la crisi.
Quan els sous van baixar, l'atur va créixer i es van deixar de pagar les hipoteques de les vivendes, vam parlar de la síndrome de l'espanyol propietari. ¿Com se'ls va acudir amb els seus ingressos canviar un pis de 70 metres quadrats per un altre de 100? ¡I a més a més amb piscina i zones comunes! ¿Qui els va manar fer cas dels bancs, del seu cap, dels amics i de la família, que els deien que llogar un pis era tirar els diners? La seva voracitat va crear una bombolla immobiliària que tard o d'hora havia d'esclatar.
Addictes
Quan es va haver de fer retallades en el sector de la sanitat, tots els focus es van dirigir als espanyols compradors compulsius de medicines. Ens havia agafat per acumular analgèsics, gases i protectors estomacals fins al punt de posar en perill el sistema sanitari públic. A més a més de la consolidació del costum d'anar a veure el metge així que et posaves malalt. ¡Incloent-hi les persones immigrants!
Notícies relacionadesI ara, quan comença a quedar ben clar que aquells pisos que ens van vendre estaven relacionats
-presumptament- amb els caríssims esdeveniments esportius i pseudoculturals pagats amb diner públic sense cap altra finalitat que omplir les butxaques privades, quan n'hi ha que relacionen -presumptament- aquells pisos amb fortunes insòlites i ràpides allotjades a l'estranger o en territori espanyol, amb regals exclusius, àpats pantagruèlics, partides de diners inexplicables, desviacions sobrevingudes i sempre a l'alça en les adjudicacions per a la construcció d'obres públiques... ara ens diuen que hem d'anar alerta amb el que expliquem perquè estem convertint Espanya en un fangar i així no hi ha manera d'atraure inversors estrangers.
