És necessari fer neteja

La corrupció no és cap fenomen nou ni desconegut a la societat i a la política catalana, com tampoc ho és, malauradament, a cap societat europea. Tanmateix, darrerament els casos de corrupció han esdevingut una vergonyosa anomalia al nostre país amb l'esclat encadenat de sentències, imputacions i processos judicials que -sense arribar a la magnitud dels casos esdevinguts a la política espanyola- dibuixen un escenari molt preocupant.

Però cal dir les coses pel seu nom i parlar amb propietat si no volem caure en l'estratègia dels que pretenen dibuixar Catalunya com una societat malalta i, les seves institucions, com una font de corrupció per definició. Perquè aquesta és, des de fa temps, la visió que la caverna mediàtica i tot el seu entorn polític malda per crear en l'imaginari col·lectiu dels catalans.

Afortunadament no és cert. I aquest és un dels motius que ens obliga a ser especialment diligents, rigorosos i implacables amb la corrupció. No només perquè volem una societat i un país amb una democràcia de qualitat i amb una gestió pública transparent i eficient, sinó perquè ens trobem en un moment determinant de la nostra història en què volem posar el futur del país en mans dels ciutadans. I no cal ser gaire perspicaç per adonar-se que aquells que volen impedir que els catalans decidim, utilitzen i utilitzaran la corrupció com una arma llancívola per desprestigiar el procés i les institucions catalanes i així, de retruc, impedir que els catalans puguem decidir el nostre futur de forma democràtica.

Per això, més que mai, ara tenim l'obligació de fer net i sortir al pas amb una actitud exemplar -a risc fins i tot de caure en un excés de zel- davant qualsevol cas de corrupció política. I aquesta actitud vital s'ha de traduir tant en mecanismes administratius i legals que aixequin un mur infranquejable per a la corrupció com mostrant una tolerància zero envers aquells que s'enriqueixen il·lícitament, que prevariquen o que malbaraten els recursos públics.

No és cert que tothom faci igual o sigui igual, no ho ha estat mai. I a més de ser profundament injust és una manera de fer el joc als que pretenen excusar les seves actuacions generalitzant la culpa per dissipar responsabilitats. Hi ha partits que no tenen ni un condemnat per corrupció a les seves files com a resultat de l'exercici de les seves responsabilitats polítiques. Insisteixo: hi ha partits, com ERC, que no en té ni un mentre que n'hi ha d'altres que en tenen centenars. ¿Tots som iguals? No és pas veritat, els fets ho desmenteixen categòricament.

I en aquest sentit, també és important posar en valor que hi ha formacions polítiques que hem estat liderant des de fa anys totes les iniciatives legislatives a favor de la transparència en el finançament dels partits polítics (com la prohibició de les donacions anònimes) o impulsant mesures i organismes (com l'Oficina Antifrau) per vetllar pel bon funcionament de la funció pública. De la mateixa manera que cal dir que hi ha partits que hi han votat sistemàticament en contra, que hi han posat impediments de tota mena o que han procurat descafeïnar, alentir o desvirtuar totes les mesures que proposàvem.

La corrupció és una de les pitjors xacres de la democràcia. No s'hi val a mirar cap a una altra banda o a mostrar-se indulgent. Per això també és imprescindible exigir rigor als tribunals, que s'arribi fins al final. No pot ser, com en el cas Pallerols, que el procés s'allargui més de 10 anys posant en qüestió la tutela judicial efectiva, que tot plegat s'acabi amb un acord i que, a més, no s'assumeixin responsabilitats polítiques. No pot passar que l'ombra del cas Palau estigui tant de temps sobrevolant la política catalana i que s'estengui la percepció que la justícia és lenta i ineficaç. No és admissible que hi hagi llacunes d'impunitat, que es permeti que no s'assumeixin

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

-ni s'exigeixin- responsabilitats per part d'aquells que han portat l'economia a l'abisme com, per exemple, en la nefasta gestió de Bankia, que estem pagant amb els recursos i estalvis de la gent mentre els protagonistes d'aquest nyap descomunal es recol·loquen a les grans empreses que ells mateixos van privatitzar.

Aquest país nostre no es mereix tot això quan la gent s'ho està passant tan malament, quan la llista d'aturats no para de créixer i quan ja són centenars de milers les persones que no tenen cap tipus d'ingrés. El nou país que volem fer també el volem construir de bell nou sense aquesta funesta herència. De fet, l'oportunitat de construir de bell nou un país és d'un gran valor en si mateixa, ja que representa una ocasió immillorable per fer les coses d'una forma diferent i millor: el dret a decidir és, segurament, la millor eina per afavorir l'apoderament ciutadà i la regeneració democràtica. I mentrestant cal fer net, com deia fa uns dies el president Mas, però també és imprescindible no embrutar més i que tots aquells que l'hagin fet, la paguin. President d'ERC.