La universitat pública, en perill

La universitat ha de respondre a tres demandes, docència, recerca i impacte social del coneixement. A Catalunya, tot i que la situació és millorable (les retallades han impedit l'objectiu d'una inversió del 0,5% del PIB projectat el 2010), les set universitats públiques (UP) compleixen amb escreix aquestes demandes: el setembre acollien un total de 138.303 alumnes (sense els màsters), la qual cosa representava entorn de la quarta part dels joves d'entre 18 i 24 anys; eren responsables del 60% de la recerca i aquesta tenia un impacte mitjà el 52% superior a la mitjana mundial, el 22% superior a l'espanyola i se situava en sisena posició dins la UE-15. La població catalana representa l'1,5% de l'europea, però la seva producció científica el 3%.

I AIXÒ MALGRATla manca de recursos: hom només dedica a les universitats un 0,38% del PIB enfront del 0,53% a Espanya i del 0,80% de la UE-15. D'altra banda, com es desprèn de l'Informe sobre los indicadores de investigación e innovación (desembre del 2012) de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), Catalunya hauria de percebre el 38% dels fons competitius europeus destinats a les universitats espanyoles, però Madrid només en fa efectiu el 22%. Aquesta situació d'infrafinançament està repercutint sobre els alumnes, el professorat i la recerca. En els alumnes, en forma d'un increment de taxes, que ha fet que el preu mitjà per grau (2.065 €) se situï entre els més alts de la UE, per damunt dels països nòrdics, on la matrícula és gratuïta, i d'Itàlia, Alemanya, França i de l'Estat espanyol (1.560 €). Alhora, s'ha reduït el programa de beques i els pocs recursos destinats al Programa Erasmus (450 € mensuals) amenacen la millor fàbrica d'europeistes del darrer quart de segle. En el professorat, en forma de reducció de plantilles: entorn d'un miler els dos darrers anys via acomiadaments i no reposició dels que es jubilen, de tal manera que la ràtio d'alumnes per professor s'està incrementant i s'allunya cada vegada més dels objectius de Bolonya. També s'ha reduït el personal d'administració i de serveis. Finalment, la inversió estatal en recerca ha caigut els dos darrers anys el 31%. En suma, com denunciaven els rectors de les UP, el pressupost en educació superior ha minvat el 18%, la qual cosa amenaça de deteriorar irreparablement el sistema universitari i perdre el «tren del desenvolupament tecnològic» en contra del que afirma un discurs polític oficial que sosté que «el nostre país ha de basar el seu progrés en el coneixement». A tot això cal afegir-hi un deute acumulat per les UP que el 2011 arribava ja als 237 milions d'euros.

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

El problema és que diferents les mesures que es proposen poden agreujar clarament la situació. D'una banda, es parla d'establir un sistema de governança basat en l'externalització dels càrrecs de gestió i direcció que serien nomenats per instàncies alienes a les universitats i d'una reducció del nombre de departaments i facultats. De l'altra, es pretén acomiadar els professors lectors que acaben contracte i substituir-los, en el millor dels casos, per professors associats de baixos salaris (a la Universitat de Barcelona, un professor associat a dos terços de temps complert percep un salari mensual inferior als 450 euros nets). En definitiva, sembla que hom vol apostar per un model que, en nom d'una suposada eficàcia que està per demostrar, imposaria en els òrgans de gestió i de direcció acadèmica tècnics subjectes a la conjuntura política i reduiria l'especialització i la recerca. Alhora, en lloc d'incentivar les prejubilacions (la jubilació és ara als setanta anys) s'està expulsant de les universitats professors joves ben preparats que són els que poden garantir un futur de competitivitat i eficàcia docent i investigadora. Així, en uns quants anys, les poques universitats catalanes que, com la UB, figuren en la relació de les dues-centes millors del món sortiran de les llistes.

Com ha advertiT l'ACUP, «la universitat catalana no podria suportar una retallada addicional sense un mal irreparable en el seu capital humà, amb la pèrdua dels joves professors i investigadors formats durant aquests darrers cinc anys i una caiguda sense precedents de la qualitat del servei en tots els àmbits docents i de recerca». La situació de les UP és realment molt més crítica del que socialment es percep i la duresa de la crisi pot decantar decididament l'opinió pública cap a qüestions considerades més urgents, però de la crisi només se'n sortirà amb una economia productiva més eficaç i també més competitiva i per això resulta absolutament imprescindible un sistema universitari de primer nivell que les retallades estan ferint de mort. I no és útil pensar que tothom ho està passant malament, perquè si alguna cosa ens pot fer guanyar el futur són precisament la recerca, la innovació i la preparació universitària dels joves.