Una Església amb vigor per al futur

Els 117 cardenals que han d'escollir el nou Papa no ho tenen gens fàcil. A banda de les pressions exteriors que puguin rebre, que són moltes i totes elles ben controlables, també tenen les pressions internes: les mateixes amistats, els possibles favoritismes... Tot això ho poden dominar perfectament; fins i tot ho poden aconseguir si fan una lectura espiritual de l'esdeveniment, dient que volen ser fidels a una inspiració de l'Esperit Sant i que, per tant, volen mirar més pel futur de l'Església i del món que no pas pels seus propis interessos. El que veig més inevitable és que es puguin distanciar de la influència que els ha deixat la manera comBenet XVIha escenificat la seva renúncia. M'imagino, el mes vinent, la gran responsabilitat dels cardenals davant la butlleta en blanc on hauran d'escriure el nom del futur Papa, sota les pintures del judici final deMiquel Àngela la Capella Sixtina.

SiBenet XVI ha presentat la seva renúncia reconeixent la manca «de vigor» que l'incapacita per «exercir bé el ministeri», això condiciona ben clarament el perfil dels candidats. ¿Què vol dir «vigor»? ¿I què vol dir per a un col·lectiu en què el més jove (l'arquebisbe de Manila, a les Filipines) té 55 anys i el més gran trepitja ja els vuitanta? ¿I en què la mitjana d'edat és superior als 70 anys? Certament que això no es deu referir, de cap de les maneres, a l'edat. Deu ser un vigor en el discurs, més propositiu i positiu. O en el tarannà, més obert i dialogant. No fos cas que l'escollit tingui menys vigor que el que se'n va. O que, d'aquí quatre dies, estigui pitjor. No ho tenen fàcil.

TAMPOC HO tenen fàcil si, oblidant els motius pels quals ha abandonatBenet XVI, miren endavant i pensen en qui podrà afrontar els afers que ha deixat pendents el Papa.Joseph Ratzinger, el Papa teòleg no ha volgut

-pretesament- entrar ni en les qüestions disciplinars ni en les qüestions doctrinals que es plantegen avui dia en el si de l'Església (ordenació de les dones, celibat dels capellans, acollida dels divorciats tornats a casar, comprensió amb els homosexuals...). En segon lloc, resta encara pendent la gran reforma de l'estructura de la cúria, per adequar un organigrama de l'edat mitjana als temps moderns. Hem de recordar una imatge ben esperpèntica: de la taula del Papa han desaparegut papers que han arribat al domini de l'opinió pública de mans d'un majordom. SiBenet XVIhagués continuat, hauria hagut de renovar la immensa majoria dels caps de la cúria per haver superat amb escreix l'edat de la seva jubilació. I, en tercer lloc, sobretot, ha quedat per fer la transformació dels sistemes econòmics i financers de la Santa Seu, clarament sota sospita des del punt de vista de les instàncies monetàries tant italianes com europees. No hi ha cap denúncia, però hi pesa la desconfiança del blanqueig de diners. Penseu que a l'Estat del Vaticà els caixers automàtics no funcionen amb les targetes de crèdit.

Per poder afrontar tot això, certament té raóBenet XVIal referir-se al vigor: es necessita un candidat enèrgic, que sigui organitzador i que no quedi ni engolit per l'estructura ni tampoc condicionat, com semblavaBenet XVI, tant pel seu propi electorat com pels qui no el van escollir. No és gens estrany que l'altre dia, en l'homilia del dimecres de cendra, el Papa -havent anunciat la seva renúncia-, fes una clara referència a les divisions que hi ha a l'interior de l'Església. Tot i que a mi em sembla que no es referia tant a noves divisions, sinó més aviat a la recuperació dels lefebvrians, que és una espina clavada que s'emporta el Papa alemany.

PER ACABAR, els cardenals també tindran la influència de l'herència que els ha deixat el perfil dels dos papes anteriors. És a dir, un gran domini de l'escenari públic (viure les 24 hores davant de les càmeres), un bon nivell intel·lectual per poder dialogar amb un món cada vegada més plural, un bon ús de les llengües i un rigor espiritual que (allunyant-se de la carrincloneria) pugui omplir el desig de profunditat interior que avui molta gent busca.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El tractament que aquests dies han donat els mitjans de comunicació a la notícia de la renúncia del Papa i el seguiment que ha tingut per part de les audiències demostra que la figura d'un Papa encara pot ser una veu moral en el nostre món. Les altres coses ja són més banals: dels 117 electors, més de la meitat (61) són europeus. I d'aquests, la seva immensa majoria (28) són italians. No sé si el papa que sortirà -amb aquest perfil que hem descrit abans- formarà part d'aquesta majoria, però sí que podem assegurar que, tot i que la gran massa social dels cristianisme ja no es troba a Europa sinó a l'Amèrica Llatina i a l'Àfrica, des de Roma encara es marca el destí de la humanitat. Sacerdot i periodista.

Professor de la Universitat Ramon Llull