ELS ATACS A L'IMPERI DE LA LLEI

El Govern incompleix el Conveni Europeu de Drets Humans

A l'indultar quatre mossos condemnats per tortures, el Regne d'Espanya vulnera un acord internacional

3
Es llegeix en minuts
Alberto Ruiz-Gallardón.

Alberto Ruiz-Gallardón.

La pràctica de l'indult, és a dir la remissió de la pena a un condemnat per sentència en ferm, ha causat els últims mesos molta polèmica al nostre país.

L'onada de rebuig i el malestar social que va provocar recentment el perdó atorgat a unconductor kamikazeque va matar un jove, són símptomes que en ocasions els criteris per a la concessió dels indults no són compartits per la ciutadania. L'indult al kamikaze ha estat l'últim d'una llarga cadena deperdons criticables per beneficiar penats sense que hi hagi a favor seu raons de justícia, equitat o utilitat pública a les quals per mandat legal han de respondre els indults. Molts pensen que en els indults als oficials condemnats pelcas del Iak-42Iak-42, al conseller delegat del SantanderAlfredo Sáenz, així com a càrrecs públics condemnats per corrupció, les raons de justícia, equitat o utilitat pública haurien hagut de jugar a favor de la seva denegació i no de la seva concessió.

El cas al que em vull referir és el de l'indult alsmossos d'esquadra que van ser  condemnats per torturar mossos d'esquadraun ciutadà innocent i que gràcies a aquest perdó es poden reincorporar a la policia. Recordaran els fets: uns policies van detenir una persona acompanyada per la seva nòvia embarassada, li van clavar una pallissa, li van trepitjar el cap contra l'asfalt i agafant-lo pel coll per impedir que cridés i li van introduir una pistola a la boca amenaçant-lo de mort. Alguns dels mossos implicats en aquests fets van ser condemnats per tortures en una sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona, que temps després informaria contra l'indult. Contra l'indult es van pronunciar així mateix més de200 jutges i magistrats en un manifest titulat 'Contra l'indult com a frau. En defensa de la independència judicial i de la dignitat'.

El ministre de Justícia,Ruiz-Gallardón, va 'justificar' als passadissos delCongrés dels Diputatsaquest indult sobre la base que és una facultat exclusiva del Govern que no requereix motivació. Va esgrimir que únicament s'han de complir els tres requisits que enuncia la llei del 1870 (que la condemna sigui en ferm, que el reu estigui a disposició del Tribunal i que no sigui reincident). La jurisprudència del Tribunal Suprem sembla donar-li la raó a l'exceptuar els indults de qualsevol tipus de control substancial. La llei de l'indult del 1870 atorgaria doncs carta blanca al Govern per indultar qui li sembli sense cap necessitat de motivació.

¿Però és realment així? ¿Pot el Govern indultar policies, agents de l'Estat, condemnats per tortura? La resposta és no o --més ben dit-- ja no. Des de l'any 1870 en què es va aprovar la llei de l'indult han succeït moltes coses. Espanya va ratificar elConveni Europeu de Drets Humans del 1979. Com a part d'aquest conveni, el Regne d'Espanya ha de garantir els drets que s'hi enuncien, entre aquests, l'article 3, que prohibeix de manera absoluta la tortura.

Per mandat de l'article 10.2 de laConstitució, els poders públics espanyols han de donar als drets fonamentals una interpretació ajustada al conveni i a la jurisprudència del Tribunal d'Estrasburg. Justament aquest Tribunal ha establert en els últims anys que les figures de l'amnistia o de l'indult no poden aplicar-se en els casos en què un agent de l'Estat ha estat condemnat per tortures o maltractaments.

El Tribunal subratlla que la impunitat de policies torturadors s'ha d'evitar de totes totes perquè fa minvar la confiança dels ciutadans en l'Estat de dret i dóna la imatge que les autoritats estatals toleren o consenten aquests actes il·legals (vegeu entre d'altres les sentències Abdülsamet Yaman contra Turquia de 2/11/2004 apartat 55 i Aleksakhin contra Ucraïna de 19/07/2012 apartat. 56).

Notícies relacionades

El ministre de la Justícia s'equivoca, ja que, en aquest cas, no era “facultat del Govern el dret de gràcia”. La pertinença d'Espanya al Conveni Europeu de Drets Humans redueix el marge de discrecionalitat de què disposa l'Estat per atorgar mesures de gràcia: no pot indultar els seus agents condemnats per tortures sense violar l'article 3 del conveni.

Al concedir els indults als mossos condemnats per tortures el Regne d'Espanya ha incomplert el Conveni Europeu de Drets Humans.