La roda
Inundació ciutadana i intolerància
AEspanya, les sequeres van seguides d'inundacions. Forma part del nostre fatalisme geogràfic. És incomprensible que no s'hagi produït una explosió social en un univers de sis milions d'aturats. Moltes de les legítimes reivindicacions dels ciutadans promouen explosions d'indignació.
Ara les marees desborden els carrers. Contra els desnonaments, contra les retallades i privatització de la sanitat. Contra una corrupció que es demostra intolerable. La falta de resposta de les institucions es fa insuportable. Els insults i sacsejades a dos dirigents socialistes que van participar en la manifestació de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca són símptoma que la inundació de la indignació promou trets preocupants d'intolerància. ¿El PSOE està desqualificat de per vida pels errors que va cometre al Govern? ¿Hi ha voluntaris per expedir carnets de legitimitat per canviar les seves posicions polítiques? El corol·lari d'aquesta anàlisi és la falta de legitimitat que aplica un sector de la ciutadania fins i tot als partits tradicionals d'esquerra. La crisi política no és més petita que l'econòmica.
Qualsevol moviment, fins al més radicalment revolucionari, exigeix organització, lideratges reconeguts pels ciutadans i un pla d'actuació. L'explosió del carrer ha de tenir vectors de control si no vol acabar en un desordre generalitzat que convoqui els salvadors que sempre són presents en la història esperant la seva oportunitat. Va passar a l'Alemanya desbordada que va donar pas aAdolf Hitleri al cop d'Estat deFranco. Els colpistes sempre invoquen el desordre que necessiten per mirar de justificar la seva intervenció. El PSOE ha de recuperar un crèdit perdut entre els seus parroquians. Però no sembla raonable que, quan comença a rectificar, s'agredeixin els seus representants.
