Al contraatac
Pitjor que la corrupció
Aquesta setmana m'havia proposat tornar a trepitjar el carrer en aquest article. Dirigir la mirada a la bretxa salarial entre homes i dones o els aturats més grans de 35 anys i sense formació, dels quals no s'ocupa ningú i que, com em va subratllar dimecres el secretari general d'UGT, Cándido Méndez, són de veritat els que estem deixant a la cuneta.
Però el final del debat sobre l'estat de la nació dijous va ser tan esperpèntic que va semblar que ens estàvem mirant en un mirall deformant del callejón del Gato. Sí, hi ha una cosa pitjor que la corrupció. El menyspreu dels mecanismes de la democràcia. La negativa a oferir respostes polítiques a qüestions que ens afecten a tots. Només unes hores després que Rajoy abandonés amb aires de victòria el debat, Bárcenas tornava a trucar a la porta amb una amenaça en forma d'acta notarial. Les preguntes essencials sobre el presumpte cas de corrupció que afecta el PP estan sense respondre i el Govern es disposava ahir a seguir com si no passés res esgrimint la bateria de lleis i mesures de transparència que ha proposat per prevenir casos com aquest en el futur. És com si un maltractador li proposa a la seva víctima un pacte amb noves regles de respecte i convivència mentre contempla com ella es dessagna sense atendre les ferides de la punyalada que li acaba de clavar.
Ahir li vaig preguntar per aquest assumpte a José María Maravall, sociòleg, ministre d'Educació del primer Govern de Felipe González i que acaba de publicar el llibre Las promesas políticas (Editorial Galaxia Guttemberg). Què s'ha de fer quan el partit al Govern nega a l'opinió pública informació sobre el seu funcionament intern, qüestionat ara mateix als tribunals. Quan es contradiu o no diu la veritat. Segons Maravall,
l'única manera és protegir els jutges i la premsa perquè segueixin fent la seva feina i no deixin d'investigar i fer preguntes fins a obtenir respostes.
Relativisme moral
El Govern ho fia tot a la recuperació econòmica que haurà d'arribar tard o d'hora (segurament tard, segons va dir ahir Brussel·les). Els processos judicials són llargs, la memòria pública és fràgil i se suposa que l'alegria per sortir del forat de la crisi podrà amb qualsevol altre nuvolada. Però per a la qualitat de la nostra democràcia no servirà de res que apareguin brots verds en un any o en dos, no serviran de res les benediccions europees. Seguir fent política sense respondre a les preguntes bàsiques sobre l'ús que va fer de la política algú instal·lat en el cor del Partit Popular durant gairebé 30 anys degrada la nostra democràcia. Això és així, el Govern ho sap, i no hi ha dada, brot o felicitació que ho neutralitzi. Hi haurà vida després de la crisi, com diu el president del Govern; sí, és clar. Però si el cas Bárcenas no s'aclareix políticament serem una societat més embrutida i cínica. No deixa de sorprendre'm aquest relativisme moral dels guardians de la moralitat.
