LA CRISI ECONÒMICA
¿Ha cuinat Rajoy el dèficit públic del 2012?
"A la UE hi ha estupor quan senten dir a Carlos Floriano, número tres del PP, que les retallades a Espanya s'han acabat"
Sáenz de Santamaría i Rajoy, aquest dimecres, en la sessió de control al Congrés. /
En el recent debat espanyol de l'estat de la nació el president Mariano Rajoy va donar una informació sobre el dèficit públic espanyol del 2012 que a la Unió Europea enguany es miraran amb lupa. A Brussel·les és històrica i encara ressona la gran mentida d'Elena Salgado, que al novembre de 2011 encara va tenir la barra de dir, a la reunió de ministres d'Economia ECOFIN, que el déficit públic espanyol d'aquell any seria només del 6% del PIB... quan va acabar essent del 10% (desviació de 40.000 milions d'euros: el comissari d'Economia Olli Rehn encara al·lucina avui).
Pomposament, Rajoy va anunciar la setmana passada que el dèficit públic de l'Estat espanyol de l'any 2012 seria inferior al 7% del PIB espanyol. Aquesta dada del dèficit públic és molt important per als mercats financers i per als ciutadans en general, ja que avui una de les més grans preocupacions europees és el deute públic espanyol (resultat d'acumular successius dèficits públics anuals), que del 2007 al 2012 s'ha més que duplicat. En un context d'empitjorament econòmic general en molts indicadors (atur, PIB, producció industrial, consum, inversió...) sobta molt una millora tan sobtada del dèficit públic al quart trimestre de 2012 en l'àmbit del dèficit públic i caldrà examinar amb lupa si hi ha hagut pagaments ajornats al 2013 i/o ingressos futurs periodificats al 2012.
Aquest mateix dimecres, l'economista J.I. Conde-Ruiz, subdirector de FEDEA, ha dit que està sorprès que el dèficit públic del quart trimeste del 2012 sigui només de 15.042 milions d'euros, mentre que al quart trimestre del 2011 va ser de 34.204 milions d'euros: ¿una millora sobtada del 56%? A veure què hi dirà en poques setmanes l'Eurostat, l'Institut d'Estadística de la UE, que ja va destapar l'any passat dèficits públics ocults a les regions de Madrid i València, governades pel PP des de feia molts anys.
1. Rajoy amaga de manera flagrant un punt molt important del dèficit públic de 2012: és només gràcies a un tripijoc comptable, imposat des de Madrid a Brussel·les i no a l'inrevés, que el rescat bancari espanyol sol·licitat pel govern del PP el mes de juny passat no ha estat computat dins del dèficit públic espanyol del 2012. Aquest rescat bancari, xifrat en 40.000 milions, és equivalent al 4% del PIB espanyol del 2012, de tal manera que cal sumar aquest import al dèficit públic de l'any en curs. Això vol dir que el dèficit públic total espanyol del 2012 tornaria a ser superior al 10% del PIB (11% del PIB per ser exactes), de manera semblant a com ha estat als anys de 2009, 2010 i 2011. Fins i tot avui Cándido Méndez, de la UGT, ha criticat airadament aquesta "ocultació" de la realitat, que es traduirà molt possiblement en futures retallades.
2. Aquests diners del rescat bancari la UE (i també Espanya) ja els ha computat com a deute públic espanyol, de manera que són diners rebuts en préstec que s'hauran de tornar. Que Rajoy, però, ho amagui als espanyols en la rendició de comptes que se suposa que és un debat parlamentari, és vist com a molt greu per molta gent a Brussel·les: "Espanya no és Grècia, és Enron", va dir fa sis mesos un expresident de JP Morgan. Enron va protagonitzar fa pocs anys la fallida empresarial més gran dels Estats Units, ja que els seus directius van falsificar descaradament els balanços, que estaven molt lluny de reflectir la "imatge fidel" (grans pèrdues en lloc de grans beneficis). No hi ha res pitjor per destruir la credibilitat d'un país que el mateix govern manipuli les estadístiques públiques: PSOE i PP són responsables de la pèrdua de credilbilitat internacional de la marca Espanya en aquest sentit.
3. Aquest "déficit per sota del 7%" permet al PP dir ara que el pitjor de la crisi espanyola ha passat, per bé que l'empitjorament de la majoria d'indicadors (PIB, atur, inflació, recaptacions d'impostos, consum, inversió...) apunten en sentit contrari. A la UE, en canvi, esperen que algú expliqui als espanyols la crua realitat: que n'hi ha per estoma i que sense un gran pacte d'Estat per fer les grans reformes estructurals pendents al país seguirà pendent avall. El que més preocupa a la UE és que a Madrid, al sisè any de la crisi, encara no hi hagi una diagnosi compartida de les seves causes, cosa que implica que tampoc no hi ha una estratègia consensuada de sortida a la crisi.
En aquest context, no hi ha base racional per parlar des del govern de "brots verds" i a la UE hi ha estupor quan senten a dir a Carlos Floriano (número 3 del PP) que "les retallades a Espanya s'han acabat" o Soraya Sáenz de Santamaría dir que "la paga doble dels funcionaris de l'Estat retallada al 2012 serà pagada al 2013".
"¿Quina austeritat s'ha practicat a nivell del govern central si ens els últims 4 anys el sector públic espanyol ha gastat 100.000 milions d'euros anuals més dels que s'ingressaven, amb dèficits públics anuals del 10% del PIB?", em pregunten alts funcionaris de la UE.
4. Nouriel Roubini va dir fa un mes que veu molt dificil que Espanya pugui evitar una reestructuració (quitança o 'haircut') del seu deute públic en els propers dos anys, atès que no dóna una probabilitat alta a una recuperació econòmica a mig ternimi que permeti recuperar el creixement econòmic. En aquest sentit, les dades més recents sobre l'evolució del crèdit bancari són dessoladores: segons el Banc d'Espanya, mentre que creix quasi un 20% el crèdit al sector públic al 2012, s'ensorra el finançament al sector privat, un 8% en termes reals (sense comptar la inflació), la taxa més alta de la història.
Notícies relacionadesL'efecte expulsió o 'crowding-out' (el deute públic acapara tot l'estalvi disponible i expulsa la inversió privada) és brutal i res no convida a pensar que al 2013 canviarà aquesta dinàmica. I si cal fer una quitança del deute públic espanyol, que Déu ens agafi confessats: cada vegada més aquest deute és en mans de residents (el percentatge de deute espanyol en mans de no residents ha baixat del 55% al 2008 al 25% al 2012).
