La màfia europea

Sentir la famosa frase "Li faré una oferta que no podrà rebutjar" ens transporta automàticament al sòrdid ambient de l'hampa; un món de coacció, d'extorsió, de servitud. Un món en què és molt fàcil entrar, però del qual és molt difícil sortir. ¡Qui havia de pensar que la Unió Europea es comportaria igual!

¡Benvinguts a Europa! ¿Algú coneix algun altre club al qual es pugui entrar però del qual no es pugui sortir?

I no obstant, la idea va ser d'una subtil genialitat quan, el 1951, els pares fundadors buscaven desesperadament algun mecanisme que permetés la col·laboració pacífica en la gestió de recursos a Europa, com a mètode per reforçar els llaços entre Estats i crear un acostament que previngués conflictes com el de les dues guerres mundials. Al crear un club que reportava avantatges a tots, els incentius per unir-s'hi eren evidents. Al no incloure cap clàusula d'abandonament del club, ni voluntària ni forçada, es creava un buit legal que, esperaven, complicava tant la sortida que la feia irrealitzable excepte en situacions límit. Al capdavall, tenir un fòrum on dirimir les diferències de criteri sempre és millor que no dirimir-les en absolut.

La pregunta és: ¿aquell acte de geni segueix tenint sentit 60 anys després? ¿Quin és el valor, avui dia i a una Unió més enllà de la possibilitat de conflicte armat, d'excloure la possibilitat que un país abandoni el club, quan més d'un ha expressat aquest desig, almenys hipotèticament? Encara més important: ¿Per què renunciaríem a la possibilitat d'amenaçar amb l'expulsió països que, una vegada admesos, es neguin a participar de bona fe en la construcció europea o a seguir les normes establertes?

¿O potser algú pensa que, després de l'enorme esforç que representa adaptar les institucions nacionals als requisits de pertinença a la Unió, després de la quantitat i el significat dels llaços establerts entre nacions, tant econòmics com polítics, algun país es plantejaria seriosament un abandonament frívol de la Unió?

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

No m'agradaria que al final fos la frase de Groucho la que millor definís la Unió: "No vull pertànyer a cap club que accepti com a soci a algú com jo".

Article publicat a www.50x7.com