Una agressió antidemocràtica

La decisió del fiscal general de l'Estat de destituir, provocant la seva immediata dimissió, el fiscal superior de Catalunya és una expressió molt greu dels mètodes de govern autoritaris que cada vegada són més habituals en el Govern del Partit Popular. Les causes que han motivat aquesta decisió, en un marc de respecte als drets fonamentals, mai podien haver determinat una decisió d'aquest abast. Perquè un fiscal, i més un fiscal cap, és, abans que res, ciutadà, i està perfectament legitimat per a l'exercici d'un dret com el de la llibertat d'expressió. Que és, exactament, el que ha fet Rodríguez Sol.

Ha opinat lliurement sobre una qüestió que des de fa temps està plantejada a Catalunya, com articular democràticament, mitjançant les reformes legals que fossin necessàries, la consulta al poble català sobre la seva futura relació amb l'Estat espanyol. I ho ha fet, com correspon a una autoritat del Poder Judicial, amb moderació i cautela: "Per donar-li al poble la possibilitat d'expressar el que vol", en relació amb la Constitució va dir "que [aquesta] norma segueix responent a una realitat social com era el 1978 o si hi ha una realitat diferent, plural, que n'aconsellaria la modificació", que "els legisladors han de ser conscients que legislen per als ciutadans" o que el marc legal vigent sobre la relació de Catalunya i Espanya "s'ha d'intentar connectar amb una realitat social, la d'una part important de la població de Catalunya que creu que és millor per a Catalunya un altre model...". Amb constants crides al respecte del marc legal democràtic vigent, sense perjudici de les reformes que fossin necessàries. Matisant després que no estava de cap manera a favor d'un procés "secessionista", matisació més que òbvia en qui, com a fiscal, gran professional i de caràcter conservador, sap que la seva professió està plenament inserida en l'estructura de l'Estat.

Règim disciplinari

Paraules moderades i realistes que, d'acord amb el règim disciplinari dels fiscals, no haurien pogut constituir ni una falta lleu. Perquè als fiscals només els està prohibit "censurar" o "felicitar" els poders públics, cosa que evidentment no ha fet el fiscal Rodríguez Sol.

Precisament, la reforma de l'Estatut del Ministeri Fiscal del 2007 es fa, entre altres raons, per acomodar aquesta institució "a l'Estat de les autonomies" articulant-la millor a les preocupacions i realitats de cada una d'elles. Exactament, és el que ha fet el fiscal superior de Catalunya. És cert que els fiscals, a diferència dels jutges, estan subjectes al principi constitucional de "dependència jeràrquica", principi que s'ha d'entendre, a diferència de com s'aplicava amb la dictadura, democràticament, és a dir, de forma flexible i respectuosa amb l'actuació professional dels fiscals sempre que estigui legalment fundada.

Però, a més, en democràcia, aquest principi només es pot exercir pels superiors jeràrquics dels fiscals en l'estricte àmbit de les seves funcions professionals, és a dir, en les seves múltiples intervencions en els més variats processos. Però, senyor Torres-Dulce, mai per al control ideològic dels fiscals, cosa que rememora vells temps que semblen tornar massa de pressa.

Opinions raonables i moderades

El nomenament d'un fiscal en cap respon, sobretot, a la concurrència en ell dels mèrits i la capacitat necessaris per al desenvolupament del càrrec, els quals, en efecte, concorrien en el senyor Rodríguez Sol. Ara, davant l'emissió d'opinions raonables i moderades com les exposades, no es pot argumentar en l'actual règim democràtic que el fiscal general, és a dir el Govern, ha perdut la confiança en aquest fiscal. Ja que no és un càrrec polític, és un càrrec institucional i, una vegada nomenat, representa una institució pública que mereix el màxim respecte per ell mateix i per la institució.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La destitució del fiscal de Catalunya és una expressió més del deteriorament imposat pel Govern del PP a les institucions democràtiques, en què prefereix funcionaris submisos i, evidentment, constitueix un atac en tota regla a un Ministeri Fiscal democràtic.

I, en un altre ordre de coses, la decisió adoptada perjudica greument el propòsit governamental de conferir als fiscals ni més ni menys que la instrucció dels processos penals. Propòsit que exigeix un respecte absolut a la neutralitat i la imparcialitat dels fiscals. N'hi ha prou d'imaginar per un moment un procés per corrupció de membres del PP sota el control de fiscals generals com Torres-Dulce, sotmès al seu torn al Gallardón de torn. Deixem els jutges que instrueixin i investiguin, dins de les limitacions que ja tenen, amb una independència més ben garantida que la dels fiscals.