L'habitació fosca

El debat sobre l'estat de la nació va retratar un escenari de dissensions. Un escenari de difícil resolució perquè la majoria absoluta que sustenta el Govern no fa necessaris els esforços per arribar al consens encara que l'abast dels problemes ho requereix per evitar que es converteixin en endèmics. A Euskadi també hi ha prou asintonia perquè la legislatura es remeti al bloqueig constant perquè, a diferència de Rajoy, Iñigo Urkullu no té majoria absoluta. La distribució parlamentària ha resultat maquiavèl·lica fins a sobredimensionar l'únic escó d'UPD i situar-lo com a frontissa de les decisions. Euskadi afronta un escenari d'empat a 37 escons entre les dues forces que ja han subscrit acords en virtut de les seves responsabilitats de govern -PNB i PP- i els que, tot i no tenir-ne -PSE-, han trobat vies d'acord pressupostari i fiscal a Guipúscoa amb Bildu.

A LA PRÀCTICA, aquest escenari ha convertit el Parlament basc en una habitació fosca per on es mouen les principals formacions polítiques amb els braços estesos i gairebé amb tanta por a ensopegar com a trobar-se amb un altre braç en què recolzar-se. El vertigen que s'encenguin de sobte els llums i es vegin agafats a una mà que no desitjaven estrènyer és un perillós factor d'immobilitat per a tots. El PNB governa en minoria i sap que la coalició independentista EH-Bildu se sent còmoda en el seu proclamat paper de líder de l'oposició, una vegada resoltes les seves pròpies necessitats pressupostàries a Guipúscoa. El PP no és una opció per si mateix perquè no suma majoria. Empatats fins a l'extenuació, es treballa per rescatar alguna cosa de les ruïnes dels ponts que els últims anys van ser dinamitats entre el PNB i el PSE.

Els nacionalistes han fiat les possibilitats de fer renéixer aquestes enteses al procés de renovació d'estructures dels socialistes bascos, una vegada resolts sense soroll els seus propis. No per l'expectativa d'una modificació dels discursos o les persones, que no s'ha produït ni hi havia el marge necessari perquè això passés, sinó per la confiança que el procés servís per donar per tancada l'etapa traumàtica en termes electorals del socialisme basc els últims dos anys. Els congressos nacional i territorials del PSE han deixat escasses ferides. Potser amb l'excepció d'Àlaba, on el sector crític aglutina un 43% dels delegats enfrontats a la nova executiva. Però, en línies generals, han servit per consolidar una sola veu pel que fa als temes centrals de la política basca. Amb Idoia Mendia com a portaveu, que ja ho va ser del Govern, i el pes restaurat a Rodolfo Ares en l'organització i a Isabel Celaá, el nucli central de l'anterior Govern de Lakua s'aposenta en l'eix del partit. Al capdavant, Patxi López repeteix recolzat sense fissures pels mateixos secretaris generals territorials que el van acompanyar en la travessia de l'anterior legislatura. No ha estat un exercici de renovació, però sí que ha resolt el risc d'encallar-se en el preu d'una experiència socialment costosa al capdavant d'un Govern en minoria i supeditat tres anys al Partit Popular. De fet, ha estat un èxit de l'equip de Patxi López aconseguir que les bases del socialisme basc hagin sublimat les amargures d'aquesta legislatura fins a reduir-la en la memòria als vuit mesos de resistència a les retallades de Rajoy.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Lliure d'aquest risc, el PSE hauria de tenir més marge que ahir per jugar a això que anomenen geometria variable i que li pot permetre pactar a la vegada amb Bildu a Guipúscoa i amb el PNB al Parlament de Vitòria. De moment, els primers fruits d'aquesta línia de diàleg s'han materialitzat amb els acords a què han arribat el PSE i el PNB sobre la direcció de la radiotelevisió pública basca o el defensor del poble basc, l'ararteko. La reactivació de la ponència sobre pau i convivència també ha estat possible gràcies a la col·laboració de tots dos, davant de les estirades del PP i EH-Bildu des dels extrems.

LA PINYA QUE han fet socialistes i jeltzales ha permès posar-la en marxa i arrossegar l'esquerra abertzale a la seva incorporació. Més complicat serà el que sembla el principal objectiu d'Urkullu: traslladar aquesta incipient entesa als seus primers Pressupostos. Els gestos cap al PSE del nou president de l'executiva nacional del PNB, Andoni Ortuzar, del conseller i portaveu del Govern, Josu Erkoreka, i del lehendakari cap al passat de col·laboració amb els socialistes són constants i contundents. L'escull principal vindrà per les retallades ineludibles per valor de 1.200 milions d'euros que aquest Pressupost haurà d'afrontar. La reforma fiscal que es prepara, que històricament han protagonitzat sempre els dos socis, pot ser la via de trobada o el laberint en què es perdi aquesta aproximació incipient. Però, si comença a entrar llum en aquesta habitació fosca, seria absurd que ara comencin a tancar els ulls.