El poder dels símbols

José Afonso va ser un artista complet, que va renovar i va enriquir la música popular, autor d'una obra àmplia en què va barrejar deliciosament influències europees i africanes. I, no obstant, ha passat a la història per una sola cançó, Grândola, Vila Morena, sant i senya de la revolució dels clavells que va acabar amb la dictadura de Salazar i que va quedar per sempre associada a Portugal a la recuperació de la dignitat. Va ser una revolució incruenta, però una revolució, convertida ràpidament en un missatge d'esperança per als espanyols que es desesperaven amb la lenta agonia de la dictadura de Franco.

Han passat quatre dècades des d'aleshores i s'equivoquen els que pensen que la recuperació de Grândola, Vila Morena pels carrers lisboetes és una forma més de protesta. Cada poble expressa la desesperació a la seva manera. Els portuguesos, amb la seva sobrietat habitual. Els italians ho acaben de dir de manera estrepitosa a les urnes. Els espanyols fa mesos que qüestionem el model de país que va fer aflorar la mitificada transició a la democràcia.

Esperem que hi hagi algú, a Brussel·les o on sigui, interpretant de veritat els senyals i sabent valorar el poder dels símbols. Perquè més enllà de les retallades o l'atur, el que els portuguesos estan cridant per les cantonades és que estan tocant la seva dignitat. I davant una reclamació tan essencial, Europa respon amb llenguatge de comptable. D'acord, respon davant la pressió, flexibilitzem el límit de dèficit, o més aviat ampliem el temps suficient per aconseguir-lo. Però poc, perquè l'austeritat segueix sent l'única política.

I així, avui esperem amb més expectació les aparicions de Mario Draghi, el president del Banc Central Europeu, que la de qualsevol altre polític europeu. Al capdavall, ell és el comptable major. I aquesta setmana Draghi va sortir per dir-nos que els diners, aquesta convenció que existeix perquè nosaltres la vam inventar, no es mou del seu preu. Diu que el seu repte número u és que la millora de les condicions financeres es tradueixi en crèdit per a les empreses.

L'ocupació

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Draghi reconeix que el crèdit segueix sent escàs, però nega al seu torn que el BCE estigui treballant en un pla per posar-hi remei. I afegeix, perquè no en quedin dubtes, que la seva missió no és prendre mesures que afavoreixin la creació d'ocupació, i per a això recomana una altra ronda de reformes en el mercat laboral. Escoltant-lo dijous vaig dubtar de la meva ingenuïtat al pensar que hi hauria algú atent, interpretant els senyals i entenent això d'«o povo é quem mais ordena…» que cantava José Afonso i repeteixen ara els portuguesos. I que fins fa ben poc ens sonava antic, un himne d'un altre temps.

La majoria dels països europeus amb problemes han complert ja el tràmit de fer caure el Govern amb el qual els va tocar començar la crisi que ens castiga des del 2008 i votar-ne un altre per comprovar que res canvia. Veurem què passa en la tercera ronda.