LES GRANS INFRAESTRUCTURES EUROPEES
El 'lobby' del corredor mediterrani es consolida
"Als únics que ens han clavat una ganivetada els del PP ha estat a la connexió basca per Irun, que és línia preferent comunitària"
El president del Govern, Mariano Rajoy, entre el president del PP basc, Antonio Basagoiti (esquerra), i el president electe de la Xunta de Galícia, Alberto Núnez Feijóo, durant una trobada a Madrid. /
Núñez Feijóo es va entrevistar aquest dilluns a la Moncloa amb Rajoy per preguntar-li, entre altres coses, per la connexió de Galícia amb l'AVE. No sé per què, ja que als Pressupostos Generals de l'Estat, als únics que ens han clavat una ganivetada els del PP ha estat a la connexió basca per Irun que és línia preferent comunitària. I és que això funciona per lobbies. El gallec, l'atlàntic, el mediterrani. I d'haver estat els primers, serem els últims. Per no fer, no estan fent ni el tram Valladolid-Burgos.
Perquè aquí l'única veritat és que el lobby europeu a favor del corredor ferroviari euromediterrani es consolida. Al voltant de 200 representants del món empresarial, acadèmic i societat civil de la UE i les seves institucions es van reunir a Brussel·les en un acte organitzat per l'associació Ferrmed amb suport de Deutsche Bahn, FGC, i els ports de Barcelona, Anvers i Rotterdam, entre altres.
El seu objectiu, fer lobby per la creació d'un autèntic eix de transport de mercaderies per ferrocarril d'Escandinàvia a Algesires. La conferència, la cinquena que organitza a la capital comunitària, va tenir lloc al Parlament Europeu i va mirar aquesta vegada més enllà de la UE, debatent com desviar al ferrocarril part del creixent trànsit de mercaderies procedent de la Xina i l'Índia.
Trens d'un quilòmetre i mig
Molt ha plogut des que el 2005, un any després de la seva creació, Ferrmed es va presentar en societat a Brussel·les per defensar un projecte encara per articular. Encara que la quota de mercat del ferrocarril a nivell europeu segueix estancada, edició rere edició s'ha constatat com algunes de les seves reivindicacions sobre el disseny dels corredors i els seus estàndards tècnics s'obrien camí. La conferència arriba en un moment en què la UE, a proposta de la Comissió Europea, debat considerar el projecte d'interès europeu i recolzar la seva construcció.
Joan Amorós, secretari general de Ferrmed, parlava de "consolidació" però treia de seguida la llista de desitjos de l'associació, que cobreixen un mapa més ampli que la façana mediterrània, com adaptar alguns trams de la xarxa perquè puguin circular trens de fins a 1,5 quilòmetres. I cridava l'atenció sobre la necessitat que el Govern espanyol comprometi fons a mitjà termini, per apuntalar el ramal sud del corredor a Espanya. El marcat to tècnic de la conferència va tenir un contrapunt polític amb la intervenció de Ramón Valcárcel, president del Comitè de Regions de la UE. "Es diu, i es diu malament, que Espanya no recolzaria el corredor mediterrani si no prospera al seu torn el central. Simplement vull dir que això és fals, ho digui un espanyol, un antiespanyol, un mandarí o un esquimal", va apuntar en la seva qualitat, va dir, de president de Múrcia. Valcárcel es va reunir després amb la Comissió per defensar el corredor mediterrani. Per a aquest senyor, l'Estat espanyol passa pel Mediterrani. I després ens diu que és el president del Comitè de Regions. El que hem dit. A l'eix atlàntic l'han deixat de costat.
