¿Quan dimitirà Duran pel 'cas Pallerols'?

L'Audiència Provincial de Barcelona (secció segona) ha dictat una resolució històrica, de les que generen confiança en els tribunals. Perquè representa un gran avanç en la lluita, en el marc judicial, contra la corrupció política. Parlem del 'procés Pallerols'.

L'origen d'aquesta resolució es troba en l'acord processal entre la Fiscalia i altres acusacions i els acusats pel qual es van rebaixar substancialment les penes que, en principi, se sol·licitaven per a delictes tan greus com malversació de cabals públics, frau de subvencions i falsedat documental. Les penes sol·licitades per a Fidel Pallerols i Vicenç Gavaldà eren de sis anys de presó per a cadascun i per a Lluís Gavaldà de cinc anys i 10 mesos. Eren unes penes proporcionades a la gravetat dels delictes que en aquesta resolució el tribunal resumeix així: "Els penats van orquestrar una trama dirigida perquè part d'uns fons públics... que nodrien subvencions... per desenvolupar una sèrie de programes de formació ocupacional... es desviessin del fi per al qual eren atorgats i servissin per engrandir les arques del partit polític Unió Democràtica de Catalunya... en què es van arribar a beneficiar personalment i tot algun dels militants... per un total de 388.484 euros". Militància que el tribunal torna a recordar: "El penat Vicenç Gavaldà Casat, militant d'UDC des del 1984, va actuar en el desenvolupament dels fets en la condició de secretari d'organització, càrrec que va desenvolupar des del 1992 fins al 1996, i de secretari de relacions institucionals, que ho va ser des del 1997 fins al 1999", reconeixent que Lluís Gavaldà era "militant del partit des del 1986".

Tribunal 'obligat'

Les penes van ser reduïdes de forma rellevant. Per a Lluís Gavaldà "es va produir una sol·licitud final d'un any i sis mesos" i per als altres dos, un any de presó. I, davant aquesta petició, el tribunal els va imposar 'obligat' pel referit acord "quedant circumscrites a sancions privatives de llibertat no significatives per la seva entitat". Poques vegades s'ha constatat tan obertament una crítica implícita d'un tribunal a un acord de conformitat tan favorable als acusats.

La reducció de les penes va estar fundada en l'apreciació de dos atenuants. La dilació del procés, en la seguretat que part estaria provocada per un ús excessiu dels recursos pels mateixos que ara es beneficien de l'atenuació de les penes. La segona, la d'"haver procedit el culpable a reparar el perjudici ocasionat a la víctima...", aquí s'entén per tal el perjudici econòmic causat a les arques públiques de la Generalitat. La voluntat reparadora dels culpables va estar absent al llarg de 13 anys de procés, cosa que porta el tribunal a apreciar que aquesta reparació no es va produir fins "al moment en què s'havien d'iniciar les sessions del judici oral". Però concorre una circumstància que permet discutir l'apreciació d'aquest atenuant. L'anomenada reparació no la van fer els que l'havien de fer, els acusats, que eren pròpiament els culpables. La va portar a terme la "responsable a títol lucratiu", Unió Democràtica, amb fons que va obtenir precipitadament mitjançant un crèdit d'una entitat financera. Amb aquest objectiu, espuri, d'evitar la celebració del judici oral i la compareixença davant el tribunal del secretari general Josep Antoni Duran Lleida. ¿Amb quin interès es va concedir aquest crèdit? ¿Amb quines condicions? Ningú ho sap. Sens dubte, l'apreciació de l'atenuant no s'hauria d'haver produït. I el judici s'hauria d'haver celebrat.

Facultat potestiva

A partir d'aquests precedents, el tribunal valora que és facultat potestativa suspendre o no el compliment de les penes de presó imposades. I que el Codi Penal concedeix aquesta facultat en funció dels seus fins constitucionals. Valorant les circumstàncies concurrents, en l'actual context social, com la "inqüestionable gravetat que fons públics... siguin objecte de malversació i se'ls doni un destí tan reprovable com engrandir de forma il·lícita les arques d'un partit polític". I la necessitat d'adequar la sanció penal perquè serveixi "d'instrument per prevenir futurs delictes, ja per part d'aquell a qui s'imposa la pena (prevenció especial), ja de qualsevol altra persona integrant de la col·lectivitat (prevenció general), tendint en aquest últim cas a evitar que sorgeixin nous delinqüents de la societat". A més de complir una funció de “compensació de la culpabilitat”, que en aquest cas té un particular relleu, motiu pel qual raona a continuació i que fonamenta que els acusats ingressin a la presó per més que sigui per un breu període de temps. És un raonament que expressa la sintonia del tribunal amb la societat actual i eleva la confiança en la Justícia.

Diu així: "No es pot deixar de valorar com resulta d'inadmissible que alguna de les persones que decideixen dedicar-se a la noble funció de l'exercici de la política, dirigida al servei desinteressat al conjunt de la societat, lluny de complir aquest fi tan digne, incorrin en conductes corruptes", com la que ha estat objecte d'aquest procés. Però l'argument va molt més lluny, ja que justifica l'ingrés a la presó dels condemnats davant el clima general de corrupció present al nostre país. "Ja que no s'està davant un cas esporàdic de corrupció política sinó que desgraciadament no són pocs els supòsits en què persones vinculades a partits polítics diversos, aprofitant-se dels avantatges que proporciona l'exercici del poder estan incorrent... en comportaments allunyats no només de pautes ètiques sinó fins i tot de la mateixa legalitat".

Exercici injust del poder

Continuant amb un argument que, sens dubte, fixa un horitzó que, d'ara endavant, els tribunals haurien de tenir present davant aquesta forma de delinqüència: els jutges i els tribunals, davant l'"exercici injust del poder", "estan cridats" a ser "agents actius de la política criminal" de manera molt especial en una època d'inqüestionable crisi econòmica, amb persones que diàriament engrandeixen els dramàtics índexs de desocupació que pateix el nostre país, amb contínues retallades per part dels seus governants en serveis socials, així com amb demanda de sacrificis al conjunt de la societat molt particularment patits pels sectors més febles". Concloent que en aquesta conjuntura "resultaria fins i tot obscè" que des del poder judicial es prengués una decisió diferent de l'adoptada, de compliment efectiu de les penes, en tant que es podria entendre com una manera de no frenar o fins i tot encoratjar conductes de corrupció.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Davant aquesta resposta judicial, silenci per part del Govern còmplice de Catalunya i, pel que fa al senyor Duran Lleida, ¿quan anunciarà que dimiteix?

http://lamentable.org/