CANVIS EN LA CÚPULA DEL CATOLICISME
¡Quina puntada de peu a Joan Pau II!
"És jesuïta i segurament ho va passar fatal quan Ratzinger va tractar de manera tan miserable el pare Arrupe. Per això me n'alegro"
El papa Francesc, al sortir de la basílica de Santa Maria Major, de Roma, dijous. /
Vaig seguir en directe l'aparició del nou Papa al balcó de la plaça de Sant Pere. És una cerimònia única. Al segle de la velocitat, de l'immediatisme, de les males formes, tota aquesta litúrgia, vestimenta, fórmules i ritus tenen la seva fascinació. Una mica cada cert temps està bé. I a la gent, majoritàriament l'entusiasma. La plaça estava plena, i això no es pot ignorar ni s'ha de fer. Recordo vivament el somriure de Joan Pau I i l'impacte de la seva mort. La valentia de Pau VI davant Franco, la relació de Joan XXIII amb la delegació basca de París quan era cardenal Roncalli, nunci a França. La petarderia polonesa de Wojtyla, i la campanya de Ratzinger per ser Papa. Això interessa. És l'edat mitjana feta carn al segle XXI.
El nou Papa, Francesc. Tant de bo hagués pres el nom d'Ignasi, Eneko o Iñaki. És jesuïta i segurament ho va passar fatal quan Joan Pau II va tractar de manera tan miserable el pare Arrupe. Per això me n'alegro. Perquè, a més, els jesuïtes els han anat fent fora de tots els països per ser gent amb intel·ligència i fets molt significatius. Fins a la República els va treure del mig. La pel·lícula 'La missió' en parla. El mateix que ho va ser Ignacio Ellacuría i els seus teòlegs de l'alliberament. I m'alegro pel pare Scheifler i la Universidad de Deusto. I me'n recordo del navarrès euskaldun sant Francesc Xavier i del germà Garate.
No tinc ni idea de qui és aquest monsenyor. Sembla un home fràgil i tímid i amb poca marxa, però igual ens dóna més d'una sorpresa. L'Església necessita enviar l'actual cúria a l'atur, incorporar la dona, acostar-se al món i denunciar els excessos dels poderosos. Crist els va fer fora del temple. Rouco no estarà content. Aquella plaça de Sant Pere plena i enfervorida, aquelles televisions del món en cadena, ens indiquen que l'Església encara hi té molt a dir. I tant de bo que ho digui aquest argentí.
"¿Quantes divisions té el Papa?", li preguntava Stalin a Churchill. Doncs mira. El comunisme va ser escombrat i Patxi segueix beneint els fidels i els argentins com bojos. Segurament vindrà a Loiola perquè ja deu haver estat a Loiola, lloc que va trepitjar fugaçment Joan Pau II de mala manera, amb poques ganes i sense elegància. Me n'alegro pel pare Arrupe.
Me n'alegro pels jesuïtes bascos. M'alegro que no sigui un italià. Zorionak Patxi!!
