Els nous reptes de la sida

En Marc té 23 anys i estudia arquitectura. Fa temps que té relacions amb nois, però encara no ho ha dit als pares. A l'estiu en va conèixer un que li agrada més que els altres i abans d'anar a viure junts han volgut fer-se la prova de la sida; just aquesta tarda han sabut que en Marc és VIH +. La Iwona va néixer a Polònia, té 32 anys i en fa deu que viu a Barcelona. S'ha casat amb en Joan i estan contents d'esperar un fill, però avui a l'analítica de control del primer trimestre de l'embaràs han vist que té el VIH; la Iwona fa anys, va tenir relacions amb un xicot de Tarragona que havia pres drogues. En Marc i la Iwona podrien ser dos dels nous casos de VIH que cada dia es diagnostiquen a Catalunya i que fan que tinguem una taxa d'infeccions més elevada que la mitjana europea.

El VIH continua trencant històries, i malgrat que els avenços terapèutics l'han convertit en una malaltia crònica, les persones infectades viuen gairebé 20 anys menys que la resta. Per altra banda, sabem que a mitjà termini no hi haurà vacuna i que els canvis de conducta tenen límits, per això les notícies sobre el possible ús dels fàrmacs antiretrovirals (ARV), no sols per tractar sinó també per prevenir la infecció, generen una gran expectativa. Fa pocs dies a Atlanta (EUA) es va celebrar la 20a Conferència sobre Retrovirus i Infeccions Oportunistes (CROI), una de les reunions científiques amb més impacte en l'àmbit del VIH/SIDA. S'hi van presentar diversos estudis que demostren que, si bé en condicions ideals com són els assaigs clínics els ARV disminueixen el risc d'infectar-se, a la pràctica les coses no són tan fàcils i poden tenir efectes contraproduents.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Escric aquest article des d'Estocolm, on el Centre Europeu per al Control de Malalties (ECDC) ha organitzat una reunió d'experts per parlar de què més es pot fer per disminuir l'impacte de l'epidèmia de VIH i d'altres infeccions de transmissió sexual (ITS) entre els homes que tenen relacions amb homes (HSH), el grup més afectat també a casa nostra. No és fàcil. Quan parlem de sexe parlem d'una de les conductes humanes que mobilitzen més emocions i que a més a més està mediatitzada per un munt de determinants culturals i de context que poden no tenir res a veure d'un país a un altre. Queda clar, però, que la prevenció ha de basar-se en evidències científiques i no en bones intencions, ni en interessos polítics o econòmics i que amb la informació actual no hi ha cap intervenció que per ella mateixa pugui revertir l'epidèmia. Hi ha governs, com els escandinaus, que no implementen cap política que no compti amb la corresponent evidència científica i no hagi estat avaluada adequadament. Al Sud, on la bondat del temps i la subjectivitat del poder no han fet tan necessària l'aplicació del rigor metodològic en la presa de decisions, les polítiques massa vegades es fan de pressa i corrents i a cop de titular de premsa. A més a més, l'actual situació econòmica fa perillar alguns dels assoliments aconseguits amb molts menys recursos que els veïns del nord. A Grècia i Romania, per exemple, l'epidèmia ha tornat a ressorgir amb força entre els usuaris de drogues per via parenteral a conseqüència del tancament d'alguns programes de distribució d'agulles. En aquest context, amb l'evidència científica que s'està generant actualment i amb les complexes tendències de les conductes sexuals dels joves -entre els quals estan augmentant també ITS com l'herpes o la clamídia- està clar que cal un canvi de paradigma en la prevenció i el control del VIH i les ITS. Malgrat que l'educació sexual, la promoció del preservatiu i els drets civils han de continuar sent els pilars de les polítiques de prevenció, cal començar a provar noves estratègies, tan diverses com els serveis integrals comunitaris, l'ús d'internet i d'altres noves tecnologies per accedir a les xarxes socials, les proves diagnòstiques ràpides incloent-hi la del VIH que el mateix usuari es pot fer a casa, així com -en escenaris molt específics- l'ús d'ARV amb finalitats preventives.

Però tan dolent seria esperar massa, com córrer massa. Catalunya, a través del Departament de Salut i a diferència de l'Estat, ha fet l'esforç de preservar el finançament de les ONG comunitàries; ha estat reconeguda, conjuntament amb Suïssa, com una de les regions europees amb els millors sistemes d'informació per descriure l'epidèmia i els seus determinants, així com per monitorar i avaluar la resposta; i disposa d'una excel·lent xarxa assistencial especialitzada. Si hi ha voluntat política i lideratge hi ha els ingredients per fer front als nous reptes. Caldrà, però, aprendre a treballar més units i, oblidant el bon temps, usar el mètode científic per avaluar i prioritzar amb rigor els recursos i les intervencions.