EL DEVENIR DE CATALUNYA
Per una bona llei de consultes i participació
"L'estratègia de CiU i ERC en aquest assumpte pot acabar per privar a la ciutadania d'una eina importantíssima per decidir sobre assumptes que le afecten"
Pere Navarro conversa amb Artur Mas, el 27 de febrer al Parlament. /
L'article 122 de l'Estatut d'autonomia estableix que “correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució” . Aquest darrer incís fa referència a la competència que, amb caràcter exclusiu, correspon a l'Estat a l'hora d'autoritzar la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.
Els socialistes catalans hem volgut sempre desenvolupar la competència en matèria de consultes contemplada a l'Estatut, i fer-ho plenament, ja que té a veure amb el dret fonamental en la participació ciutadana (article 23 de la Constitució), un dret recollit també en l'Estatut (article 29), i ens sembla a més que cal desenvolupar-lo amb rigor i en profunditat.
En aquest sentit, i pel que fa als referèndums, va ser desenvolupada a Catalunya mitjançant la llei 4/2010, del 17 de març, de consultes populars per via de referèndum. Aquesta és una modalitat de consulta popular en la qual es crida tot el cens electoral a participar i es garanteixen els requisits formals i legals per a validar la consulta i el seu resultat.
Democràcia participativa
La llei de consultes populars no referendàries i de participació ciutadana, que es debat actualment al Parlament, hauria de complementar aquesta llei que esmentàvem, i convertir-se en una eina per tal d'aprofundir en la democràcia participativa. El PSC ha insistit que es regulin altres sistemes de participació ciutadana que permet l'Estatut, a més de la consulta mitjançant votació, i s'esforçarà a garantir que disposem d'una llei que doni veu a la ciutadania en afers d'especial transcendència política. Volem que sigui una contribució, entre d'altres tant o més rellevants que aquesta, a la regeneració democràtica per la qual clama la majoria de la societat.
Malgrat això, a ningú se li escapa, perquè a més s'ha dit obertament, que CiU i ERC pretenen que aquesta llei de consultes serveixi per dur a terme una eventual consulta sobre la independència de Catalunya.
Els socialistes catalans ja hem advertit, i ho seguirem fent, que aquesta pretensió suposa generar falses expectatives a la ciutadania, ja que una consulta d'aquest tipus, sobre aquesta matèria, excediria les competències de la Generalitat de Catalunya, segons el marc que perfilen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia.
Noves fórmules
L'estratègia de CiU i ERC, en aquest assumpte, pot acabar per privar la ciutadania d'una eina importantíssima per decidir sobre afers que l'afecten, dins l'àmbit de competències de la Generalitat o bé dels ens locals, i tampoc no servirà per dur a terme la consulta sobre la independència, perquè la maniobra per intentar esquivar el que disposen la Constitució, l'Estatut, i la doctrina del Tribunal Constitucional, en aquesta matèria, és massa òbvia i feble jurídicament.
El PSC està disposat a treballar en fórmules per trobar un encaix legal i acordat al dret a decidir. De fet ho ha defensat en el seu programa electoral i d'aleshores ençà ha votat coherentment amb aquest plantejament en totes les ocasions en què s'ha suscitat la qüestió. Però no estem disposats a malbaratar l'ocasió de desenvolupar una bona llei de consultes populars no referendàries i de participació ciutadana, i menys encara per culpa d'una estratègia de curta volada, que els seus promotors saben des de l'inici condemnada al fracàs.
Els socialistes no podem avalar una estratègia que passi pel xoc de trens, per una oberta confrontació de legitimitats. Quan diem que el dret a decidir ha de ser legal i acordat, ens referim a la necessitat que tots els actors implicats reconeguin d'entrada la legitimitat i licitud del procés que s'endegui per consultar la ciutadania catalana, amb independència del seu resultat. En sembla l'única solució raonable. Altrament, se'ns abocaria a tots i totes a un greu conflicte polític i social, de molt difícil solució.
