Bo i breu

Arriba de Nova York per passar uns dies a casa amb la família. És tímid. Una mica introvertit, però quan parla del que l'apassiona no hi ha qui el pari. Diu meravelles dels Estats Units. Sent addicte a 'emprendre', allà ha trobat el seu oasi. La seva passió per l'arquitectura, les 'start-ups' i les webs, fa que ara mateix tingui milers de projectes en marxa. Un tot terreny autodidacte.

Historial acadèmic. Arquitectura a la UPC a mitges. Un estiu estudiant a Berkeley per diversió. I ara màrqueting a la Shillington School de Nova York. ¡Tenen taules de ping-pong i molts Macs!

Pas de la UPC a Berkeley. Ho vaig veure a la pel·lícula 'Chicos i chicas'. Volia anar als Estats Units després del Batxillerat. Però entre una cosa i una altra no va poder ser. Fins que vaig descobrir que allà feien cursos a l'estiu. Les corbes dels projectes que no m'acceptaven a la UPC, a Califòrnia els van semblar magnífiques. Allà premien l'originalitat.

Desencant amb arquitectura. Si estudies matemàtiques, tant és, 2+2 és igual a tot arreu. Arquitectura és més artístic, és molt important la universitat on vas.

¿Per què NY? Per les pel·lícules, també. Sempre he estat de grans ciutats. Vaig prendre la decisió un dia esmorzant. Quan les coses em van començar a anar bé amb els projectes que tenia en marxa, me'n vaig anar. Sense pensar-m'ho.

Projectes 2.0. Els meus projectes sempre sorgeixen de situacions en què m'empipo. Sempre que no trobo alguna cosa, penso que algú més la deu necessitar, que deu estar en la meva mateixa situació. Creo oferta a partir de les meves necessitats.

Descobrint el poder d'internet. Vaig llegir al diari la notícia de 'la web del milió de dòlars'. Un noi venia un milió de píxels (en una pàgina de 1.000x1.000) a empreses perquè s'anunciessin. I ho va aconseguir. Jo vaig retallar la notícia, me'n vaig anar a casa d'un amic i li vaig dir "hem de fer una web". Toquejant coses per internet vam descobrir que tothom pot tenir una 'wiki'. I així va sorgir el primer projecte.

El primer intent. Va ser WikiArquitectura. Bé, al principi era sobre viatges, però vaig vendre aquesta idea i ho vaig canviar per arquitectura perquè podia disposar de més informació. Ho vaig fer per passar el temps, però un dia va deixar d'anar. El servidor havia caigut pel nombre de visites. Va ser quan em vaig adonar de la quantitat de gent que hi entrava. M'ho vaig prendre més seriosament. Vaig canviar el servidor, vaig arribar a contractar gent perquè omplissin fitxes. Tenim més de 1.900 fitxes. No ha donat mai un cèntim. Però estic molt content de les 10.000 visites que té al dia.

Problemes legals. Un professor de la UPC em va acusar de plagiar un treball d'un alumne. Hi va haver cartes amb el professor, el rector, advocats pel mig. Però a internet hi és tot. Dates, hores, dies. Vam descobrir que havia estat l'alumne qui havia copiat de WikiArquitectura per fer el treball. Van deixar caure el tema. Als Estats Units, als de Google, Facebook... la universitat els va denunciar a tots al seu moment. ¡Anem bé!

Resums a la xarxa. Així neix Lerniak. És una gran base de dades de tutorials, vídeos i material d'internet. Sorgeix del meu rebot amb el sistema educatiu. La gent s'obsessiona amb els títols. ¿I si ets autodidacte, qui t'ho reconeix? Qualsevol cosa que aprenguis pel teu compte ningú la té en compte. Lerniak es basa en la idea que a internet hi ha prou informació per aprendre el que vulguis.

Buscant hobbies. Histographic és un directori de fotografies famoses amb una breu història del perquè de la seva fama. Va sorgir en l'intent de buscar un hobby per a Berta (la seva nòvia, fotògrafa amb qui viu a NY). Tothom coneix la foto de Marilyn amb la faldilla volant, però pocs coneixen la història que hi ha al darrere.

Un algoritme. Això és Brevias. Ajuda a resumir continguts d'internet. Brevias va néixer d'un intent d'aprendre a programar. Quan busques a Internet, et surt viquipèdia, però hi ha molta gent culta al món que sap molt i et trobes un gran rotllo sobre Napoleó. Però jo només vull saber qui és Napoleó i les quatre coses que va fer. I Brevias et resumeix qualsevol web. Bé, en teoria.

Autodidacta. Llegir mai ha estat el meu punt fort. Fer cursos, tampoc. Vaig aprendre Autocad (software d'edició i dibuix de plans en 3D) dibuixant els plans de casa meva, mai ningú me n'ha ensenyat.

Un nou inconvenient. A la UPC eren molt rígids, els agradaven les línies rectes. Jo sempre he estat més de l'estil Guggenheim. A Berkeley les meves corbes van triomfar. Però quan vaig tornar a Barcelona no volia tornar a les coses quadrades. Així que vaig decidir apuntar-me a concursos. Allà la gent presenta coses que mai s'arribaran a construir. Hi ha llibertat absoluta. Però no m'hi vaig poder apuntar perquè no era arquitecte. Em vaig enfadar. ¡Jo els pagaria igualment si em presentava al concurs!

La idea. Amb un amic de la universitat vam decidir crear un concurs només per a estudiants. Neix ArchMedium. Ens vam adonar que realment hi havia una necessitat. S'hi va apuntar molta gent. Tenim patrocinadors, professors que es barallen per formar part del jurat i l'interès de les revistes. Ara estem organitzant el vuitè concurs. I ens va bé. Pago el meu lloguer a Nova York. Un pis de nivell.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Encara hi ha més. I el següent pas són els concursos per a persones creatives. Que inclogui de tot. Arquitectura, vídeo, disseny, poesia... Hem començat fa poc. Es diu Rivalation.

 2a part de l'entrevista (pròximament)  www.sobre-salientes.com