La gestió de l'espai públic
Alerta amb les discussions massificades
En urbanisme, els eslògans simplificadors contenen referències conceptuals contradictòries
Alerta amb les discussions massificades_MEDIA_1 /
En les discussions massificades sobre temes generals els conceptes bàsics hi són referits amb raonaments sintètics i sovint metafòrics en els que sol tenir més força la qualificació implícita que la descripció. La neutralitat sentimental del coneixement ve substituïda per la passió de l'èxit final, encara que sigui interpretat amb analogies emboirades pels prejudicis socialment establerts. Sense aquesta passió les masses no es mouen.
Això és evident en moltes controvèrsies públiques i es nota molt en les discussions urbanístiques, especialment a l'hora de judicar el projecte d'un espai públic, perquè és un tema amb interessos contradictoris. Al recolzar o rebutjar un projecte amb les estratègies de la massificació, de seguida apareixen comparacions que acaben centrant-se en una sola imatge per fer més eficaç el consens bel·ligerant. Però aquesta imatge no té una interpretació unívoca perquè ve sobrecarregada amb altres representacions que provenen dels prejudicis socials conservadors.
Quan es declara com a síntesi projectual «una plaça dura» pot ser que l'autor evoqui un paisatge arquitectònic d'alt valor urbà i, en canvi, un interlocutor ho imagini com un pedregar mort i abandonat en el pessimisme suburbial. O quan declara les referències als valors humans d'una plaça tradicional de poble, algú pensi amb escenografies de sarsuela i altres amb la misèria de l'escassa confortabilitat de les ciutats velles.
Vegem-ho, per exemple, en les discussions sobre els successius projectes per a Les Glòries de Barcelona. A part d'algunes observacions puntuals o tècniques, tothom l'explica fent referències aproximades a exemples coneguts. I aquestes referències gairebé metafòriques -sense analitzar-ne profundament llur significat, ni les càrregues ideològiques, sense desfer l'embolic de les diferents interpretacions segons els interessos respectius— són les que acaben explicant el model i les que s'erigiran en bandera propagandística de les opinions massificades. Se sent dir: «Ha de ser una plaça molt urbana, un pol d'activitat com han sigut fins ara totes les places centrals de les grans capitals». «No pot ser un simple nus circulatori».«Calen residències i institucions, comerços de proximitat i atractius turístics». «Ha de ser un parc central que redueixi les tensions de la densitat». Però darrera d'aquestes referències solen aparèixer models urbans molt diferents del que es proposa. Gairebé podríem dir que només tenen en comú la nostàlgia dels aspectes més conservadors d'una societat i una cultura antiquades, aferrades a l'immobilisme i lligades als prestigis de les classes dominants.
Vull dir que gairebé tots els que donen per bo aquests models són els que accepten acríticament una mena de ciutat antiquada, en la qual es potencia el valor social de la concentració artesanal per sobre de les activitats i els instruments de l'era industrial, l'activitat densa del resident i el vianant, l'expressió formal de la monumentalitat, i, fins i tot, de la indústria. ¿No cal tenir en compte que avui dia la centralitat s'aconsegueix amb un nus circulatori de gran envergadura --punt de referència dels metros, els tramvies, els trens, els autobusos, els taxis-- més que amb l'anul·lació del sistema per un altre que ja només pot ser una disfressa nostàlgica? ¿L'activitat densa que s'explica en les ciutats victorianes com una conseqüència de les formes socials, no pot ser ara substituïda per un gran parc buit que atenués els inconvenients ambientals de la urbanitat? ¿No podem pensar en una altra mena de ciutat ben diferent de les metàfores suggerides pel mateix progrés?
Veig que, tant els que reclamen un paisatge urbà pintoresc com els que volen suprimir la prioritat representativa del nus de circulacions, com els que volen una densitat d'activitat tradicional i una abundància de vianants integrats, només tenen en comú una nostàlgia per les formes urbanes conservadores i les reclamen amb la intenció de retornar al paradís del temps passat, com correspon a una societat tan conservadora com la nostra. I és que s'han utilitzat uns eslògans per la seva eficàcia comunicativa, sense distingir les diverses referències conceptuals que contenen. Aquest és el perill de considerar sense filtres les opinions populars formulades massivament, sense conèixer la influència errònia de les metàfores. Arquitecte.
