Anàlisi
Per fi els del Bages van sumar una altra victòria merescuda, la cinquena. Però, malgrat guanyar el Bilbao per 19 en el tercer quart, els últims segons a Manresa van ser agònics. Els bascos van llançar fins a quatre cops seguits en el penúltim atac: tres triples fallats i una cistella de dos que va ser la que finalment va entrar, 82-79 a 6 segons. Tot seguit serveixen els manresans i el pobre Álex Hernández bota la pilota literalment sobre el seu peu. Servei de banda per als de Katsikaris faltant quatre segons per al final. Tira Raül López de tres i... falla. Encara sort. I és que el Manresa i la seva afició necessitaven una nova victòria com aquesta després de tant d'infortuni junt. Enhorabona i tant de bo la ratxa continuï.
Sort que el qüestionat Carlos Suárez va anotar els seus quatre triples contra el CAI. Si no, el Madrid hauria aconseguit un 3 de 21 des de la línia de tres. I sort que Begic, l'altre gran qüestionat des de fa mesos (i encara més després de l'última derrota dijous contra el Panathinaikos al Top 16), va ser capaç de mantenir el tipus fins pràcticament l'últim quart, anotant 20 punts i capturant 6 rebots. Encara que hi ha una cosa clara. Els de Laso travessen la típica mala ratxa que tot equip passa almenys una vegada per temporada. Sens dubte, la dolorosa derrota a la Copa va col·laborar a iniciar-la, però també hi ajuda que molts equips ja saben que quan als blancs els frenes el ritme i els obligues a jugar en estàtic, afloren les seves debilitats. Amb poc joc interior, Rudy i els seus companys són hiperdependents de l'encert de fora. Però quan aquest baixa, sorgeixen els problemes.
Tot i que encara queden dues jornades per disputar en el Top 16 més dur de tota la història, he de felicitar els de Xavi Pascual per haver estat capaços d'assegurar-se amb tanta antelació el primer lloc del seu grup. Increïble. Els blaugranes únicament han recollit dues derrotes en les 22 jornades que s'han disputat de l'Eurolliga. Curiosament contra dos equips russos: el CSKA al Palau i el Khimki a Moscou. Això sí, el preu que els blaugranes han hagut de pagar a canvi d'aquesta tremenda regularitat europea també ha estat dur: una tercera posició en la classificació de la Lliga, cosa que implica, si acabessin així, l'obligatorietat de batre dues vegades el factor pista per tornar a ser campió. I és que de fet, malgrat la fàcil victòria de dissabte a Sevilla a casa dels d'Aíto, Navarro i companyia tenen un calendari massa complicat de cara a poder desbancar el Caja Laboral de la segona posició en només vuit jornades.
