ANÀLISI
El cas de Xipre arriba al seu quart episodi
El tancament de les negociacions amb Rússia deixa Xipre troikada. La decisió davant el pla que els condemna al desastre és sortir de l'euro. Però la sortida és un tsunami d'alta magnitud, i sense suport financer un suïcidi col·lectiu, com va demostrar la crisi d'Argentina del 2001. El Fons Monetari Internacional (FMI) va estar en la cuina de divendres on l'Eurogrup va aprovar la quitació als dipòsits i el corralito. A més a més, el principal accionista del Fons són els països europeus. Per tant, no sembla que tinguin intenció d'enfrontar els seus principals accionistes per uns centenars de milers de xipriotes. Així s'escriu la història.
El xantatge del Banc Central Europeu (BCE) amenaçant de desconnectar els bancs xipriotes del respirador automàtic posa el país al límit de l'abisme. És la mateixa tàctica que han seguit a la resta de rescats i tots confien que funcioni també en aquest. El risc de sortida desordenada de l'euro segueix existint però sembla que al final, al límit, hi haurà acord. Però l'acord inclou control de capitals i deixar el país condemnat a la depressió. És igual, l'important és, com a la central de Fukushima, cobrir de formigó el nucli radioactiu xipriota per evitar el contagi a la seva veïna Grècia.
Els polítics europeus encara no han entès que amb internet el contagi ja s'ha produït. A Grècia la fuga de dipòsits va començar fa dos anys i continuarà, i el país és candidat a controls de capitals. Els controls de capitals són una mesura d'emergència que no resol cap problema i que simplement et permet guanyar temps per resoldre'ls.
A Europa som experts a malgastar temps. Des de Berlín mantenen el relat «sabem que el camí és dur, nosaltres hi hem passat, però aviat veurem la llum». La realitat és que ells no han passat cap crisi similar des de la República de Weimar i després va venir Hitler i la gran guerra. Però Alemanya torna a creure que està en possessió de la veritat.
A Espanya ja teníem dubtes raonables del paper tan poc rellevant que tenim al tauler europeu, però la crisi de Xipre va més enllà. Ni tan sols tenim opinió sobre afers europeus. La frase de Mariano Rajoy «no sóc partidari que es facin quitacions dels dipositants» després que el seu ministre d'Economia la votés per unanimitat a l'Eurogrup és segurament la més desafortunada que aquest economista observador recorda en dècades de construcció europea.
Notícies relacionadesL'absurd
Ningú sap el que passarà, però si Xipre cedeix serà una nova fugida cap endavant. A Alemanya almenys estan en eleccions i tenen la seva taxa d'atur més baixa en dècades. A Espanya la taxa d'atur puja i puja,vam necessitar suport financer l'any passat, i ara col·laborem en el rescat a Xipre. ¿T'imagines un malalt de leucèmia donant sang al mateix hospital on li tracten el seu mal? A l'Europa de l'absurd, la realitat supera la ficció.
