El que és bo i breu (II)

Nous termes. Abans, als sopars amb els amics dels meus pares, quan explicava els meus projectes ningú se'm prenia seriosament. Ara sempre volen que hi vagi. ¡Ah, ets emprenedor! Ja té un nom 'això' que faig. I els canvia la cara quan saben que et guanyes la vida amb això.

Nova York, epicentre de ments pensants. El que més m'agraden són els 'meet ups'. Són reunions de gent amb interessos en comú. Hi acostumo a anar per parlar de 'start-ups' i pàgines web. Aquestes reunions solen acabar en un bar prenent una copa. I pots acabar parlant entre cerveses amb el creador de FourSquare. Són com classes, però de gent a qui admires. El seu lema podria ser: 'Vine a conèixer el teu futur soci'.

Més facilitats. Trobes més facilitat per finançar les teves bogeries. Hi ha els 'business angels' (gent que proveeix capital per als 'start-ups'). No donen crèdits, són inversions. Pots perdre els seus diners, i no els els deus. Inspiració: el llibre 'Start-Up, What we may still learn from Silicon Valley'. D'emprenedors n'hi ha a tot arreu, però les ambicions són diferents. Aquí la visió de l'emprenedor és guanyar-se bé la vida. Si hi ha algú aquí que guanya un milió d'euros a l'any està més que satisfet amb el que ha fet. Però als Estats Units volen canviar el món. Si guanyen un milió, la següent pregunta és: "¿I ara què fem per guanyar 10 milions?

Objectiu a llarg termini. No vull canviar les coses. No crec en ideals. Jo crec en una cosa; ara mateix en el que vulguis ser, doncs ho has de ser a l'extrem. Si no, la cosa queda en res. Jo el que vull és guanyar diners. El meu objectiu és volar en primera classe, no que el món sigui més just.

¿Bitllet de tornada? El dia que torni aquí serà perquè tinc la vida solucionada: la vida a Barcelona és genial, però no per treballar.

Un dia normal. Mai em poso el despertador. Abans d'anar al bany vaig a l'ordinador. El primer és veure que tot funciona. Tinc per a ArchMedium un programa que em truca al telèfon si la web no funciona. Estic entre dues i tres hores contestant 'mails'. Són 10 hores al dia aproximadament. Però això sí, després de dormir, sempre he de veure una pel·lícula. Encara que siguin les 3 del matí. M'ajuda a rebaixar revolucions.

Plantejar-se el futur. Va sortir un estudi de la Unesco que deia que els pròxims 30 anys es graduaria més gent al món que en tota la història. Tenir un títol universitari estarà devaluat. ¿Per diferenciar-se? Cal dedicar moltes hores al que sigui, al que realment t'agradi. Per ser el millor, en el que vulguis, s'hi han de posar hores, i per dedicar-hi moltes hores, millor que t'agradi. És un consell estúpid però és així: s'han de fer coses que realment t'agradin.

L'anècdota que confirma la teoria. En un d'aquests 'meet ups' hi havia un noi que va estudiar Econòmiques a Harvard i va començar a treballar a Wall Street. Un sou normal a Wall Street no baixa dels 800.000 a l'any. Aquest noi ho va deixar tot i ha començat una web que funciona com un agrupador de cupons. Aquesta pàgina t'envia 'mails' segons les teves preferències. El noi va crear aquesta pagina i li va molt bé. Ell ens va dir a la reunió: "Em va molt bé, però guanyo menys que si treballés a Wall Street, però us explicaré una cosa que a vosaltres us passa i a mi no em passa. La majoria de vosaltres dijous comenceu a estar emocionats perquè demà és divendres i s'acosta el cap de setmana; divendres és el gran dia, sortiu de festa; dissabte és l'hòstia perquè no s'ha de matinar, i diumenge us torneu a deprimir perquè dilluns és la tornada a la feina. ¿I sabeu què? Això a mi no em passa. Jo faig una cosa que m'agrada. I no, no m'importa treballar diumenge". Jo si puc fer això sóc feliç. Què hi ha millor que no percebre la feina com a feina.

Notícies relacionades

Bo i breu

Twitter era una cerveseria de Múnic

Un consell '(sobre)salientes'. Sempre hi ha algú que ja ho ha fet abans, però has de pensar sempre que tu ho pots fer molt millor.

Primera part de l'entrevista www.sobre-salientes.com