Anàlisi
Aprendre economia: ¡val més tard que mai!
La proposta feta per l'Institut d'Estudis Financers (IEF) és una iniciativa que podria semblar lloable però altiva. Tanmateix, és equilibradora i social perquè l'analfabetisme econòmic no és uniforme, sinó regressiu. És a dir, les persones més formades o amb ingressos més alts tenen més facilitats i recursos per entendre o consultar què és una participació preferent o la clàusula «terra» d'un préstec hipotecari.
En canvi, hi ha molts petits estalviadors (i deutors) amb escassos ingressos o poc instruïts que no tenen accés a una informació financera imparcial. Només saben allò (que han entès) del que els ha explicat el mateix que els ha venut el producte financer. I això és com posar la guineu a vigilar les gallines. Només pot crear més problemes.
Fins i tot si aquesta no semblés una raó suficient, igualment cal donar-hi suport perquè som en un país en el qual el deute de les famílies és de 829.643 milions d'euros (el 80% del PIB). Això equival a dir que cada espanyol deu quasi 18.000 euros a alguna entitat financera. D'aquesta manera, si aquells que han contret, fins ara, aquesta ingent quantitat d'obligacions, haguessin entès millor el que van signar, potser ara podríem evitar algunes nefastes i tràgiques conseqüències dels desnonaments. Com deia el president de Harvard,Derek Bok:«Si l'educació et sembla cara, prova-ho sense». Ara ja sabem els costos de la ignorància.
En economia es diu que un mercat té informació asimètrica quan comprador i venedor no tenen el mateix grau de coneixement del producte. El mercat de cotxes de segona mà en seria un clar exemple. També sabem que molts dels titulars de complexos productes financers no coneixien prou bé els seus riscos, encara que haguessin signat la «lletra petita». Aquests clients, amb una cultura financera escassa o nul·la, van confiar en algú, que a banda d'assessorar-los va cobrar un substanciósbonusper col·locar-los un producte que mai haurien d'haver contractat. Ara aquesta gent ha perdut una part important dels estalvis de tota una vida de feina, privacions i esforç.
Per això aquesta iniciativa és tan transcendental. Perquè donarà fruits segur, ja que es tracta de plantar una llavor en un terreny prèviament abonat. Si s'hagués iniciat fa anys, ningú els hauria fet gaire cas. ¡I sé molt bé perquè ho dic! Quan vaig acabar la carrera se'm va ocórrer, ingenu com era, anar a la meva antiga escola de secundària per oferir-me com a professor d'economia. La directora, una monja venerable i cordial, em va mirar de fit a fit com si veiés un extraterrestre. Em va preguntar per la família i mentre m'acompanyava a la sortida em va dir, amb un punt de suficiència, que no existia cap pla docent, ni cap escola de secundària que volgués ensenyar «economia». I que el millor que podia fer era dedicar-me a una altra cosa.
Així que comparteixo totalment la iniciativa de l'IEF i aplaudeixo els voluntaris i les entitats que hi donen suport. Faran una bona tasca.
