La implantació d'una ciència
L'estadística està de celebració
Totes les disciplines teòriques i pràctiques recorren al càlcul perquè estalvia temps i costos
Tenir idees, deiaOrtega y Gasset,és tan difícil que la majoria de les persones no en tenim mai cap. Volia dir, és clar, produir veritables idees, idees distingides per la seva fertilitat. D'ocurrències en té tothom, moltes o poques. D'aquestes idees fecundes cal remarcar-ne dues que ja tenen més de cent anys. Primera: la informació continguda en una petita part d'una població permet obtenir conclusions predicables de la població sencera. Segona: l'estadística permet dir si una determinada hipòtesi és versemblant o no. Les dues idees han posat l'estadística en la seva posició actual, que és -ja ens dispensaran l'atreviment- d'èxit complet i indiscutible.
ÉS DIFÍCIL, avui, trobar alguna parcel·la de coneixement teòric o pràctic lliure d'estadística. Hi ha estadística en física, en medicina, en ciències socials i en humanitats, i també la troben a les empreses, les finances i els esports, per fer una llista curta. L'estadística fa els processos més ràpids, segurs i barats, prediu la demanda d'aigua dels municipis, anticipa infarts, descriu les preferències dels consumidors i ajuda en molts altres camps. El pensament estadístic pot il·luminar gairebé qualsevol problema en què l'atzar i la variabilitat de resultats emmascarin l'essencial. Hi ha estadística pertot arreu i res fa pensar que aquest estat de coses hagi de canviar.
Una acceptació tan gran es fonamenta en la utilitat de l'estadística per millorar les condicions generals de vida. L'any 1854 les vides dels veïns de Londres devien preocupar el metgeJohn Snow, perquè una epidèmia de còlera els feia passar avall amb una facilitat tremenda.Snowva identificar el focus de l'epidèmia -una font de Broad Street- per la via de comptar els morts i distribuir-los sobre un mapa. Va usar una estadística primitiva, si volen, però el recompte va tallar d'arrel una mortaldat esfereïdora. Cent anys més tard, el 1954 l'epidemiòleg Jonas Salktenia enllestida una vacuna contra la poliomielitis. Les proves de laboratori i a petita escala asseguraven que era efectiva, però hi havia el dubte si ho seria també en el conjunt de la població. L'estadística va resoldre el cas amb una immensa operació de camp, molt més sofisticada que el recompte deSnow. La vacuna era encertada i avui la poliomielitis està restringida a només quatre països del món, amb expectatives d'eradicació total. La relació entre tabaquisme i càncer, o l'efecte beneficiós de l'aspirina en algunes malalties del cor són altres exemples en què l'estadística ha ajudat a augmentar el benestar general progressiu.
Hi ha moltíssims altres exemples d'ús pràctic i profitós de l'estadística, d'una estadística que aporta una mica de llum al món. El metgeLuis Comenge,pioner de l'estadística sanitària de Barcelona, ja deia fa cent anys que sense un «criteri aritmètic la ciència de la salut i la malaltia es reduiria a un cúmul d'intuïcions i de sospites».
l'ANY 1932Josep A. Vandellòsengegava a Barcelona l'Institut d'Investigacions Econòmiques, convençut que el cicle dels negocis es podia mesurar. ¿En volen vostès més exemples? Tots ells, els d'aquí i els de fora, avalen que el 2013 sigui l'Any Internacional de l'Estadística, dedicat a promoure «la importància de l'estadística per a la comunitat científica, empreses, usuaris de dades d'estadística pública, mitjans de comunicació, polítics, empresaris, estudiants i milions de persones». Avui més de 1.700 institucions hi donen suport, entre instituts d'investigació, societats professionals d'estadística nacionals i internacionals, oficines d'estadística pública, empreses i universitats d'arreu del món. La Societat Catalana d'Estadística s'hi va adherir des del primer moment, i impulsa diverses activitats per celebrar l'efemèride.
Notícies relacionadesCATALUNYA té una massa crítica d'estadístics de fertilitat contrastada. El seu origen és divers: els més joves són graduats en estadística, però la majoria són matemàtics, enginyers, informàtics, economistes, biòlegs, metges. Impulsen el progrés col·lectiu amb les eines al seu abast -una aspiració gens petita- i rumien idees noves per a la disciplina en el sentit d'Ortega.
Mentrestant, a tot el món i durant un any els estadístics expliquen el seu ofici a qui els vulgui sentir. Contrasten la bondat de les hipòtesis amb experiments -els millors són reproduïbles- o, al revés, miren si les dades suggereixen alguna hipòtesi sobre les causes d'un fenomen, una hipòtesi plausible i amb sentit experimental. I en aquesta feina difícilment barregen les causes amb les coincidències.
