LA IMPUTACIÓ DE LA INFANTA
La Monarquia espanyola, tenallada per la corrupció
"La decisió judicial, siguin quines siguin les seves conseqüències, projecta sobre la Monarquia una pèrdua de credibilitat moral i legitimitat democràtica que afecta tot el sistema"
La infanta Cristina surt de casa seva, el 4 d’abril. /
El jutjat d'instrucció de Palma número 3 ha adoptat una resolució històrica. La citació com a imputada de la infantaCristina de Borbó i Grècia en el procés contra el seu marit Iñaki Urdangarin representa una indubtable erosió de la integritat moral i cívica de la institució que encarna el Govern de l'Estat espanyol. No pot ser d'una altra manera, ja que la infanta, segons l'article 65 de la Constitució, forma part de la "família" delRei i és mantinguda pels "Pressupostos de l'Estat".
L'acte judicial parteix d'un pressupost fonamental, el respecte al principi constitucional que "els espanyols són iguals davant la llei" i ho raona així. Amb la citació com a imputada de la infanta es tracta que no "es tanqui en fals (la instrucció) en descrèdit de la màxima que la justícia és igual per a tothom". I, certament, és una mesura molt fundada. Justifica, en primer lloc, que no hagi estat citada com a testimoni perquè, entre altres raons, la seva intervenció en tal concepte "mai autoritzaria a declarar sota jurament o promesa de dir una veritat que hipotèticament pogués incriminar-la". A més que la seva declaració hauria estat "comprensiblement mediatitzada pel parentiu" amb el seu marit.
El jutge destrueix totes les al·legacions d'Urdangarin i d'altres imputats en el sentit que la infanta ni assistia ni participava ni votava en les reunions i decisions de l'Institut Nóos, de la qual era vocal, ni de la societatAizoon SL, de la qual era secretària i participava, per meitat, en el capital social amb el seu marit. I afirma el jutjat que va ser nomenada, precisament, perquè en els càrrecs que ostentava sempre figurava com "S. A. R. la Infanta". I, amb això n'hi havia prou, perquè era el pressupost que garantia, amb el coneixement i consentiment de la infanta, un evident i abusiu aprofitament de la seva condició de membre de la Família Reial en els negocis il·lícits del seu marit i altres partícips. Com igualment era significatiu queIñaki Urdangarin fes constar en el seu currículum, "de cara a promocionar econòmicament la seva imatge" la condició de "casat amb S. A. R. la infanta Cristina a Barcelona el 1997" quan era un "dada notòria" que no necessitava "fer-la explícita", llevat que fos per a fins espuris.
Substanciosos beneficis
Perquè, raona la resolució, no va ser nomenada per "les seves capacitats" sinó per una "utilitarista figuració" amb fins perfectament definits. Primer, per "aparentar davant empreses privades" que les activitats mercantils d'aquestes entitats, generadores de substanciosos beneficis, "gaudien del suport de laCasa de S. M. el Rei". I, en segon lloc, perquè la presència, sempre conscient, de la infanta assegurava "un tracte generós per part d'empreses privades i tan pròdig com privilegiat de les Administracions públiques que en atenció a això, prescindien de les vies i els controls administratius que eren de rigor, disfrutant amb el seu marit dels beneficis obtinguts".
Dit d'una altra manera, l'omnipresència de la infanta a les actuacions de l'Institut Nóos li permetia obtenir en l'"esfera pública" un "tracte privilegiat" que conduïa que aquestes Administracions prestessin la seva col·laboració amb "alliberament de la submissió a les normes que regien les contractacions públiques". En definitiva, tot un tractat sobre la comissió, entre altres conductes delictives, del delicte de tràfic d'influències, comès des d'i amb l'activa participació d'un membre de la Casa Reial. Activitat que va tenir dues expressions fonamentals. El primer va ser que "els convenis d'Illes Balears Forum es gestessin al palau deMarivent de Palma com així es va acabar reconeixent". I, en segon lloc, pendent de confirmació segons el jutjat, la reunió sobre València Summit que sembla haver-se celebrat al palau de la Zarzuela amb assistència deDiego TorresiIñaki Urdangarin i amb l'assistència de "Francisco Enrique Camps Ortiz i María Rita Barberá Nolla".
En aquest context, mancat de principis ètics, el jutge destaca, com a dada reveladora, amb independència de la seva tipificació penal, que la infanta, segons relats de testimonis, "contractés empleats de la llar en situació irregular a Espanya anunciant-los que se'ls pagarien els seus salaris en diners fiscalment opacs per després acabar sent contractats per l'entitat mercantil Aizoon SL, coparticipada pel matrimoni, cosa que revela que no és de descartar el seu coneixement que aquella estava sent utilitzada per a fins il·lícits".
Autèntic abast de la "renúncia"
I el que es desprèn, sens dubte, de la resolució és el coneixement pel Rei de les actuacions del seu gendre i, per tant, de la seva filla, determinants de les següents consideracions judicials: "No s'acaba d'entendre que S. M. el Rei no comentés amb la seva filla les crítiques o recomanacions que havia fet arribar o projectava fer al seu marit i fins i tot consensués amb ella el seu abast i el compromís, exprés o tàcit, que d'alguna manera vetllés pel seu compliment, cosa que hauria d'haver portat Cristina Federica de Borbón i Grècia a la conclusió que les recomanacions del seu pare no s'estaven seguint i qüestionar doncs l'actitud del seu marit".
Per tot plegat, és molt raonable que el jutge instructor hagi pres aquesta resolució, perquè no "graviti" sobre el procés "la més mínima ombra de sospita sobre la intervenció que aquella --la infanta-- hagi pogut tenir".
En qualsevol cas, la decisió judicial, siguin quines siguin les seves conseqüències, ofereix sobre laMonarquia una pèrdua de credibilitat moral i legitimitat democràtica que afecta tot el sistema. Per això, no resulta extemporani en aquest moment plantejar quin és el verdader abast de la "renúncia" a què es refereix l'article 57 de la Constituciói obrir, superat ja el període obert a la Transició fa 35 anys, el procés cap a unnou model d'Estat.
