La infanta i la justícia

El ministre d'Afers Estrangers,José Manuel García-Margallo,és el membre del Govern que s'expressa amb més criteri propi i el que parla amb més claredat. (Tot i que s'hauria de dir que moltes vegades és simplement el que parla). Aquesta setmana ho ha tornat a fer a propòsit de la imputació de la infantaCristina pel jutge que instrueix elcas Nóos.García-Margalloha posat paraules al pensament de qualsevol espanyol amb sentit comú. Una cosa tan senzilla com que el Govern té una enorme preocupació per la imputació, en una investigació penal per presumpta corrupció, de la filla del Rei, setena en la línia successòria de la direcció de l'Estat en un país democràtic.

Hi ha moltes maneres d'empitjorar la situació de debilitat que en aquests moments viu la institució monàrquica a Espanya. Però sens dubte n'hi ha dues que resulten molt perilloses. Una és intentar comportar-se com si no passés res, remetre's com ha fet el president del Govern,Mariano Rajoy,i la majoria dels seus ministres, a més del líder de l'oposició,Alfredo Pérez Ru-

balcaba, a les normes generals de la llei, a l'argumentari oficial del respecte a les decisions judicials. Fins aquí podíem arribar. És evident que han de respectar les decisions del jutge. Però el que passa és que aquesta no és una imputació qualsevol, com no ho és cap que afecti l'estructura de l'Estat espanyol. Com a mínim, la imputació exigeix reconèixer la seva gravetat i comprometre's públicament en la recerca de mesures que posin fora de perill les institucions afectades. Perquè en una monarquia parlamentària tota aquesta acció política correspon al Govern i a les Corts. Si durant gairebé 40 anys hem permès que el reiJoan Carles, el seu prestigi i la seva família visquessin en una bombolla opaca i desregulada, ara toca posar-hi remei.

Dubtes perillosos

I la segona relliscada perillosa seria permetre que s'allotgi en l'imaginari col·lectiu el dubte més mínim que es produeix alguna interferència en el procediment judicial, per raons alienes a la causa que s'investiga. «Tots som iguals davant la llei», va proclamar el Rei el mes de

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

desembre del 2011. La seva filla, també. Amb totes les garanties, evidentment. Però també amb els inconvenients de l'exposició mediàtica que comporta la seva condició i responsabilitat com a personatge públic, condició que fins ara li havia reportat alguns avantatges. Tancar en fals la instrucció sense cridar-la a declarar si el jutge veia indicis per fer-ho hauria estat no perillós, sinó letal.

Ara ve un recorregut judicial en el qual la neutralitat de la resta de poders de l'Estat que reclama la número dos del PSOE no només és imprescindible, sinó que ha de ser evident. Perquè la decisió que prenguin els tribunals sobre la infanta -sigui quina sigui- estigui lliure de tota sospita. Perquè en això ens hi juguem alguna cosa que està per sobre de tots els altres danys col·laterals: els fonaments de l'Estat democràtic que els espanyols hem volgut construir.