La necessitat de la consulta
"A Espanya, ni els partits ni la societat s'adonen prou que s'ha de repensar l'Estat o destruir-lo"
Catalunya reclama i necessita la consulta. O el referèndum. O com en vulguin dir. IEspanya, també.
Espanya necessita més que mai una consulta a Catalunya sobre el manteniment o no de Catalunya en el marc de l¿Estat espanyol. De fet necessita fer balanç dels últims més de trenta-cinc anys, de 1976 fins avui.
Un balanç de com han quedat les coses després d'aquest temps de funcionament democràtic i constitucional, de canvis econòmics i socials molt importants, aquí, a Europa i arreu del món. Però a l'hora de fer aquest balanç, el paper, el projecte i l'argumentació de Catalunya són importants. Tindran pes en el balanç i en tindran en la perspectiva de futur. En la renovació del projecte de Catalunya com a país, però també en el d'Espanya. I una revisió i renovació Espanya també les necessita.
Repensar l'Estat o destruir-lo
Per si algú en té dubte reproduïm les primeres frases del llibre d'un dels més prestigiosos constitucionalistes espanyols, el professorMuñoz Machado. El llibre es titula Informe sobre España, i el primer capítol «Crisis constitucional». I el primer paràgraf diu el següent: «'Avanza inexorablemente el proceso de deterioro de las instituciones constitucionales. Ninguna de ellas, de los parlamentos a los partidos políticos, delTribunal Constitucional al Consejo General del Poder Judicial,de la justicia ordinaria a los sindicatos, de la administración estatal a la municipal, funciona adecuadamente en España'». I més endavant diu: «'El sistema de autonomías está siendo cada vez peor considerado'». I podria afegir, per exemple, el Banc d'Espanya, que havia de garantir el bon funcionament delsistema bancari espanyol. I que ha fallat rotundament. Dramàticament. I dedica tot un capítol, referint-se a com es va constituir el sistema autonòmic, amb el títol d'«'El error originario'», i encara li dedica un tercer capítol amb un títol que fa evident el seu rebuig, fins i tot amb irritació, «'Pero, ¿quién ha inventado esto?'». I tornant al començament del llibre trobem un segon títol encara més enèrgic, «'Repensar el Estado o destruirlo'».
És a dir, que el que podria salvar l'Estat és un propòsit ferm i sincer de reforma del mateix Estat. Una reforma que afectés totes aquestes institucions. I que tingués molt en compte la realitat i el paper particulars de Catalunya.
Si no ho fa, Espanya entrarà en una crisi molt fonda. Que tal com s'orienta la política espanyola, només enfrontada a un repte molt potent, Espanya potser farà. I possiblement no n'hi ha cap de més potent que el que li pot venir de Catalunya.
O sia que Espanya i Catalunya es troben davant d'una disjuntiva: oreforma radical de l'Estat o independència. Amb el benentès --cal repetir-ho-- que un element bàsic de la reforma és un règim per a Catalunya que tingués en compte la seva personalitat en tots els terrenys. És a dir, lluny --molt lluny-- del que és l'estatut actual. I amb el benentès, també, que si s'hagués d'arribar a la independència s'hauria de fer en termes de gran i mutu respecte. Com a conseqüència del fet evident que la dificultat d'encaix feia poc operatiu l'Estat unitari. I amb l'esperança --ratificada en casos de noves independències a Europa-- que una col·laboració franca entre dos estats pot arribar a ser més fructífera que una unitat imposada en termes que arriben a ser poc racionals.
La magnitud del repte
A nivell espanyol no es veu per cap banda un propòsit potent i de gran amplitud de dur a terme aquesta gran reforma. Avui per avui Espanya no és encara conscient de la magnitud del repte. Ni els partits ni la societat s'adonen prou que cal «repensar el Estado o destruirlo».
Això --aquestaincapacitat--dóna més força a l'altra alternativa, és a dir, a la consulta o referèndum sobre independència o no independència de Catalunya. La consulta obligarà --poc o molt, segons el resultat-- Espanya a sortir de l'immobilisme i Catalunya --també segons el resultat-- a reclamar la presa en consideració de la reclamació d'una nova situació, que podria arribar a la independència.
És per tot això que cada cop hi ha més partidaris que es faci una consulta, o un referèndum. Gent diversa. Gent que votarà independència i gent que no. Però tots conscients que cal una nova situació. A la qual cal arribar, com diu el president Mas, amb escrupolositat democràtica.
