Mercat hipotecari

Aquesta setmana deia el ministre de Justícia,Alberto Ruiz Gallardón,que el seu Govern no vol incloure la dació en pagament en la llei hipotecària que es tramita al Congrés perquè això encariria molt els crèdits i condemnaríem els nostres joves a no poder subscriure mai una hipoteca. Que em perdoni el ministre, però l'argument provocaria riure si no fos perquè la situació és tan dramàtica. Per al que sí que dóna és per a diverses consideracions.

1.¿De quins joves parla el ministre? Per descomptat, no dels que han d'anar-se'n a l'estranger perquè aquí ja no poden somiar ni a ser mileuristes..., que se'n van, per cert, a països com els EUA, on sí que podran acollir-se a la dació en pagament sense que hagi fet fallida el sistema financer ni els ciutadans hagin renunciat a ser propietaris. Tampoc ha de referir-se als joves que es queden i han de tornar a casa dels seus pares perquè no poden pagar ni el lloguer del pis compartit. Però a més, ¿no havíem de canviar el model i procurar deixar de ser un país de propietaris i fomentar el lloguer? ¿Assemblar-nos a la resta dels europeus? ¿Quin és llavors el problema que la dació en pagament dificulti hipotèticament l'accés a la propietat?

2.De tant preocupar-se pels propietaris del futur, semblen oblidar-se dels d'avui. Perquè propietàries eren les més de 30.000 famílies desnonades l'any passat de la seva primera vivenda, segons el Col·legi de Registradors de la Propietat. Van comprar la casa en unes circumstàncies que han canviat radicalment per raons alienes a la seva voluntat i ara l'han perdut però carreguen amb el deute. Uns quants milers més estan en la mateixa situació. I no veiem per cap costat mesures dràstiques perquè puguin conservar la propietat. La present, no la hipotètica del futur que sembla preocupar el Govern.

La iniciativa d'Andalusia

3.La Junta d'Andalusia ha decidit intervenir en l'emergència social dels que ja es queden sense casa, ara mateix. Benvingudes siguin les mesures. Tant de bo siguin eficaces. I malgrat tot el soroll i les comparacions soviètiques que hem vist aquests dies, convé recordar que expropiaran als bancs l'ús temporal, no la propietat, dels pisos dels quals s'ha desnonat famílies en risc d'exclusió social. El decret del Govern de coalició andalús PSOE-IU és la primera acció política concreta i innovadora per enfrontar-se a un drama social que no estan resolent ni el mercat ni les mesures del Govern.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

4.Un Govern, el central, que en aquest assumpte actua com lligat de mans. ¿Què més ha de passar perquè atengui de forma global el problema dels desnonaments avui? ¿Quins interessos impedeixen regular per als desnonats del futur la dació en pagament o si no és possible les mesures de segona oportunitat que figuren en la legislació de la majoria de països europeus? El Govern deu una explicació clara i documentada sobre la seva postura en un assumpte de tanta alarma social.

Ahir,Júlia Oteroes preguntava aquí mateix, en relació amb la tardança de la llei de transparència: «¿De què tenen por?». Li robo la pregunta a la col·lega, però sobre el mercat hipotecari: ¿de què tenen por?