La roda
Deteriorament, fractura o rectificació
El president del Congrés expulsa dos diputats d'ERC, perquè havien gosat desafiar el reglament de la Cambra, parlant en una de les llengües que l'article 3.3 de la Constitució diu que s'han de protegir i respectar. Si fas servir unes quantes paraules en català enmig d'un discurs et guanyes la simpatia de ses senyories; sobretot si la cita és deJosep Pla o deSalvador Espriu, (a. c. s.). La cita vernacla també és pràctica habitual en els polítics espanyols, quan busquen la simpatia de la societat catalana. Però, oh paradoxa!, si un polític gosa dir cinc-centes paraules en la llengua dePla iEspriu a les Corts, aleshores se'l situa fora de la llei i se l'expulsa de la cambra. Després de la interlocutòria del TSJC sobre la immersió, els diputats d'Esquerra van buscar l'expulsió assenyalant la contradicció.
També la setmana passada, al Parlament de Catalunya es van viure un parell d'esbroncades, entre diputats de les CUP per una banda, i del PP i C's per l'altra. En un cas, va ser per un malentès en relació als sous ensobrats per on estan enganxats dirigents del PP, i en l'altre cas per una velada amenaça deQuim Arrufat aAlbert Rivera sobre l'escrache. Dos incidents per sub-
Notícies relacionadesratllar que el debat polític va pujant de temperatura a mesura que baixa de nivell. És l'atracció atàvica de la barbàrie.
La serenitat es va perdent, al carrer i a les cambres. Al fons del pou on ens ha menat la crisi econòmica, política i moral no hi ha espai per a la discussió civilitzada, ni per a la ponderació. En desplaçar-se, la centralitat política ha desaparegut. El diàleg civilitzat és un cos agònic, esquarterat per la cridòria. L'oasi d'antany és, avui, un fangar amb massa silencis insuportables, massa porqueria que ja no és possible tapar. S'està gestant un moviment de plaques tectòniques en la política espanyola que només pot acabar en fractura o rectificació severa.
