Catalunya, Espanya, Europa
Imatge de la manifestació independentista de l’última Diada. /
Més d¿una vegada s¿ha dit queCatalunyapodria ser avui com Portugal. I és cert. De fet, és en el segle XVII que es precipiten les crisis a Catalunya i a Portugal contra la monarquia espanyola i és el suport que França i Anglaterra dónen a Portugal per tal de debilitar Espanya, que deixa Catalunya a mans del regne de Castella .
No faig aquest comentari per fer un retorn al passat, perquè justament vull parlar de futur, però sí que de tant en tant és bo recordar que la història a vegades és només la conseqüència d¿una anècdota.
ATrobades Ciutadanes, el 19 d¿abril, volem parlar de futur, del nostre futur comú, del futur de Catalunya.
El passat 7 de febrer vam iniciar un cicle de debats, parlant de lacrisi econòmica.Una crisi que ha esdevingut des del 2008 el teló de fons de la major part dels nostres problemes. Des dels que tenen a veure amb al nostre estat d¿ànim, fins als relacionats amb la geopolítica, que ens creen un estat d¿incertesa sobre el present i sobre el futur.
I en el mateix escenari i amb el mateix teló de fons, es troben lesrelacions entre Catalunya i Espanya que és el proper tema de debat. De fet, és el tema d¿una relació mal portada des de sempre, amb èpoques millors i èpoques pitjors. Avui però, m¿atreviria a dir que probablement passa pel moment més delicat des de la Transició.
Les promeses incomplides, la permanent negació per part del govern d¿Espanya del fet diferencial a Catalunya, la no acceptació del dèficit fiscal, el menys-teniment -per ser suaus- de les especificitats lingüístiques i culturals de Catalunya,¿han fet augmentar substancialment la temperatura delconflicte.
Per aquesta raó, proposem la celebració d¿un debat serè, seriós i sincer amb l¿ambició d¿aportar una mica de llum sobre quins són els possibles escenaris del nostre futur en comú, el futur del nostre país i la relació amb Espanya i ambEuropa.
Per alguns la independència és presentada com única opció viable pel benestar de Catalunya. Per d¿altres aquesta no és tan sols ni una opció, doncs no es preveu cap escletxa que permeti la celebració d¿un referèndum o d¿una consulta d¿acord amb la legalitat. És possible una tercera via?
Volem parlar amb persones que sense una decisió apriorística però coneixedores i estudioses de la qüestió ens puguin fer avençar en els nostres coneixements per poder tenir una millor informació i si es dóna el cas, disposar d¿elements per poder prendre una decisió. Hem convidat l¿Antoni Castells, catedràtic d¿Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona (UB); Jordi Font, director de l¿Instiut del Teatre; Àngel Ros, alcalde de Lleida i diputat al Parlament de Catalunya; i Wolfgang Kreissl-Dörfler, diputat al Parlament Europeu pelLandde Baviera.
Els tres primers són ben coneguts, m¿entretindré una mica doncs a parlar del quart: Wolfgang Kreissl-Dörfler. Les llargues converses que he tingut amb Wolfgang sobre la qüestió de Catalunya i deBaviera i elsistema federal alemany, m¿han portat a demanar-li que participi en aquest debat. L¿experiència de l¿Estat Lliure de Baviera en relació al govern federal i amb les altres regions alemanyes, pot aportar més informació sobre el funcionament d¿una estructura territorial de signe federal, com és la de la República Federal d¿Alemanya.
Sense més interès que el d¿iniciar un debat, voldria apuntar algunes qüestions i algunes idees del que segons el meu parer, caldria tenir present i que, probablement si s¿haguessin portat a la pràctica a temps, ens haurien estalviat arribar a la situació en la que ens trobem avui.
El primer és que un sistema de relació federal necessita de manera ineludible un espai de trobada dels “federats”, les regions, i que aquest lloc és un Senat, un Bundesrat en el cas d¿ Alemanya, on les regions debaten i discuteixen entre elles. Per tant, és imprescindible modificar la Constitució espanyola perquè el Senat esdevingui aquesta Cambra Territorial.
En segon lloc, un sistema federal és un sistema flexible que cal anar sintonitzant en funció dels canvis tant externs com interns de cada regió, de l¿estat i de la pròpia Unió Europea. No sempre són les mateixes regions les que tenen el PIB més elevat, ni la transferència en termes de solidaritat sempre és justa. Per això, les avaluacions, la transparència i les negociacions són elements intrínsecs de les relacions federals. Per tant, la idea -tantes vegades transmesa que s¿ha de tancar d¿una vegada per totes l¿estat de les autonomies- està absolutament a les antípodes d¿un estat federal.
I finalment, des del punt de vista identitari, ningú no pot determinar ni negar quina és la identitat d¿una persona ni la d¿unpobleja que aquesta és exactament la que la persona o el poble sent. És a dir, si un poble es refereix a ell mateix com una nació, ningú li ho pot negar. I això no implica tenir cap relació de privilegi amb l¿estat federal o amb les altres regions. Baviera es reconeix en la seva Constitució com Estat Lliure, tot i que les seves relacions amb el govern federal són idèntiques a les de la resta deregions.És més, Baviera no ha votat mai la Constitució alemanya. Per tant, el reconeixement de Catalunya com a nació que contemplava la primera versió del nou Estatut de Catalunya en el seu preàmbul, tenia tota la raó de ser respectada.
Aquestes són algunes de les idees que probablement discutirem juntament amb l¿alternativa de la independència i les relacions amb Europa.
No tenim l¿ambició de definir quin model pel futur de Catalunya, sinó de posar negre sobre blanc als possibles escenaris, així com les avantatges i els inconvenients de cada un d¿ells, tant en relació amb Espanya com amb Europa.
Notícies relacionadesEn parlarem el proper dia, 19 d¿abril a les 7 de la tarda, a l¿Ateneu Barcelonès, al carrer Canuda, 6.
