El deute català al Parlament Europeu
El plenari delParlament Europeu ha aprovat aquest dimecres per àmplia majoria (442 vots a favor, 88 en contra i 40 abstencions) l'informe anual sobre elBanc Central Europeu amb el suport dels principals grups de la cambra: popular, socialista, liberal-demòcrata i verd. L'informe incorpora dues demandes importants perCatalunya, aprovades avui gràcies a duesesmenes que vaig presentar la tardor passada i que ja van votades unànimament a la Comissió d'Economia el passat desembre: en el primer cas, per equiparar eldeute públic de la Generalitat de Catalunya al deute públic estatal com ara l'espanyol, el francès o l'alemany i en el segon cas, per redirigir les injeccions de liquiditat del BCE per aconseguir que el crèdit bancari arribi a lespimes. La primera esmena citada és molt important: podria permetre tornar a obrir els mercats financers internacionals al deute de la Generalitat, avui tancats per l'asfíxia financera que pateix per part del govern espanyol, així com també per la mala imatge que de les autonomies el govern central ha estat donant al món, tot culpant-les de la crisi. En aquest informe he estat ponent del grup liberal-demòcrata i això m'ha permès participar en el debat d'ahir al plenari a Estrasbrug amb Mario Draghi, al qual vaig lliurar un exemplar del llibre 'What's up with Catalonia', un llibre impulsat per Liz Castro sobre les causes que empenyen els catalans cap a la sobirania (ahir vaig penjar una foto al twitter de Draghi amb el llibre).
1.- L'esmena sobre el deute català està dirigida a acabar amb la discriminació que pateix actualment el deute regional dins la comptabilitat del BCE. Actualment, tal i com s'explica en les directrius d'acció del Banc Central Europeu de setembre de 2011, el deute públic de les regions és considerat pel Banc Central Europeu en una categoria diferent (inferior) que el deute sobirà o estatal.
Això provoca que, malgrat tenir la mateixa qualificació que el deute sobirà, al deute públic regional se li apliqui un descompte molt més gran, fent-lo menys atractiu. El deute català, per exemple, avui és qualificat com a BBB- per l'agència Fitch. Això vol dir que, quan un banc demana un préstec al Banc Central Europeu i vol fer servir el deute català com a garantia (col·lateral), aquest banc rebrà un préstec per import equivalent al 80% dels títols dipositats com a garantia (descompte del 20%). Amb la mateixa qüalificació, és a dir, amb el mateix grau de solvència, el deute públic sobirà o estatal només pateix un descompte del 10,5%.
Aquesta substancial diferència fa molt més atractiu per als bancs comprar deute d'un Estat (per exemple l'espanyol) encara que que estigui en igualtat de condicions de valoració que el deute català. Així doncs, l'equiparació del deute català amb el deute dels Estats faria molt més atractiu per al sector bancari la compra d'aquest i per tant n'augmentaria la demanda. Aquest augment de la demanda rebaixaria previsiblement els tipus d'interès a pagar per la Generalitat i per tant rebaixaria els costos del deute públic de Catalunya i ajudaria la Generalitat a complir els objectius de dèficit. El text exacte de l'esmena diu
'17. Believes that, on collateral rules, the same standards should apply for sovereign as for regional government bonds in those cases where regions have legislative and tax powers, as both types of bond have relevant influence on the good transmission of the ECB monetary policy.'
2.- L'esmena sobre les PIMEs demana al BCE que compri directament préstecs del bancs a les PIMEs, reconvertits en actius financers via titolització. Aquesta proposta té l'objectiu de reduir els tipus d'interès, molt més elevats que les PIMEs catalanes han de pagar quan demanen crèdit, pel sol fet de pertànyer a un pais com Espanya sense credibilitat als mercats i amb risc d'insolvència.
Estudis recents del BCE demostren que les PIMEs dels països del sud de la zona euro han de pagar uns tipus d'interès notablement més elevats (entre un 4 i un 8%) que les PIMEs dels països més sanejats de la zona euro. Aquesta situació provoca que una empresa catalana amb un nivell de solvència similar a una empresa alemanya, tingui un desavantatge competitiu molt important, quasi decisiu, respecte aquesta a l'hora de competir. Cal tenir present que una part del diferencial d'atur que patim és degut al tancament de PIMEs solvents que pleguen per falta de crèdit i ha indicat que, si no s'atura aquesta deriva, serà molt difícil retornar al creixement.
En aquest sentit, també ha estat aprovada l'esmena que exigeix que en futures injeccions de liquiditat del BCE a entitats financeres aquestes estiguin obligades a mantenir el flux de crèdit a l'economia real. El text exacte de l'esmena diu:
'20a (esmena 1): Acknowledges that since the monetary transmission mechanism is not funcioning properly, the ECB shoul seek ways to target SMEs more directly; points out that a present similar SMEs from across the eurozone do not have similar access to loans despite having similar economic prospects and risks; invites the ECB to implement a policy to purchase high-quality securitised SME loans directly, particularly from some Member States where the monetary transmissions mechanism is broken; stresses that this policy should be limited in amount and time, fully sterilised and directed to avoid risks on the ECB balance sheets.'
Finalment, cal remarcar que l'acord incorpora importants mesures de transparència sobre els diferents programes del BCE, així com sobre el publicació dels vots, un resum del contingut de les reunions del Consell de Govern del BCE i exigeix més igualtat de gènere en futures incorporacions de membres als diferents consells de govern del BCE.
Notícies relacionadesTot i que l'informe d'avui és un informe parlamentari no vinculant per al BCE, les seves opinions tenen un elevat valor polític i contenen una forta legitimitat democràtica del que els ciutadans europeus esperen de l'actuació del seu banc central.
Aquí teniu el vídeo de la meva intervenció en el debat d'ahir amb Mario Draghi:http://www.youtube.com/watch?v=ztiq2vbass4&feature=youtu.be
